miniatura|Escoles de Sant Julià de Lòria|409x409px Es coneixen com a sistemes educatius d'Andorra al fet singular d'una coexistència de tres sistemes educatius en aquest país: l'andorrà, l'espanyol i el francès. Així, al costat del sistema propi, l'andorrà, que depèn totalment del Govern d'Andorra i compta amb dotze escoles (les anomenades escoles andorranes) i un centre de formació professional, hi ha el sistema espanyol, amb dues escoles públiques i laiques –que depenen directament del Ministeri d'Educació espanyol–, tres escoles congregacionals i una escola privada, i el sistema francès, amb tretze escoles, que segueixen els programes d'estudi determinats pels ministeris d'Educació espanyol i francès, respectivament. Els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l'ensenyament superior, reben la denominació genèrica d'"Escola Andorrana".

Història de l'educació d'Andorra Lescola Andorrana és el sistema educatiu nacional del Principat d'Andorra. Fou inaugurada inicialment  l'any 1982 pel M.I. Cap de Govern, el senyor Òscar Ribas Reig.

Orígens Cap a finals del , les parròquies no gaudien d'escoles pròpiament dites. Aquestes escoles eren les escoles comunals i les dirigien una mestra o un vicari que s'ocupaven d'impartir les classes. Aquestes classes per a les nenes estaven pensades per ensenyar els oficis domèstics, mentre que els nens aprenien matemàtiques, i oficis com la fusteria. Cada educador de cada parròquia estava remunerat pel Comú d'aquesta, tot i que també contribuïen les retribucions econòmiques dels alumnes i les inversions del bisbat. Finalment, l'any 1882 el Consell General dictà un decret que autoritza la instal·lació de la primera escola congregacional a la parròquia de Canillo, dirigida per les religioses de la Sagrada Família d'Urgell, i durant els anys posteriors, les escoles religioses s'instal·len a Andorra la Vella (1883), Sant Julià de Lòria (1887 fins al 1962) i a Encamp (1898 fins a l'any 1924).

Orígens de l'escola francesa a Andorra A partir de l'any 1900 s'obren les primeres escoles primàries franceses a Andorra. Des del 1900 al 1913 s'obren 5 escoles franceses al Principat. Aquell mateix any, el Consell General acorda introduir coneixements sobre Andorra a totes les escoles. El 1914 el Ministre d'Instrucció francès envia una carta al Ministre d'assumptes exteriors d'Andorra on posa de manifesta el seu objectiu d'incrementar la influència francesa a Andorra. Com a mesures, amplia el cos docent, incrementa els seus salaris i atorga beques als andorrans per a poder estudiar a França. A més a més, les escoles franceses a Andorra passaran a dependre de l'inspector de Perpinyà, qui farà les programacions, horaris i una inspecció anual. El 1917 el President de la República francesa decreta que les escoles franceses a Andorra estaran subvencionades per França i les classes s'impartiran en llengua francesa. Els mestres podran ser de nacionalitat francesa o andorrana sempre que tinguin una titulació francesa. A més a més es concediran dues beques anuals per als alumnes andorrans. Per acabar, els Comuns hauran de proporcionar-los els locals, el material, el mobiliari i la neteja. El mateix any, el Consell General decreta la creació de les escoles franceses a Andorra de caràcter públic.

Organització pedagògica A partir de l'any 1921, les parròquies comencen a presentar una organització pedagògica determinada. A Canillo, la majoria dels infants van amb la mestra de l'escola francesa, i pocs infants van amb el vicari. En canvi, a Encamp la majoria dels infants van amb les religioses i molt pocs infants amb el mestre de l'escola francesa. A Sant Julià de Lòria l'horari és partit, i al matí els nens van amb el mestre del Comú i les nenes amb la mestra de l'escola francesa i a la tarda al revés. Els més petits de 8 anys van amb les monges. A Andorra la Vella la majoria d'alumnes van amb el mestre del Comú i pocs van amb el mestre de l'escola francesa. Finalment, l'any 1922 el Consell General decreta l'ensenyança obligatòria pels infants fins a l'edat de 12 anys.

Orígens de l'escola espanyola El sistema educatiu espanyol va començar a fer-se un lloc en l'educació a Andorra a principis del . Exactament, va ser el 7 de maig del 1930 que va començar a sentir parlar del sistema educatiu espanyol, pel Copríncep episcopal. Aquest fenomen va iniciar-se amb la finalitat de contrarrestar el pes que tenia l'Escola francesa. Llavors, el Bisbe va contactar amb la Comissió de la "Junta de Relaciones Culturales del Ministerio" espanyol per arribar a certs acords econòmics per poder portar a terme aquest propòsit. En aquestes dates tan sols era la idea d'un projecte que volien dur a terme. Va ser a partir de l'octubre del mateix any, que les primeres escoles espanyoles van iniciar els cursos en dues de les set parròquies que té Andorra. Aquestes dues parròquies són la de Sant Julià de Lòria i la d'Encamp. Aleshores, el nombre d'alumnes inscrits a les dites escoles, es veia reduït. Tan sols hi participaven 40 alumnes per a l'escola de Sant Julià de Lòria i 20 per a la d'Encamp. L'any 1932, el Sr. Andreu Masó i López, delegat de la "Junta de Relacions Culturals del Ministeri d'Estat" i "Inspector Nacional d'Instrucció Pública", demana una subvenció de 25.000 pessetes, equivalent de 120,20 €, a l'Estat espanyol, per poder col·locar 6 professors d'espanyol en tot el Coprincipat d'Andorra, 1 per cada parròquia: La Massana, Ordino, Canillo, Encamp, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Al cap de 7 anys, Les escoles d'ensenyament Espanyol, passen a ser tutelades pel Bisbe d'Urgell conjuntament amb un acord amb el departament d'Acció Cultural d'Espanya a les Valls d'Andorra. És a dir que s'instal·laran 10 escoles espanyoles repartides entre les parròquies:

- 6 escoles per a nens a les parròquies de Sant Julià de Lòria, d'Andorra la Vella, d'Encamp, de Canillo, de La Massana i d'Ordino, totes 6 a les mans de l'ensenyament per a mestres homes,

- 4 escoles per a nenes a les parròquies d'Encamp, de Canillo, de La Massana i d'Ordino i aquestes 4 a les mans de l'ensenyament de mestres dones.

Diferentment als altres sistemes qui hi ha a Andorra, al sistema espanyol l'ensenyament de la llengua oficial d'Andorra, el català, està prohibit. D'ençà d'aquests esdeveniments, l'any 1951, les escoles espanyoles reuneixen un total de 310 alumnes, 35 alumnes menys que al sistema educatiu francès. Tan sols l'any 1962, el sistema educatiu espanyol obra el primer centre d'ensenyament secundari, en el qual es registren 66 alumnes. L'11 de juliol de l'any 1981, s'acorda en el conveni entre el Copríncep Episcopal i el Govern d'Espanya, que la docència als centres espanyols es farà per docents depenen directament de la capital d'Espanya: Madrid. El pla d'estudis que emprarà serà el mateix que el d'Espanya, introduint a més a més la llengua catalana, història, geografia i cultura i institucions d'Andorra. Aquestes assignatures suplementàries seran impartides per a docents dependents del país. 8 anys més tard, l'11 de gener del 1993 se signa el Conveni Hispanoandorrà en matèria educativa i el Conveni de cessió de dret de superfície entre el Govern d'Andorra i el ministeri d'Educació i Ciència Espanyol. El 2000, es crea la primera escola privada espanyola, que també és la primera en tot el país andorrà.

Procés d'andorranitzacióARMENGOL, L.; MORELL, A. (1976). L'andorranització de l'ensenyament. Dins Bilingüisme i Educació. 2n seminari. Barcelona. Teide Els sistemes educatius a Andorra es divideixen en tres escoles: la francesa, l'espanyola i l'andorrana, que són públiques. La constitució Andorrana va establir la llibertat religiosa l'any 1993. Però no hi ha cap religió oficial en el sistema. Cal destacar, que l'un dels coprínceps és catòlic, el Bisbe de La Seu d'Urgell. L'any 1972, el Consell General va introduir els primers cursos de formació en llengua catalana, geografia, història i les institucions d'Andorra dirigit a les persones adultes. El català és la llengua oficial d'Andorra,PUJOL, M. (2001). La llengua catalana al Principat d'Andorra. Situació actual i evolució. 1995-1999. Llengua i ús, 22, 66-70. doncs, per aquest motiu al 25 de gener 1967 el Consell General va acudir a les Autoritats espanyoles perquè ensenyin el català. El 1972, el Consell General va decidir, a través d'una nota d'informe de l'andorranització, instaurar la Formació Andorrana que introdueix: l'ensenyament de la llengua catalana, la història, geografia i institucions d'Andorra als centres escolars francesos i espanyols. El 1973 el Consell General nomena dos assessors pedagògics i un professor de català per formar els mestres de les Valls, vist que no hi havia formacions en llengua catalana. Gràcies a l'Acord del 31 de gener de 1974. van contractar el primer mestre de Formació Andorrana. El 1975 i el 1976, el Consell General va contractar el primer mestre català per al nivell de primària. L'any 1982, el Govern Andorra, en el discurs del programa del Sr. Òscar Ribas Reig, comunica al Consell General la necessitat de reforçar el procés d'andorranització i crear una Escola Andorrana. El setembre del 1982 es crea l'Escola Maternal Andorrana. Al 6 de desembre de 1984 els pares de l'Escola Andorrana fan arribar al Consell la sol·licitud de creació de l'Escola Nacional, laica i gratuïta que asseguri la continuïtat de la maternal, és a dir el curs 84-85, ja que volien la continuïtat del primer curs. L'any 1985 es va crear el nivell educatiu de primera ensenyança de l'Escola Andorrana. L'any 1988 es va crear dos centres d'ensenyament professional i universitari: l'Escola d'infermeria i l'Escola informàtica d'Andorra. L'any 1990: El Govern d'Andorra aprova l'estructuració de la segona ensenyança de l'Escola Andorrana que es va iniciar el curs escolar 91-92. L'any 1992 el MI. O. Ribas Reig va fer un discurs en què manifesta la voluntat de vertebrar l'etapa del batxillerat andorrà.

Al març 1993 es va aprovar la Constitució del Principat d'Andorra. A partir d'aquest any, el 2 i 3 de setembre es van aprovar la Llei qualificada d'educació,BOPA, 51, any 5, 28.09.1993. “Llei Qualificada d'Educació que declara que l'escolaritat obligatòria és fins als 16 anys, és a dir fins a la secundària.BOIX, E. i FARRAS, J. (1996). Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d'Andorra. Dins Annals 1994. Andorra la Vella. Institut d'Estudis Andorrans, 103-33 El 9 de juny 1994 s'aprova la llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà.GOVERN D'ANDORRA. (2004). 20 anys d'Escola Andorrana. Ministeri d'Educació, Cultura, Joventut i Esports. Secretaria d'Educació. Fundació Crèdit Andorrà.  El 1997 es va crear el Centre de Formació d'aprenents i del Centre d'Educació Bàsica d'adults. A més es va crear la Universitat d'Andorra: l'Escola d'infermeria, l'Escola d'informàtica (creades el 1988) i el Centre d'estudis virtuals més tard.

L'any 2000 es va crear la primera escola privada d'Andorra sota la tutela del sistema educatiu espanyol. De l'any 2004 al 2013, es va crear diferents proves i diplomes oficials com el Diploma d'Ensenyament Professional en les professions sanitàries i socials l'any 2004. El 2010 es va crear les proves oficials del Batxillerat (POB) i el 2013 les proves oficials del Batxillerat Professional (POBPRO).

Escola Andorrana

L'Escola Andorrana comprèn: L'Educació Maternal, que acull els infants de 3 a 6 anys; la Primera Ensenyança, de 6 a 12 anys, i la Segona Ensenyança, de 12 a 16 anys. El Batxillerat és una etapa d'ensenyament postobligatori on es pot escollir entre 4 branques: Científic-tecnològic, Econòmic-social, Lingüístic-humanístic i Artístic. L'Ensenyament Superior ofereix formacions professionals, de bàtxelor d'especialització, màster i doctorat.