LAsil Vilallonga és un edifici de Figueres (Alt Empordà), catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història El 1842, el blanquer Agustí Tiffy, de nacionalitat francesa i afincat a Figueres, va adquirir en subhasta pública el desamortitzat convent de monjos benedictins de Sant Pere de Roda, i l'any següent el vengué a l'industrial del ferro Marià Vilallonga i Paler (1796-1858). El 1854, va ser dividit en dues parts a causa de l'obertura de la carretera de Roses.
En el context de restauració monàrquica de 1876, quan arreu de l'estat les institucions de beneficència i ensenyament religiós i particulars van rebre un nou impuls, el seu fill Marià Vilallonga i Gipuló (1812-1897) hi va promoure la construcció d'un asil. Es va construir en dues fases: el 1877, que consistí en la reforma de l'antiga església per convertir-la en la capella dels Desamparats, i la construcció de la gran façana per conformar la nova alineació de la carretera; el 1884, es reformà l'antic i inacabat palau de l'abat per a convertir-lo en l'ala oest de l'asil i accés principal al recinte. Inaugurat el 1886, tenia un servei d'escola gratuïta nocturna per adults pobres i una dotació d'1 milió de pessetes per a assegurar-ne la permanència en el temps.
A la mort del promotor el 1897, el seu nebot Mariano Vilallonga e Ibarra (1864-1913), fundador dels Altos Hornos de Vizcaya i del Banco de Vizcaya, esdevingué l'interlocutor de la família en la Junta de la Fundació. El 1999 va ser reformat i modernitzat i pot acullir una bona cinquantena de residents.
Descripció Està situat a davant de la carretera de Roses, un lloc que era als afores de la ciutat quan es va construir. Té tres façanes (avinguda Vilallonga, plaça del Grà, carrer del Mar) i és de planta en forma d'«U» al voltant d'un pati. Aquest és envoltat per un mur de tanca amb vuit obertures seguint el motiu d'arc rebaixat, provinent del convent que existia en aquest lloc. Aquests arcs apareixen també en els dos cossos laterals. La porta central està coronada per llinda i frontó.
Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha arcs rebaixats i enreixats, comentats anteriorment, i al primer pis unes finestres rectangulars emmarcades que es repeteixen en el pis superior. Els dos pisos estan separats pel que sembla una motllura, però que en realitat és una canal per passar-hi els cables de la llum. Sobre d'aquesta es troben unes petites obertures, a sota de cada finestra per ventilació. Cornisa i voladís que donen a la terrassa. La façana s'aixeca com un llenç que es sobreposa a les restes del convent dels monjos de Sant Pere de Rodes, per tal de conformar la nova alineació de la carretera de Roses que va partir en dos aquell conjunt. La façana del carrer del Mar és molt més irregular i menys cuidada, amb la cantonada reforçada per carreus.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Abril-Vila Casa Pagès-Bassols
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de Figueres Categoria:Edificis de Figueres