Sant Pere d'Albanyà és una església al centre del poble d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'un temple d'una sola nau amb creuer i tres absis semicirculars, frontis i campanar de cadireta bastits posteriorment a la fàbrica original (segle XII-XIII). A la capçalera hi ha l'absis central que és de planta semicircular, mentre les absidioles no arriben al semicercle. Les obertures a la part antiga són de doble vessant, n'hi ha dues al mur lateral sud de la nau i una altra en el mur meridional del transsepte, i també una a l'absis central. Al frontis hi ha una finestra de dos arcs en degradació de doble vessant. La volta de la nau és de canó, i també el creuer, mentre als absis la volta és de quart d'esfera. L'aparell és molt variable, a la part més vella hi predomina material gairebé sense desbastar, de moltes mides i dimensions; mentre al frontis és de carreus ben escairats, de calcària, formant fileres regulars. A sobre la façana s'aixeca un campanar de cadireta de dues arcades de punt rodó mentre que la coberta és de dues batents, sobresortint la cornisa de la nau i el transsepte.
Història L'església de Sant Pere d'Albanyà havia estat la de l'antic monestir fundat en el primer quart del (820-825) per l'abat Donnul, qui va rebre l'autorització per construir el cenobi del Comte Rampó, i que va passar a ser possessió de Santa Maria d'Arles. Joan Badia i Homs opina que l'església actual faria referència a una construcció del consagrada, el 957, pel bisbe Arnulf de Girona en passar l'església de Santa Maria d'Arles a dependre de l'abadia de Moissac, el 1078, també hi passaria Sant Pere d'Albanyà.
Referències
Albanya, Sant Pere Categoria:Patrimoni monumental d'Albanyà