Billie Paul Piper (nascuda com Lianne Paul Piper el 22 de setembre de 1982, a Swindon, Wiltshire, Anglaterra) és una actriu i cantant anglesa. Va començar la seva carrera artística com a cantant de música pop en la seva adolescència, centrant-se posteriorment en la seva faceta d'actriu.
Va guanyar reconeixement amb 15 anys amb la seva primera cançó, Because We Want To, que va entrar a la UK Singles Chart en la primera posició, convertint a Piper en la cantant més jove en aconseguir-ho. El seu segon single, Girlfriend, també va entrar en la mateixa posició. L'any 1998 va publicar el seu primer àlbum d'estudi, Honey To The B, que va rebre la certificació de disc de platí de la British Phonographic Industry (BPI), cosa que la va consolidar com una de les estrelles emergents del pop britànic. Amb el seu segon àlbum, Walk of Life, va aconseguir la seva tercera cançó número 1 a les llistes britàniques. L'any 2003 va anunciar que es retirava de la indústria musical per a centrar-se en l'actuació.
El paper que li va donar fama va ser el de Rose Tyler a la nova versió de la mítica sèrie televisiva de la BBC Doctor Who, a la que va ser coprotagonista a les dues primeres temporades (2005-2006). Tot i deixar la sèrie el 2006, va fer aparicions a episodis posteriors com a actriu convidada entre el 2008 i el 2010. Posteriorment, va retornar a la sèrie per l'especial del 50 aniversari (2013) i va fer una petita aparició a "The Reality War" (2025), amb un paper encara sense confirmar.
Infància i educació Piper va néixer a Swindon, Wiltshire, el 22 de setembre de 1982. El seu nom original era Leian Paul Piper, però l'any 1983 els seus pares van canviar legalment el seu primer nom a Billie. Estudiava dansa des dels cinc anys i va fer les seves primeres aparicions a la pantalla amb set anys en una sèrie d'anuncis de refrescos per American TV. Amb dotze anys va aconseguir una beca a la prestigiosa Sylvia Young Theatre School, a Londres. L'any 1996 va aconseguir un paper d'extra a la pel·lícula Evita.
Carrera professional Música La carrera de Piper va començar quan va ser seleccionada per aparèixer al programa de televisió infantil Scratchy & Co. Posteriorment, va aconseguir una aparició a un anunci televisiu de la revista pop Smash Hits, gràcies a la qual el segell discogràfic Virgin Records es va fixar en ella. L'any 1998, amb 15 anys, va firmar un contracte amb la discogràfica i va publicar el seu primer single, Because We Want To, que va debutar en la primera posició del UK Singles Chart, convertint a Piper en l'artista més jove en posicionar un single en número 1 al Regne Unit. El single es va publicar sota el pseudònim "Billie". El seu segon single, Girlfriend, també va debutar a la primera posició.
El seu primer àlbum d'estudi, Honey To The B, es va publicar immediatament després i va mantenir l'èxit dels dos singles previs al Regne Unit, on va debutar al número 14 de la UK Albums Chart i va ser certificat disc de platí, amb més de 300.000 còpies venudes, i a Nova Zelanda, on va debutar en tercera posició a la New Zealand Albums Charts i va ser certificar doble platí. Tot i això, l'èxit va ser limitat a altres territoris, com a Austràlia o Estats Units, on va passar desapercebut pel públic i la crítica.
Als premis de la revista Smash Hits de 1998, Piper va ser nominada a "Millor Novetat" i va guanyar el premi "Princesa del Pop". A 1999, va ser nominada a dos BRIT Awards: "Millor Solista Britànica" i "Millor Nova Cantant Britànica". A més, va guanyar als premis Smash Hits el premi a "Millor Cantant Britànica". Va gravar aquell any, també, la cançó Makin' My Way (Any Way That I Can) per la banda sonora de la pel·lícula Pokémon: The First Movie. alt=Billie Piper somrient|esquerra|miniatura|Billie Piper al 2004 L'any 2000, Piper va començar a gravar el seu segon disc, que publicaria amb el seu nom complet, Billie Piper. El seu single Day & Night, previ a la publicació de l'àlbum, va entrar a la UK Singles Chart en primera posició. Something Deep Inside, publicat poc després, va mantenir l'èxit, debutant al número 4 de la mateixa llista. Uns mesos després, va publicar l'àlbum Walk of Life, que no va tenir l'èxit previst, ja que, encara que va debutar al número 14 de la UK Albums Chart, va caure ràpidament a les llistes i va ser certificat disc de plata. Fora del Regne Unit, només va aconseguir entrar a les llistes de Nova Zelanda i Austràlia, encara que sense gaire impacte. Tot i això, Piper qualificà l'àlbum a la seva autobiografia com una "bomba comercial".
