Vittorio Trento (Venècia, 1761 - Lisboa, 1833) fou un compositor italià.
Fou deixeble de Bertoni i als dinou anys ja començà a escriure balls que es representaren amb èxit. Va ser el primer acompanyant del teatre San Samuel i després de La Fenice de la seva ciutat natal, i el 1806 el cridaren a Amsterdam com a director de l'Òpera italiana; més tard prengué la direcció de l'Òpera de Lisboa, més tard residí una temporada a Itàlia, i de 1821 a 1823 tornà a dirigir l'Òpera de Lisboa. A partir de 1825 no se'n sap res d'aquest fecund artista, que va escriure 38 balls i 36 òperes.
Entre aquestes cal mencionar: Martino della Scala (Venècia, 1783); La virtú riconosciuta (Verona, 1785); Enrichetta (Venècia, 1788); Il seraglio (Venècia, 1788); La forza dell'amore (Venècia, 1789); Demofonte, Teresa, vedova, Il cognato in contera (Pàdua, 1791); Alsino di Trento, Gli assassini, aquesta última considerada com la seva millor obra (Venècia, 1801); La fe della nelle selve, Ifigenia in Aulide, Robinsone secondo, La dona giudice, Tutto per inganno, I fratelli Maccabei (Roma, 1818); Il principe della nuova China (1819); Le nove ausazone (Roma, 1821); Giulio Sabino in Langres (1824); Le gelosie villane (Florència, 1825).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 143. pàg. 71 ()
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors venecians Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII