Vittoria Tesi Tramontini coneguda com «La Fiorentina» o «La Moretta» (Florència, Toscana, 13 de febrer de 1701 - Viena, 9 de maig de 1775) fou una de les grans cantants d'òpera italiana (i posteriorment professora de cant) del . La seva corda vocal era la de contralt. Mulata d'origen humil, es considera «la primera cantant negra important de la història de la música occidental».
Biografia Era filla d'Alessandro i Maria Antonia Rapacciuoli. El seu pare, sobrenomenat «il moretto» per la seva ascendència africana, era un lacai al servei del famós cantant castrat florentí Francesco de Castris (vers 1650-1724). Aquest va acceptar ser el padrí de la nena, juntament amb una altra figura famosa del teatre d'òpera de l'època, la soprano Vittoria Tarquini, anomenada «la Bombace» (o «la Bambagia»), a qui Tesi evidentment devia el nom. sense marc|404x404px Tingué per mestres Francesco Redi a Florència, i Francesco Campeggi i Antonio Bernacchi a Bolonya,Giambatista Mancini, Pensieri e riflessioni pratiche sopra il canto figurato, Viena, Ghelen, 1774, p. 19 i 20 (accessible en línia en IMSLP, Google Books o Internet Archive on la seva família es va traslladar el 1715. La seva carrera operística va començar amb actuacions a Parma i Bolonya el 1716. El 1718 era «virtuosa de cambra» del Príncep de Parma a Venècia. L'any següent va ser a Dresden, on va cantar per a Antonio Lotti al costat de Senesino i Margherita Durastanti. El 1721 va marxar de nou a Itàlia, on hauria romàs durant els següents vint-i-sis anys, amb actuacions a l'estranger limitades a una temporada a Madrid el 1739-1740. El 1725, a Nàpols, juntament amb Farinelli, va estrenar la serenata Marc'Antonio e Cleopatra, de Hasse. A Itàlia va actuar a Venècia, Milà, Torí i en moltes altres ciutats grans i petites al Centre Nord, així com a Nàpols, molt sovint, del 1724 al 1732, al costat de Farinelli. La seva carrera va arribar al seu punt més alt entre les dècades de 1730 i 1740: el 1737 va participar en la inauguració del Teatro San Carlo de Nàpols, interpretant el paper en travesti del protagonista dAchille in Sciro, de Domenico Sarro; el 1744 va interpretar el paper principal a Ipermestra, de Christoph Willibald Gluck, a Venècia; el 1748 es va mudar permanentment a Viena i va participar en la inauguració del Burgtheater assumint la part principal a Semiramide riconosciuta, novament de Gluck, amb un llibret de Pietro Metastasio. Aquest treball va persuadir Metastasio dels mèrits de «La Fiorentina», dels quals es va dir que anteriorment no hauria estat entusiasta. «La Tesi —escrivia el poeta— recita d'una manera que m'ha sorprès, així com a tota la humanitat de Viena, d'ambdós sexes».
Després de reeixides representacions a Achille in Sciro i Didone abbandonata, de Niccolò Jommelli (1749), tots dos sobre llibrets de Metastasio, i una temporada molt ocupada el 1750, Tesi va començar a retirar-se de l'escena. El 1751 es va convertir en directora de vestuari del Burgtheater. Ensenyà cant durant molts anys sota la protecció del príncep Josep de Saxònia-Hildburghausen, al palau vienès en el qual es va instal·lar permanentment i on participava regularment en concerts privats sota la direcció del mestre de capella del príncep, Joseph Bonno. Entre els seus alumnes es trobaven Caterina Gabrielli, Anna-Lucia de Amicis i Elisabeth Teyber.
Tesi va morir de pneumònia el 1775. Era extremadament rica i, d'acord amb el seu darrer testament, va ser enterrada a la cripta de l'església de Santa Maria dels Àngels, més coneguda com l'església dels Caputxins (Kapuzinerkirche), de Viena, al Neuer Markt, després d'haver proveït un fons de dotació per a la missa de 1.000 florins per al convent annex.
Tant Johann Joachim Quantz com Charles BurneyCharles Burney, The Present State of Music in Germany, the Netherlands and United Provinces ... (segona edició, corregida), Londres, Becket, Robson, Robinson, 1775, I, p. 324 van lloar la seva capacitat d'actuar, però també la profunda veu de contralt i el domini de l'art de cantar, encara que sense presumir de virtuosisme. Segons Esteban de Arteaga (1747-1799)Stefano Arteaga,Le rivoluzioni del teatro musicale italiano dalla sua origine fino al presente, Bolonya, Trenti, 1785, II, p. 43 i Giovanni Battista Mancini, Tesi va ser, de molt, la millor cantant-actriu del .
Referències
Categoria:Contralts italianes Categoria:Cantants d'òpera italians Categoria:Docents Categoria:Professors a Itàlia Categoria:Cantants florentins Categoria:Morts a Viena Categoria:Persones d'ascendència africana