Els Chemehuevi són un grup ètnic amerindi de la Gran Conca. Constitueixen la branca més meridional dels paiute."California Indians and Their Reservations." SDSU Library and Information Access. Retrieved 12 April 2010. Actualment els chemehuevi estan registrats en les següents tribus reconegudes federalment:

Tribus índies del Riu Colorado (a la reserva índia del Riu Colorado) Tribu índia Chemehuevi de la reserva índia Chemehuevi Banda Morongo d'Indis de Missió Band Twenty-Nine Palms d'Indis de Missió Banda Agua Caliente d'Indis de Missió.Pritzker 24 Indis Cahuilla de la reserva índia de Torres Martínez

Nom "Chemehuevi" té múltiples interpretacions. Es considera que podria ser un terme mojave que vol dir "aquells que juguen amb el peix;"Chemehuevi Indian Tribe . Retrieved 1 March 2010. o de la paraula quechan que vol dir "nas-en-l'aire-com-un-correcamins."Pritzker 23 Els chemehuevi s'autoanomenen Nüwüwü ("el poble", singular Nüwü) o Tantáwats, que vol dir "homes del sud."

Llengua La llengua Chemehuevi, és una llengua Numic del Riu Colorado de la branca de les llengües numic de la família uto-asteca. Fou transcrita per primer cop per John Peabody Harrington i Carobeth Laird a començaments del , i fou estudiada en els 1970 per la lingüista Margaret L. Press.Margaret L. Press, Chemehuevi: A Grammar and Lexicon, University of California Press, 1979 de qui estan disponibles les notes de camp i els registres sonors.Mary Hanks Molino, Oral History (en Chemehuevi), sound recording at http://www.chemehuevilanguage.org La llengua és actualment en vies d'extinció; durant la filmació el 2008 del documental d'Ironbound Films The Linguists, els lingüistes Greg Anderson i K. David Harrison entrevistaren i registraren un dels tres darrers parlants.

Població miniatura|Noi chemehuevi per Edward S. Curtis Les estimacions per les poblacions anteriors al contacte de la major part dels grups nadius de Califòrnia ha variat substancialment. Alfred L. Kroeber estimà per al 1770 en 1.500 la població combinada de Chemehuevi, Koso i Kawaiisu, i cap al 1910 en 500.Kroeber (1925:883) Un agent indi va informar que la població chemehuevi en 1875 era de 350.Clemmer and Stewart (1986:539) Kroeber estimà que la població chemehuevi en el cens de 1910 era de 355.Leland (1986:612)

Història i cultura tradicional miniatura|esquerra|McKinley Fisher, un chemehuevi que treballava per al Servei India a l'Agència de Colorado, Arizona en 1957. Els chemehuevi eren originàriament una tribu del desert entre les nacions numu o paiute-xoixoni. Després del contacte amb els europeus, es van traslladar a l'est del desert de Mojave i més tard a la vall Chemehuevi al llarg del riu Colorado, a Califòrnia. Eren un poble nòmada que vivia en petits grups donats els escassos recursos disponibles en el medi ambient del desert. Carobeth Laird indica el que seu territori tradicional creuava el They were a nomadic people living in small groups given the sparse resources available in the desert environment. Carobeth Laird indicates their traditional territory spanned the Gran Desert des del riu Colorado a l'est fins a les muntanyes Tehachapi a l'oest i de l'àrea de Las Vegas i el Death Valley al nord a les muntanyes de San Bernardino i San Gabriel al sud. Al llarg dels segles, el seu territori ancestral tradicional ha abastat tres estableix: Arizona, Califòrnia i Nevada. Estan més identificats culturalment amb els indis de la Gran Conca. Se'ls considera "cosins" dels kawaiisu.Laird 1976

La col·lecció més completa de la història, cultura i mitologia chemehuevi fou aplegada per Carobeth Laird (1895-1983) i el seu segon marit, George Laird, un dels últims chemehuevi que havia estat criat en la cultura tradicional. Carobeth Laird, lingüista i etnògraf, va escriure una relació completa de la cultura i el llenguatge com recordava George Laird recordava, i va publicar el 1976 The Chemehuevis, la primera i, fins ara, única etnografia de la cultura tradicional chemehuevi.

Descrivint el Chemehuevi com els coneixia, i presentant la textura de la vida tradicional de la gent, Carobeth Laird escriu: El caràcter chemehuevi es compon de polaritats que són més complementàries que contradictòries. Són loquaços però capaços de ser silenciosos; gregaris però tan a prop de la terra que les famílies individuals o fins i tot els homes sols poden viure i viatjar durant llargs períodes lluny d'altres éssers humans; orgullosos, però capaços d'autocriticar-se. Són conservadors fins a cert punt, però amb una curiositat insaciable i disposats a investigar i fins i tot a adoptar noves formes: visitar totes les tribus, ja siguin amigues o enemigues; parlar llengües estrangeres, cantar cançons estrangeres i casar-se amb dones estrangeres.Laird, p. 4

Referències

Bibliografia Clemmer, Richard O., and Omer C. Stewart. 1986. "Treaties, Reservatons, and Claims". In Great Basin, edited by Warren L. d'Azevedo, p. 525–557. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 11. Smithsonian Institution, Washington, D.C. Grant, Bruce. 2000. Concise Encyclopedia of the American Indian. 3rd ed. Wings Books, New York. Kroeber, A. L. 1925. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, D.C. Laird, Carobeth. 1976. The Chemehuevis. Malki Museum Press, Banning, California. Leland, Joy. 1986. "Population". In Great Basin, edited by Warren L. d'Azevedo, p. 608–619. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 11. Smithsonian Institution, Washington, DC. Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. .

Enllaços externs

Colorado River Indian Tribes Chemehuevi Indian Tribe of the Chemehuevi Reservation Chemehuevi Language Archive, 1970s Fieldwork and Analysis by Margaret L. Press

Categoria:Grups humans amerindis de Califòrnia Categoria:Tribus de la Gran Conca