El Concert per a dos pianos núm. 10 en mi bemoll major, K. 365 (316a) és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart de l'any 1779; tenia vint anys i estava a punt de deixar Salzburg per establir-se a Viena. Mozart el va escriure per poder interpretar amb la seva germana Nannerl.
Estructura El concert està instrumentat per a dos pianos, dos oboès, dos fagots, dues trompes, i corda. Consta de tres moviments: Allegro, en mi bemoll major i compàs 4/4. Andante, en si bemoll major i compàs 3/4. Rondo. Allegro, en compàs 2/4.
El concert es desvia de l'habitual concert amb un sol piano, ja que predomina el diàleg entre els dos pianos que intercanvien idees musicals. Mozart divideix els passatges més destacats entre els dos pianos per igual. A més, l'orquestra roman molt menys activa que en altres concerts per a piano de Mozart; el protagonisme és per als dos solistes.
El primer moviment és líric i, com ha observat Ledbetter, "meravellosament espaiós, com si Mozart estigués gaudint completament de si mateix i deixant que les seves idees flueixin lliurement".Program notes per Steven Ledbetter per a la interpretació del concert del 12 de novembre de 2006 de Los Angeles Chamber Orchestra El moviment central és lent i refinat; l'orquestra roman en un segon pla acompanyant els dos pianistes. El rondó final presenta una unitat rítmica i, després d'uns passatges lírics, retorna l'exuberant tema principal del Rondó.
Referències
Categoria:Concerts per a piano de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions en mi bemoll major Categoria:Composicions musicals del 1779 Categoria:Concerts de la dècada del 1770