Abhay Charanaravinda Bhaktivedanta Swami Prabhupada (en bengalí: অভয চরণারবিন্দ ভক্তিবেদান্ত স্বামীপ্রভুপাদ; en sànscrit: अभय चरणारविन्द भक्तिवेदान्त स्वामी प्रभुपादः; nascut Abhay Charan De), (Calcuta, 1 de setembre de 1896 – Vrindavan, 14 de novembre de 1977. .) fou un mestre espiritual (guru) del Vaixnavisme Gaudiya i el fundador (acarya) de l'Associació Internacional per a la Consciència de Krixna, popularment coneguda per Hare Krixna. Els membres del moviment ISKCON veuen Bhaktivedanta Swami com un representant i missatger de Krixna Chaitanya.
A finals de la dècada del 1970 i la dècada del 1980 ISKCON va arribar a ser etiquetat com un culte destructiu pels crítics als Estats Units i alguns països europeus. Tot i que els estudiosos i els tribunals van rebutjar les afirmacions de rentat de cervell culte i van reconèixer que ISKCON representava una branca autèntica de l'hinduisme, en alguns llocs l'etiqueta i la imatge de culte han persistit. Algunes de les opinions o declaracions de Prabhupada s'han percebut com a racistes cap als negres, discriminatòries contra les castes inferiors o misògines. Dècades després de la seva desaparició, els ensenyaments de Prabhupada i la Societat que va establir continuen sent influents, amb alguns estudiosos i líders polítics indis que l'anomenen com un dels propagadors de més èxit de l'hinduisme a l'estranger.
Biografia Nascut en una família de Subarna Banik a Calcuta, es va educar a l'Escola de l'Església Escocesa. Abans d'adoptar la vida de renúncia d'un novici (vanaprastha) el 1950, estava casat amb fills i era propietari d'un petit negoci farmacèutic. El 1959, va fer un vot de renúncia (sannyasa) i va començar a escriure comentaris sobre les escriptures Vaishnava. En els seus darrers anys, com a monjo Vaishnava itinerant, es va convertir en un comunicador influent de la teologia de Gaudiya Vaishnava sampradaya a l'Índia i específicament a Occident a través del seu lideratge d'ISKCON, fundat el 1966. Com a fundador d'ISKCON, va sorgir com una figura important de la contracultura occidental, atraient a milers de joves nord-americans. Va ser criticat per grups anti-cultes, però va ser ben considerat pels estudiosos religiosos, com J. Stillson Judah, Harvey Cox, Larry Shinn i Thomas Hopkins, que van lloar les traduccions de Bhaktivedānta Swāmi i van defensar el grup contra les imatges distorsionades dels mitjans i les interpretacions errònies. Els líders religiosos d'altres institucions de Gaudiya Vaishnava també li van donar crèdit pels seus èxits.
Ha estat descrit com un líder carismàtic que va tenir èxit a l'hora de sumar seguidors a molts països com els Estats Units, Europa i l'Índia. La seva missió era propagar per tot el món el Gaudiya Vaishnavism, una escola d'hinduisme vaisnavita que li havia ensenyat el seu guru, Bhaktisiddhanta Sarasvati. Després de la seva mort el 1977, ISKCON, la societat que va fundar basada en una forma de Krixnaisme hindú utilitzant el Bhagavata Purana com a escriptura central, va continuar creixent. El febrer de 2014, l'agència de notícies d'ISKCON va informar que havia arribat a una fita de distribució de més de mig milió dels seus llibres des de 1965. La seva traducció i comentari del Bhagavad Gita, titulat Bhagavad-gītā As It Is, és considerat pels seguidors d'ISKCON i molts estudiosos vèdics com la millor traducció de bona fe de les obres literàries Vaishnava.