El gener de 2007, el DJ Chris Moyles, habitual de la BBC Radio, va començar una campanya per intentar que Honey To The B tornés a entrar al top 100 de les llistes de descàrrega de cançons britàniques, per provar la nova normativa que regia la UK Singles Chart. La campanya va ser un èxit, aconseguint que la cançó entrés a la llista en posició 17, vuit anys després de la seva publicació.
Pel·lícules i sèries de televisió L'any 2003, Piper va anunciar que es retirava de la música per centrar-se en l'actuació. Va entrar al món del cinema i les sèries l'any següent, fent una aparició a les pel·lícules The Calcium Kid i Things to Do Before You Are 30. Va tenir el seu primer paper protagonista a la pel·lícula Spirit Trap (2005), que va ser mal rebuda tant pel públic com la crítica. Va interpretar el paper d'"Hero" a la sèrie de 2005 Much Ado About Nothing, que adaptava i modernitzava l'obra de Shakespeare.
El 2005, la mítica sèrie britànica Doctor Who va retornar després de setze anys d'absència a la televisió. Piper va ser escollida per interpretar a Rose Tyler, companya i coprotagonista de la novena encarnació del Doctor (interpretat per Christopher Eccleston). La sèrie va ser un èxit inesperat que va tornar a llançar a Piper a la fama. Va guanyar el premi a "Actriu Més Popular" als National Television Awards els anys 2005 i 2006 pel seu paper a la sèrie. A més, la BBC News la va nomenar una de les seves "Cares de l'Any" per l'èxit que havia aconseguit amb Doctor Who. Als premis de The South Bank Show l'any 2006 va rebre el premi a "Breakthrough" de The Times per la seva exitosa transició del món de la música a l'actuació. La Television and Radio Industries Club la va nomenar "Millor Nou Talent a la TV" i els TV Choice Awards i TV Quick li van atorgar el premi a "Millor Actriu".
Seguint l'èxit de la primera temporada de la nova Doctor Who, els mitjans britànics van llançar rumors contradictoris sobre la permanència de Piper a la sèrie. Encara que l'actriu va assegurar a diverses entrevistes que continuaria per a la tercera temporada (2007) i haver expressat interès a interpretar una versió femenina del Doctor (probablement a la sèrie spin off de Rose Tyler, que es va cancel·lar), l'any 2006 la BBC va anunciar que Piper acabaria la seva participació en la sèrie a Doomsday (2006), l'últim capítol de la segona temporada.
L'any 2007, Piper va interpretar a Hannah Baxter, el personatge principal de la sèrie Secret Diary of a Call Girl (2007–2012), una adaptació del llibre The Intimate Adventures of a London Call Girl de Brooke Magnanti, que explica les memòries d'una prostituta londinenca que va adoptar el pseudònim "Belle de Jour". Per a preparar-se el paper, Piper va aconseguir entrevistar-se amb l'autora de les memòries. Va interpretar el personatge durant quatre temporades, sent a més productora executiva a les dues últimes. alt=Billie Piper durant el rodatge de Doctor Who, agenollada al terra|miniatura|Billie Piper filmant Doctor Who al 2008 El novembre de 2007, la BBC va confirmar el retorn de Piper a Doctor Who per la seva quarta temporada en tres episodis, recuperant el personatge de Rose Tyler. Poc després, Russell T. Davies, el showrunner de la sèrie, va confirmar a la Doctor Who Magazine que el retorn del personatge estava planejat des del principi. La temporada es va estrenar l'abril de 2008 i, després d'alguns cameos a la primera meitat de la temporada, Piper va fer la seva reaparició oficial als tres últims capítols "Turn Left", "The Stolen Earth", i "Journey's End".
