va ser un empresari català del sector tèxtil del cotó i un gran aficionat al col·leccionisme. A part del col·leccionisme d'obres d'art, el mar i els esports eren dues de les seves aficions preferides.
Biografia Fill de Ròmul Bosch i Alsina i de Maria Àngels Catarineu Ferran, propietaris de la colònia industrial Còdol Dret, a Les Masies de Roda (Osona), la qual heretaria a la mort del seu pare. Era el petit de cinc germans, però no va poder conèixer la seva mare, que va morir poc dies després del part. La família vivia a Barcelona i estiuejaven a la colònia, on Ròmul aprengué el negoci un cop arribà a l'edat adequada. Va cursar estudis a l'estranger, preparant-se per a la futura tasca empresarial, estudis que completà amb els coneixements pràctics adquirits durant els estius a la fàbrica.
Es va enamorar d'una jove d'origen humil, Carmen Rius i Paulí. La condició de la jove va fer que la família Bosch s'hi oposés al matrimoni, el qual no es va poder dur a terme fins que Carmen Rius era al llit, a punt de morir. Amb la unió, quedaven legitimitats els seus tres fills (Ròmul, Remo i Joan Bosch i Rius).
La seva afició pel mar el va dur a ser protector del Club Natació Barcelona, també seria el seu president durant alguns anys i president honorari a perpetuïtat. L'altre gran afició va ser el col·leccionisme, arribant a reunir una col·lecció d'unes 2.535 peces, moltes d'elles de gran valor artístic. La seva gran sensibilitat artística el va fer participar en les subscripcions que duien a terme els Museus d'Art de Barcelona per tal d'adquirir obres que enriquissin els seus fons. Es coneix la seva participació en l'adquisició de l'Autoretrat i L'aficionat a les estampes, ambdues pintures a l'oli de Marià Fortuny.
Col·lecció Ròmul Bosch i Catarineu va començar la seva pròpia col·lecció el 1923, d'ençà la mort del seu pare, que tenia una gran col·lecció de monedes que va donar al Gabinet Numismàtic Municipal de Barcelona. Va començar amb miniatures retrat i la seva passió i dedicació el va portar a constituir una de les col·leccions més importants de tot Europa pel que fa a aquesta especialitat. Totes aquestes peces no van ser mai donades a cap museu. El seu interès per l'art el va dur a reunir unes 2.535 peces, d'entre les quals destacaven una col·lecció d'arqueologia antiga i una de pintura i escultura romànica i gòtica catalana, a més de moltes obres de pintura barroca i més moderna, amb obres de primer nivell tant en l'àmbit nacional com l'internacional. Hom ha volgut segmentar el conjunt de la col·lecció en cinc grans grups d'obres: Les gòtiques i romàniques, les peces de vidre arqueològiques i eivissenques, les peces de pintura barroca flamenca francesa i espanyola, la pintura catalana contemporània i les miniatures.
El 1933 va exposar part de les seves pintures a la Sala Parés, com uns esbossos de La batalla de Wad-Ras de Fortuny i uns dibuixos caricaturescs de Picasso. Els esbossos de Fortuny van ser adquirits per un particular, i els dibuixos de Picasso van ser venuts l'any 1937 a la sala Christie's, de Londres.Maragall, Joan A., Història de la Sala Parés, Editorial Selecta, Barcelona, 1975 La finalitat de Ròmul Bosch i Catarineu era vendre el major nombre d'obres possible per tal de sobreviure a la crisi econòmica que assolava les seves fàbriques de la Unión Industrial Algodonera. El 1934, el sector del tèxtil tocava fons i Bosch va haver de demanar un crèdit a l'Institut contra l'atur forçós de la Generalitat (ICAF) per tal de salvar el negoci. Com a garantia, però, va haver de dipositar gran part de la seva col·lecció d'art als museus de Barcelona.Folch i Torres, Joaquim, Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, juny 1936, núm. 61, pàg. 187 Aquests, un cop van inventariar totes les peces, les van repartir, en funció de la seva naturalesa, entre el Museu Arqueològic, el Museu d'Arts Decoratives i el Museu d'Art de Catalunya, antecedent de l'actual MNAC.
El 1936, Ròmul Bosch i Catarineu va morir de manera sobtada i durant la Guerra Civil es van perdre moltes peces d'art, tant d'aquesta col·lecció com de moltes altres. La seva va romandre custodiada pels museus fins que el 1950, l'industrial Julio Muñoz Ramonet comprà la Unión Industrial Algodonera, convertint-se sense saber-ho en el nou propietari de la col·lecció d'art del difunt. Un cop va fer front als diners aportats per l'ICAF el 1934, hi va poder retirar totes les obres que més li van interessar del contingent, sobretot els quadres i les miniatures. Els museus en van adquirir algunes, altres van ser donades pel nou propietari, però, sens cap mena de dubte, Ramonet es va quedar amb la millor part. Obres d'artistes nacionals i internacionals, com Natura morta amb fruites de Marià Fortuny, Troncs d'olivera d'Anglada Camarasa, L'Aparició de la Mare de Déu del Pilar de Francisco de Goya, L'Anunciació de El Greco, Retrat d'una dama de Luis Paret y Alcázar, i moltes d'altres, van sortir dels museus de Barcelona per anar a decorar les estances de les cases de Julio Muñoz. En total, 143 peces d'art (pintura, escultura, dibuixos i gravats principalment) van passar a ser propietat del Museu d'Art. Nou se n'exhibeixen de forma permanent en les sales d'art romànic i d'art gòtic, i altres romanen catalogades en les sales de reserva del museu. Com a exemples del romànic, a la col·lecció permanent hi ha una Mare de Déu del frontal de Rigatell (Alta Ribagorça) i un conjunt de pintura mural de l'església de Sant Esteve d'Andorra. En les sales d'art gòtic destaquen dues de les peces que formaven el retaule de Sant Andreu de la catedral de Barcelona, obra de Lluís Borrassà. També és digne d'admiració el retaule d'estil gòtic internacional dedicat a Santa Bàrbara, del pintor valencià Gonçal Peris Sarrià i que prové de l'església de Puertomingalvo (Terol).
Referències
Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Club Natació Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Col·leccionistes barcelonins Categoria:Nascuts el 1889