Filosofia i ensenyaments Dins dels sistemes orientals, els llinatges espirituals són integrants de cada tradició, i un mestre té el mandat de mantenir la fidelitat teològica mitjançant la transmissió del coneixement tal com es dona en el llinatge. Prabhupada ve en el llinatge Brahma-Madhva-Gaudiya, que es remunta al sant i místic Chaitanya Mahaprabhu (1486–1533) i al teòleg Madhwa (1238–1317), i més enrere, diuen els seus ensenyaments, als inicis. de la creació. Aquest llinatge (sampradaya) segueix textos com el Srimad-Bhagavatam, el Bhagavad Gita i els escrits dels deixebles de Chaitanya i els seus seguidors. Els extensos comentaris de Prabhupada sobre els textos sagrats segueixen els de Bhaktisiddhanta, Bhaktivinoda i altres mestres tradicionals, com Baladeva Vidyabhushana, Vishvanatha Chakravarti, Jiva Goswami, Madhvacharya i Ramanuja.
La Veritat Absoluta D'acord amb els ensenyaments del Srimad-Bhagavatam, Prabhupada va ensenyar que la veritat suprema, o la Veritat Absoluta, és l'única entitat espiritual il·limitada i indivisa que és la font de tot. Aquesta Veritat Absoluta, va ensenyar, es realitza en tres fases: com a Braman (unitat impersonal omnipresent), com a Paramatma (l'aspecte de Déu present al cor de cada ésser viu) i com a Bhagavan, la Suprema Personalitat de Déu. Encara que la Veritat Absoluta és una, va ensenyar, que un Absolut es realitza progressivament en aquests tres trets segons el nivell d'avenç espiritual d'un. En l'etapa inicial l'Absolut es realitza com Brahman, en un estadi més avançat com Paramatma, i en l'etapa més avançada com Bhagavan. miniatura|Radha-Krishna, la manifestació suprema de Déu en els ensenyaments de Gaudiya Vaishnavisme, que Prabhupada representava. Radha-Krixna instal·lat per Prabhupada al seu temple de Vrindavan, Índia.
Krixna, la Suprema Personalitat de Déu En el Srimad-Bhagavatam, i així en els ensenyaments de Prabhupada, Krixna és vist com la manifestació original i suprema de Bhagavan –en sànscrit, svayam-bhagavan, o la Suprema Personalitat de Déu mateix. Ningú és igual o superior a Krixna. Brahman i Paramatma són realitzacions parcials de Krixna. Les diverses formes de Vixnu, com Rama i Narasimha, són no diferents de Krixna; són la mateixa Personalitat de Déu, que apareixen en diferents papers. La forma de Krixna és la forma original i la més completa. En el panteó hindú, va ensenyar, els déus diferents de les formes de Vixnu són semidéus, és a dir, assistents de la Suprema Personalitat de Déu.
Les energies de l'Absolut Si la Veritat Absoluta és una, això planteja la qüestió de com pot haver-hi diversitat. Si, com diuen els Upanixads, només hi ha la Veritat Absoluta i res més, necessitem alguna manera d'explicar l'existència dels éssers vius, amb totes les seves diferències, i el món, amb tots els seus colors, formes, sons, aromes, etcètera. Prabhupada respon fent referència a una declaració dels Upanixads que la Veritat Absoluta té energies variades. Com un foc situat en un lloc emet calor i llum a tota una habitació, la Veritat Absoluta omple el món amb tota mena de varietat.
Unitat i diferència Prabhupada va ensenyar la doctrina de Chaitanya dachintya bheda-abheda-tattva, en la qual tot és vist com simultàniament, inconcebiblement un amb l'Absolut, és a dir, amb Krishna, i, tanmateix, diferent. A manera d'analogia, Prabhupada dona l'exemple que la calor és en cert sentit idèntica al foc del qual emergeix i, tanmateix, tots dos són diferents: quan estem asseguts a la calor d'un foc, no estem cremant al foc mateix. Aquesta unitat i diferència explica la unitat d'una veritat absoluta que inclou varietats il·limitades.
Les energies inferior i superior Entre les energies de Krishna, va ensenyar Prabhupada, els ingredients d'aquest món pertanyen col·lectivament a l'energia inferior Krixnaxna - inferior perquè, al ser matèria inert, no té consciència. Però superiors a la matèria inert són els éssers vius conscients (jivas) que pertanyen a l'''energia superior de Krixna.