Piper va participar en dues produccions exclusives de TV. La primera fou l'any 2006, quan va protagonitzar l'adaptació de la BBC de la novel·la històrica The Ruby in the Smoke, de Philip Pullman, i també la seva seqüela, The Shadow in the North (2007). També va participar, l'any 2007, en l'adaptació d'ITV1 de la novel·la de Jane Austen Mansfield Park, a la que interpretava a la protagonista, Fanny Price. Aquest va ser el seu primer paper fora de la BBC.
El 2010 va fer una petita aparició a l'últim dels especials de 2008-2010 de Doctor Who, al qual interpretà una versió de més jove del seu personatge, Rose Tyler. Aquell mateix any va compartir paper amb Sue Johnston a l'adaptació televisiva de l'obra de teatre A Passionate Woman. El maig del 2011 es va anunciar que Piper participaria en la rom-com Truth about Lies, de Robin Sheppard. Al 2013, va aparèixer a l'episodi especial pel 50 aniversari de Doctor Who. Encara que es va anunciar que retornaria com a Rose Tyler, el seu paper al capítol és la cosciència de "El Moment", una arma vivent que pren la forma de la versió "Bad Wolf" de Rose.
L'any 2014, Piper es va unir al repartiment de la sèrie de terror Penny Dreadful, a la que interpretava a Brona Croft, una immigrant irlandesa amb un passat fosc. A la segona temporada, Brona és ressucitada com a "Lily". Per aquest paper, Piper va ser nominada a Millor Actriu Secundària als Fangoria Chainsaw Awards del 2015. La sèrie va renovar per una tercera i última temporada, estrenada al 2016.
Al 2019 va debutar com a directora i guionista a la pel·lícula Rare Beasts, que també va protagonitzar i que va ser rebuda amb una majoria de crítiques positives. L'any següent va estrenar la sèrie I Hate Suzie, de la que era protagonista i cocreadora, que va ser aclamada tant pel públic com per la crítica. A la sèrie interpretava a Suzie Pickles, una antiga estrella infantil que, ja crescuda, veu la seva carrera i vida personal desmoronar-se després d'una filtració de fotografies privades. La crítica va aclamar tant la direcció i guió de la sèrie com l'actuació de Piper, que fou classificada com a "nua i intensa". alt=Billie Piper parlant al públic durant la ComicCon de Phoenix|esquerra|miniatura|Billie Piper a ComicCon de Phoenix al 2016 El març de 2021 es va anunciar que Piper apareixeria a l'adaptació cinematogràfica d'un llibre infantil anomenat Catherine Called Birdy. L'abril de 2022, es va anunciar que Piper protagonitzaria i seria la productora executiva d'una adaptació de Netflix de les memòries de Terri White, "Coming Undone". El febrer de 2023, es va anunciar que interpretaria a Sam McAlister, la productora de televisió que va aconseguir l'entrevista de Newsnight amb el príncep Andrew, a "Scoop", una adaptació de Netflix del llibre de McAlister.
Al maig de 2025, Piper va retornar a Doctor Who al capítol final de la temporada 2. Encara que el seu personatge sembla ser la regeneració del Quizé Doctor de Ncuti Gatwa, no s'ha confirmat el paper exacte de Piper en aquesta nova versió de la sèrie.Aquest mateix any, Piper es va incorporar a la sèrie original de Netflix Wednesday, interpretant a Miss Capri, la nova professora de música de Nevermore Academy. Alguns dels episodis mostren a Piper cantant en televisió per primera vegada des de la seva retirada del món de la música, incloent un duet amb Catherine Zeta-Jones, que interpreta a Morticia.
Filmografia Televisió Music Chronicles (1999) The Canterbury Tales (BBC One, 2003) - 1 capítol Bella and the Boys (BBC Two, 2004) - TV movie Doctor Who (BBC One, 2005-2006, 2008, 2009-2010, 2013, 2025) ShakespeaRe-Told (BBC One, novembre-2005) - 1 capítol Masterpiece Theatre: The Ruby in the Smoke (BBC One, 2006) - TV movie Mansfield Park (ITV, 2007) - TV movie Masterpiece Theatre: The Shadow in the North (BBC One, 2007) - TV movie Secret Diary of a Call Girl (ITV2, 2007-2011)