La Simfonia núm. 13 en fa major, K. 112, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Milà durant el seu segon viatge a Itàlia a la tardor de 1771. La seva estrena va tenir lloc probablement en un concert donat per Leopold i el seu fill a la residència d'Albert Michael von Mayr, el 22 de novembre o 23 de novembre de 1771. En aquest concert va poder haver-se interpretat també l'estrena de la Simfonia núm. 12.
La simfonia consta de quatre moviments, tractant-se de la segona de les seves simfonies composta només per a corda.Zaslaw, p. 190–91 És una obra original i amb humor, en la qual fa servir una instrumentació molt reduïda.Dearling, p. 75–76 El tercer moviment, el Menuetto, podria haver estat escrit amb anterioritat i que l'hagués incorporat amb posterioritat a l'acabament de la simfonia; el manuscrit autògraf mostra el Menuetto copiat per la mà de Leopold.
La instrumentació de l'obra és per a dos oboès, dues trompes, fagot, corda i baix continu. Consta dels següents moviments: Allegro, en compàs 3/4. Andante, en compàs 2/4. Menuetto & Trio, en compàs 3/4. Molto Allegro, en compàs 3/8.
Referències
Bibliografia Dearling, Robert. The Music of Wolfgang Amadeus Mozart: The Symphonies Associated University Presses Ltd, Londres 1982 Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York 2006 Zaslaw, Neal.Mozart's Symphonies: Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford 1991
Enllaços externs
Categoria:Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Mozart 13 Simfonia Mozart 13 Categoria:Composicions musicals del 1771