La situació de l'ésser viu Com que els éssers vius pertanyen a l'energia superior de Krixna, va ensenyar Prabhupada, comparteixen les qualitats divines de Krixna, incloent el coneixement, la felicitat i l'eternitat (sat, cit i ananda). Però a causa del contacte amb lenergia inferior des de temps immemorials, la naturalesa divina dels éssers vius ha estat coberta, i sotmet els éssers vius d'aquest món a la ignorància, el patiment i el naixement i la mort repetits. En cada vida els éssers vius lluiten contra el naixement i la mort, les malalties i la vellesa. Mentre intenten controlar i gaudir dels recursos de la natura, els éssers vius pateixen cada cop més l'embolic en les complexitats de la natura.
Com a éssers espirituals, pertanyents a l'''energia superior, els éssers vius són diferents dels seus cossos materials: el cos pot ser masculí o femení, jove o vell, blanc o negre, americà o indi, però l'ésser viu dins del cos és més enllà del que va anomenar aquestes designacions materials. Prabhupada va expressar aquesta comprensió amb una màxima que utilitzava sovint: «Jo no sóc aquest cos».
Quan ens identifiquem falsament amb aquests cossos, va ensenyar, estem sota la influència de maia, o il·lusió. Només quan aquesta il·lusió s'esvaeix, l'ànima es pot alliberar de l'existència material.
Bhakti Prabhupada va ensenyar que els éssers vius es poden alliberar de la il·lusió i de tota la seva situació material, reconeixent que són parts diminuts però eternes de Krixna i que el seu compromís natural rau a servir Krixna, de la mateixa manera que una mà serveix el cos. Dins de cada ésser viu, va ensenyar Prabhupada, hi ha una relació amorosa eterna amb aquest Absolut, o Krixna, i quan aquesta relació amorosa es revifa, l'ésser viu reprèn la seva vida natural, eterna i alegre. Aquest servei etern de devoció a Krixna, prestat per algú alliberat de tota designació material, s'anomena bhakti.
miniatura|280x280px| Prabhupada canta un bhajan bengalí de Narottama Dasa Thakur.
Un pot començar a practicar bhakti, va ensenyar Prabhupada, fins i tot en les primeres etapes de la vida espiritual. D'aquesta manera, el bhakti és alhora l'objectiu final a assolir i el mitjà per aconseguir-ho. Com a pràctica espiritual, el bhakti és un procés poderós i transformador que purifica l'ànima i li permet veure Déu directament.
Impersonalisme Prabhupada va fer una croada contra el que va anomenar impersonalisme, és a dir, la idea que finalment el Suprem no té forma, qualitats, activitats o atributs personals. D'aquesta manera es va oposar als ensenyaments de Xankara (788–820 dC), que sostenia que tot excepte Braman és il·lusori, incloent-hi l'ànima, el món i Déu. Abans de Prabhupada, el sistema de pensament de Xankara, conegut com Advaita Vedanta, havia proporcionat generalment el marc per a la comprensió occidental de l'hinduisme, i la processió constant dels swamis hindús que van arribar a Amèrica s'alineaven generalment amb les opinions monistes i la idea de Xankara de l'absorció definitiva del jo en una realitat impersonal o Braman.
Però destacats filòsofs Vaixnava dels segles i com Madhwa i Ramanuja s'havien oposat a les opinions de Xankara amb una comprensió personalista del Vedanta. Aquells professors van presentar arguments filosòfics forts criticant l'il·lusionisme ('mayavada') de Xankara, la seva visió que la individualitat personal, de fet, tota individualitat, és il·lusòria. Filòsofs de la línia Gaudiya com, al , Jiva Goswami havien continuat argumentant formidablement contra l'impersonalisme, que consideraven com l' equívoc metafísic essencial. Així doncs, Prabhupada es va oposar fermament a les visions impersonalistes allà on les trobava i va afirmar l'eterna existència personal de l'Absolut i de tots els éssers vius. Allà on el budisme comparteix terreny amb els punts de vista de Xankara ensenyant que la personalitat es desintegra, i no deixa res més que un nirvana buit, el budisme també va intervenir per la forta crítica personalista de Prabhupada.
Organització social