fou Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Biografia Pertanyia a la branca palatina d'Hongria de la família imperial, essent filla de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria i de la princesa Maria Dorotea de Württemberg. Elisabet era neta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del príncep Lluís de Württemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.
El 1847 contragué matrimoni amb l'arxiduc Ferran Carles d'Àustria-Este, es va casar amb l'arxiduc Ferran Carles d'Àustria-Este, príncep de Mòdena (1821–1849) fill del duc Francesc IV de Mòdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. El casament se celebrà el 1847 a Schönbrunn. La parella tingué una única filla SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este, que fou muller del rei Lluís III de Baviera. L'any 1849 morí a la localitat bohèmia de Brno el seu espòs, l'arxiduc Ferran Carles d'Àustria-Este. El 18 d'abril de 1854, Elisabet es casà en segones núpcies amb l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria, fill de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. La parella tingué sis fills: SAIR l'arxiduc Francesc Josep d'Àustria, nat el 1854 a Groß-Seelowitz. SAR l'arxiduc Frederic d'Àustria, nat el 1855 a Groß-Seelowitz i mort el 1936 a Altenburg. Es casà amb la princesa Isabel de Croy. SAIR l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria, nada a Groß-Seelowitz el 1858 i morta a Madrid el 1929. Es casà amb el rei Alfons XII d'Espanya el 1879 a Madrid. SAIR l'arxiduc Carles Esteve d'Àustria, nat a Groß-Seelowitz el 1860 i mort a Zywiec el 1933. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria. SAIR l'arxiduc Eugeni d'Àustria, nat a Groß-Seelowitz el 1863 i mort a Meran el 1954. SAIR l'arxiduquessa Elionor d'Àustria, nada el 1864 a Groß-Seelowitz i morta un mes després. Enviuda de nou el 1874 als 43 anys, Elisabeth va rebre un suport entusiasta per criar els seus fills del seu cunyat Albrecht. Va nomenar el seu fill Friedrich com el seu hereu principal. Elisabet va ser la mecenes de diverses institucions socials. A ella li agradava molt la música. Johannes Brahms va ser convidat a assajar el seu Quintet per a piano al seu palau al voltant de 1882.Elisabeth, in: Brigitte Hamann (Hrsg.): Die Habsburger, 1988, S. 91 f.
L'arxiduquessa Elisabet va morir als 72 anys a primera hora del matí del 14 de febrer de 1903 al palau vienès del seu fill gran, l'arxiduc Frederic, com a conseqüència de la ràpida progressió d'una pneumònia.
El cos de l'arxiduquessa va ser preservat pel professor Weichselbaum el dia 15 del mes, beneït el dia 17, transportat pel Ferrocarril del Sud a Baden, prop de Viena, la nit del 17 al 18, i dipositat el mateix dia a la capella de Weilburg.
Referències
Categoria:Arxiducs d'Àustria Categoria:Dinastia dels Habsburg Categoria:Morts a Viena Categoria:Persones de Budapest Categoria:Dames de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa Categoria:Polítics hongaresos Categoria:Polítics austríacs Categoria:Morts de pneumònia Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX