miniatura|Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart a Verona, el 1770, quan tenia 14 anys (retrat de Saverio dalla Rosa, 1745–1821). El jove Wolfgang Amadeus Mozart i el seu pare, Leopold varen fer tres viatges a Itàlia: el primer, d'uns quinze mesos, des de desembre de 1769 fins al març de 1771; el segon, d'uns quatre mesos, des de l'agost de 1771 al desembre del 1771; el tercer, d'uns cinc mesos, de l'octubre de 1772 al març de 1773.
El primer viatge a Itàlia dels Mozart, fou finançat amb els concerts interpretats davant la noblesa italiana i també amb concerts públics. Fou el més llarg dels tres i van recórrer les ciutats més importants. En els dos viatges posteriors van estar a Milà on Wolfgang havia de completar les òperes que li havien encarregat a conseqüència de la seva primera visita. Des del punt de vista musical, els tres viatges van tenir un èxit considerable per a Wolfgang. Durant el primer viatge, les seves actuacions foren ben rebudes i el seu talent fou reconegut amb diversos honors, incloent-hi l'Ordine dello Speron d'Oro del papat i la seva afiliació a les principals societats filharmòniques.
Leopold, a partir de 1747, treballà com a músic al servei de la cort arquebisbal de Salzburg; el 1763, l'ascendiren a segon mestre de capella. Una part important del seu temps el va dedicar a l'educació musical dels seus dos fills, Nannerl i Wolfgang. Entre l'any 1763 i el 1766, tota la família van realitzar un "gran viatge"; també van passar una part del 1767 i gairebé tot el 1768 a la capital imperial, Viena. L'actuació dels dos germans captivà el públic i van causar una impressió considerable a una gran part de la societat europea. Cap al 1769, Nannerl havia assolit ja la majoria d'edat, però Leopold volia continuar desenvolupant l'educació de Wolfgang –que en aquell moment tenia 13 anys–, i al Itàlia era una destinació molt important per a qualsevol compositor jove.
Les conseqüències dels viatges a Itàlia, en general, foren molt positives. Malgrat la seva joventut, va rebre encàrrecs del famós Teatre Regio Ducal de Milà per compondre tres òperes, cadascuna de les quals fou aclamada tant per part de la crítica com del públic. A més, va conèixer molts dels principals músics italians, incloent-hi al famós teòric musical Giovanni Battista Martini, amb el qual va estudiar a Bolonya. Però la part negativa és que Leopold esperava que Wolfgang –i possiblement ell mateix–, aconseguís un prestigiós nomenament en alguna de les corts italianes dels Habsburg. Aquest objectiu fou ja una prioritat quan les possibilitats de promoció de Leopold a Salzburg disminuïren. Malauradament, els persistents esforços de Leopold per assegurar-se un lloc disgustà a la cort imperial, i aquesta actitud va acabar de tancar qualsevol possibilitat d'obtenir el desitjat càrrec. Els viatges, en aquest sentit, van acabar amb una cert desencís.
Antecedents miniatura|upright|esquerra|Leopold Mozart estava ansiós per ampliar l'educació musical de Wolfgang a Itàlia.
El novembre de 1766, la família Mozart havia retornat a Salzburg després dels grans viatges de tres anys i mig que van realitzar per les principals ciutats del nord occidental d'Europa. L'havien començat quan Wolfgang tenia set anys i Nannerl dotze. En gran part, Leopold havia aconseguit el que pretenia amb el viatge: mostrar a tothom el talent precoç dels dos fills i millorar la seva educació musical. La seva estada a Viena, que va començar el 1767, fou menys feliç: un brot de verola va provocar la mort de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, de 16 anys, i va impedir als nens actuar a la cort imperial; aquest fet, forçà la família a buscar refugi a la regió de Bohèmia. Allà, Wolfgang va contreure la malaltia.Sadie, p. 132–34 Aquests inconvenients van ser el motiu perquè més tard repetissin el viatge a Viena, pel gener de 1768; però els dos músics ja no eren prou joves i no van causar el mateix impacte en les seves interpretacions públiques.Sadie (2006), p. 140–41
Un fet rellevant és que Leopold es va enfrontar amb l'empresari de la cort, Giuseppe Affligio, i amb l'eminent compositor de la cort, Christoph Willibald Gluck; tot, perquè volia aconseguir una representació a la cort de la primera òpera de Wolfgang, La finta semplice.Sadie (2006), p. 135–39 El setembre de 1768 Leopold es va queixar a l'emperador Josep II que Giuseppe Affligio estava obstaculitzant aquesta possible representació i aquesta iniciativa perjudicà el prestigi dels Mozart a la cort.Gutman, p. 238-39 L'òpera, finalment, no fou estrenada a Viena sinó a Salzburg l'any següent,Osborne, p. 38 i Leopold es guanyà la reputació d'impertinent i «prepotent».
Un cop a Salzburg, el gener de 1769, Leopold considerava que l'educació de Nannerl, que ja tenia 18 anys, podia donar-se pràcticament per acabada i va centrar els seus esforços només en Wolfgang.Halliwell, p. 142–43 Decidí portar el noi a Itàlia, territori dividit en importants estats com el Ducat de Milà, la República de Venècia, els Estats Pontificis o, més al sud, el Regne de Nàpols.Roberts, p. 486 Ja anteriorment, Leopold havia planificat una ruta per Itàlia quan havien de tornar del gran viatge per Europa Occidental, però va abandonar la idea per por que una absència massa llarga pogués no ser ben rebuda pels seus superiors de Salzburg.Sadie, p. 99-100 Durant més de dos segles, Itàlia havia estat un gran centre d'innovacions musicals, nucli de la música sacra i, per sobre de tot, bressol de l'òpera.Sadie, p. 176 Segons Leopold, Wolfgang havia d'absorbir directament la música que es feia a Venècia, Nàpols i Roma, i preparar-se per als futurs encàrrecs dels teatres d'òpera europeus, que eren «el que més interessava als compositors de finals del ». Leopold també volia que Wolfgang fes una immersió lingüística en italià, entrés en contacte amb la música sacra de més alta qualitat i ampliés la seva xarxa de persones influents. També existia la possibilitat, tant per a Wolfgang com per a Leopold, d'aconseguir entrar al servei de les corts dels Habsburg al nord d'Itàlia. Amb aquestes prioritats al cap, Leopold va decidir que Nannerl i la seva mare, Anna Maria, es quedessin a casa; una decisió que va molestar les dones, però que s'havia mirant de ser pràctics, i tenint en compte el benefici econòmic.Sadie (2006), p. 177
Durant els mesos anteriors a la partida, Wolfgang va compondre de manera prolífica i es va guanyar el favor de l'arquebisbe Siegmund Christoph von Schrattenbach qui, com a patró de Leopold, havia de consentir el viatge. L'octubre de 1769 els van concedir el permís per viatjar i els van atorgar una dotació de 600 florins.El florí o gulden austrohongarès era la moneda de curs legal a l'Imperi Austrohongarès. Un florí era aproximadament la desena part d'una lliura esterlina; la generositat de la dotació és evident en comparació amb el sou anual de Leopold de 354 florins. Wolfgang va rebre el títol honorari de «Konzertmeister» ("Concertino"), amb la paraula que al seu retorn aquest càrrec mereixeria un salari.
Primer viatge miniatura|El mapa mostra les principals ciutats visitades durant el primer viatge per Itàlia, entre desembre de 1769 i març de 1771.Les rutes es resumeixen a partir de les descripcions detallades de Sadie, (2006) p. 179–233. * La línia negra mostra la ruta principal externa des de Salzburg a Nàpols. * La línia verda marca els desviaments presos durant el viatge de tornada. Leopold i Wolfgang realitzaren el primer viatge a Itàlia entre el 13 de desembre de 1769 i el 28 de març de 1771. L'itinerari fou: Salzburg - Innsbruck - Bolzano - Rovereto - Verona - Màntua- Milà - Lodi - Parma - Bolonya - Florència - Roma - Nàpols - Roma - Loreto - Rimini - Bolonya - Milà - Torí - Milà - Brèscia - Venècia - Pàdua - Verona - Salzburg.
Viatge a Milà El 13 de desembre de 1769, Leopold i Wolfgang van partir de Salzburg, proveïts de diverses recomanacions i cartes amb les quals Leopold esperava obtenir favors. Entre les més importants hi havia una presentació al comte Karl Joseph Firmian de Milà, descrit com el «rei de Milà», un mecenes influent i culte. El seu suport seria vital per a l'èxit del projecte italià.Halliwell, p. 145
Pare i fill van passar per Innsbruck i es van dirigir directament cap al sud pel pas del Brenner, ja a Itàlia. L'itinerari seguia via Bolzano i Rovereto fins a Verona i Màntua, abans de girar a l'oest cap a Milà. Les previsions financeres de Leopold per a aquest viatge eren en general les mateixes que va fer per al gran viatge d'uns anys enrere i les despeses d'allotjament havien de ser sufragades amb els beneficis dels concerts. Aquest viatge hivernal de més de 560 quilòmetres fins a Milà va tenir una durada de sis setmanes, unes setmanes difícils, desagradables i amb llargues parades a causa d'una climatologia adversa. Leopold es va queixar per carta a la seva dona, de les fredes habitacions de les posades: «congelat com un gos, tot el que toco és gel». Eels ingressos dels primers concerts foren modestos; segons Leopold, les despeses eren aproximadament de 50 florins per setmana.Halliwell, p.146 Leopol havia après de l'experiència del gran viatge, on ostentava sobre els guanys obtinguts, i en aquest cas era més cautelós i donava menys detalls sobre la situació financera. Tendira a accentuar les despeses i parlar poc dels ingressos,Solomon, p. 58 Per exemple, va escriure en una carta: «En general no guanyarem molt a Itàlia [... ] generalment cal acceptar l'admiració i les ovacions com a pagament».Solomon, p. 86-87
miniatura|esquerra|Monestir de Sant Marc, on van estar allotjats Leopold i Wolfgang durant la seva primera visita a Milà.
La pausa més llarga foren les dues setmanes d'estada a Verona, on la premsa va realitzar reportatges elogiosos del concert de Wolfgang el 5 de gener de 1770.Sadie (2006), p. 181–84 Pare i fill van assistir a una representació de l'òpera Ruggiero de Pietro Alessandro Guglielmi, que Wolfgang va descriure negativament en una carta a Nannerl. Aquesta petita estada a Verona fou seguida per una parada més curta a Màntua, on Wolfgang va fer un concert a l'Accademia Filarmonica, amb un programa dissenyat per provar les seves capacitats interpretatives, la lectura a primera vista i la improvisació. Segons una ressenya de premsa, l'audiència es va quedar «bocabadada» per aquest «miracle de la música, un d'aquests fenòmens anormals que la naturalesa ens ofereix».Sadie, p. 185-86 A Màntua van patir un desaire del príncep de la casa de Thurn und Taxis, ja que un criat els va informar que no tenia cap desig de reunir-se amb ells. L'historiador Robert Gutman especula que el príncep coneixia l'assumpte entre Leopold i Affligio a Viena, i no va voler tenir relacions amb músics que no coneixien quina era la seva posició social.Gutman, p. 260–61 Per contra, el comte Arco, d'una família que era membre de la cort de Salzburg, els va rebre afectuosament.Irònicament seria un altre comte Arco, de la mateixa família però establert a Salzburg, que deu anys més tard seria el responsable de la famosa «puntada al cul» amb què va acabar el nomenament de Wolfgang com a músic de la cort de Salzburg. Vegeu Gutman, p. 548-49. miniatura|Wolfgang va escriure un conjunt d'àries que usaven els textos de Pietro Metastasio.Halliwell, p. 146–48