Les llengües ístmiques formen la branca amb més parlants de les llengües txibtxa, es parlen a Centreamèrica i NE de Colòmbia.
Classificació El grup es divideix usualment en tres subgrups:
1. Ístmic occidental a.Llengües viceítiques Cabécar 8.840 (2000)Ethnologue report for language code - Cabécar Bribri 11.000 (2000)Ethnologue report for language code - Bribri b.Boruca 5 (1986)Ethnologue report for language code - Boruca c.Naso (teribe o térraba) 3.005 (1991-1996)Ethnologue report for language code - Téribe 2. Llengües doràciques Dorasque Chánguena 3. Ítsmic oriental a.Llengües guaimíiques Movere (guaymí) 133.090 (1990-2000);Ethnologue report for language code - Ngäbere 150.000 (2008)Editorial - Memoria Centroamericana p. 23. Font: Quesada-Pacheco, Miguel. 1990. "La lengua huetar". Estudios de Lingüística Chibcha, núm. 9: 7-64. Article de 2008. Gramática de la lengua guaymí (ngäbe). Múnic: Lincom-Europa. Buglere (bocotá) 2.500 (1986)Ethnologue report for language code - Buglere b. Kuna Paya-pucuro 1.200 (1990-1991)Ethnologue report for language code - Kuna, Border Chuana 57.100 (2000)Ethnologue report for language code - Kuna, San Blas
Comparació lèxica Els numerals en diferents varietats ístmiques són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=4|Talamanca ! colspan=2|Guàimic ! colspan=1|Oriental ! rowspan=2| |- ! Boruca !! Bribri ! Cabécar !! Teribe ! Buglere !! Ngäbere !! Kuna |- | '1' || éʔtsè || éköl || é- || kʰwara || gdɑite || di || gwen || *e-kwə |- | '2' || búʔk || bö́l || bó- || pʰo̘k̚ || gdɑboke || bu || bo || *boke |- | '3' || máŋ || mañál || bāʤã́- || mya || gdɑmɑ̃ĩ || mɔ || baa || *bayã |- | '4' || báxkàŋ || tkë́l || pkí-(N.)tkí-(S.) || pkɪŋ || gdɑbɑgɑ || bgɔ || bake || *bake |- | '5' || ʃɪʃkáŋ || ské̠l || skẽ́- || ʃkɪŋ || gdɑtigɑ || rigɛ || atar || *tig(?)(*skẽ-) |- | '6' || téʃàŋ || teröl || sàhurà+1 || tʰɛr || gdɑdereke || ti || nergwa || *ter- |- | '7' || kúx || kúl || sàhurà+2 || kʰɔ̘k̚ || gdɑguke || kɯɡɯ || gugle || *gug(l)e |- | '8' || éxtàŋkúxtàŋ || pàköl || sàhurà+3 || kʰwoŋ || gdɑpɑ || kwɔ || baabak || *kwog-(?) |- | '9' || éxkùx || su̠lì̠tu || sàhurà+4 || ʃkaw || gdɑĩnkɑ || ɤɡɔ̃ || bakebak || ? |- | '10' || téxkùx || dabam || sàhurà bótkʊ̀ || sakwara || gdɑtɑboko || ni hɔdɔ || ambe || *taba(?)
Referències
Bibliografia Constenla Umaña, Adolfo. 1981. Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia).
Istmiques