La salangana lluenta (Collocalia esculenta) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que es troba a l'illa indonèsia Cèlebes i cap a l'est fins a Nova Guinea, l'arxipèlag de Bismarck i les illes Salomó.

Descripció La salangana lluenta és un ocell de color blau fosc brillant per sobre; de vegades sembla negre. El pit és negre; al ventre té blanc als costats amb fines taques negres als marges. Les puntes de les ales són arrodonides; la part inferior de les ales és negra. Cua arrodonida amb una osca poc profunda i petits panells blancs. És tan similar a la salangana de carpó blanc (Aerodramus spodiopygius) que cal veure-li tant les parts superiors com les inferiors per distingir-les. Fa de 9 a 11,5 cm de llargada. El crit és un piulet suau.

Distribució La salangana lluenta es coneix a Indonèsia, Timor, Brunei, l'illa Christmas, Filipines, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. És una espècie divagant a Austràlia. No és una espècie migratòria.

Comportament La salangana lluenta fa el niu dins de coves i edificis, construint un niu en una superfície vertical o sota una d'horitzontal secretant un gel enganxós i unint una mena d'herba semblant a una corda a la superfície. Se la veu volant sobre boscos, rierols, rius i carreteres capturant insectes en vol.

S'ha considerat la salangana brillant com a possible pare adoptiu per recuperar la població de la salangana de niu blanc (Aerodramus fuciphagus), en perill d'extinció, a les illes Andaman.

Estat de conservació Es considera que la salangana lluenta és abundant en almenys una part de l'àrea de distribució. No s'enfronta a cap amenaça particular i, per tant, la UICN l'ha classificat com a risc mínim.

Taxonomia La salanga brillant va ser descrita pel naturalista suec Carl Linnaeus el 1758 a la desena edició del seu Systema Naturae amb el nom binomial Hirundo esculenta. La localitat tipus és l'illa d'Ambon, una de les illes Moluques d'Indonèsia. L'epítet específic esculenta prové d'«esculentus», paraula llatina que significa “comestible”.

Hi ha 17 subespècies reconegudes:

C. e. minuta (Stresemann, 1925) – Tanah Jampea (Paula Jampea) i l'illa de Kalao (al mar de Flores, al sud de Cèlebes). C. e. esculenta (Linnaeus, 1758) – centre i sud de Cèlebes a través de les illes Banggai i Sula fins al centre i sud de les illes Moluques (possiblement les illes Aru). C. e. manadensis (Salomonsen, 1983) – des del nord de Cèlebes fins a les illes Sangihe i les illes Talaud. C. e. spilura (Gray, GR, 1866) – des del nord de les illes Moluques. C. e. amethystina (Salomonsen, 1983) – illa de Waigeo (davant del nord-oest de Nova Guinea). C. e. numforensis (Salomonsen, 1983) – illa de Numfor (davant del nord-oest de Nova Guinea). C. e. nitens (Ogilvie-Grant, 1914) – Nova Guinea, illes papuanes occidentals, l'illa de Yapen (a la badia de Cenderawasih) i l'illa de Karkar (davant de la costa nord-est de Papua Nova Guinea). C. e. misimae (Salomonsen, 1983) – arxipèlag Louisiade, illes Trobriand i illa Woodlark (possiblement illes D'Entrecasteaux). C. e. tametamele (Stresemann, 1921) – Nova Bretanya, illes Long, Vitu i illa Tolokiwa (arxipèlag de Bismarck). C. e. stresemanni (Rothschild & Hartert, 1914) – illes de l'Almirallat. C. e. heinrothi (Neumann, 1919) – Nova Irlanda, illa de Nova Hanover i illa Dyaul (arxipèlag Bismarck central). C. e. spilogaster (Salomonsen, 1983) – Illa Tabar i el grup Lihir (arxipèlag Bismarck nord-oriental). C. e. hypogrammica (Salomonsen, 1983) – Illa Nissan (nord-oest de l'illa de Bougainville). C. e. lagonoleucos (Schodde, Rheindt, & Christidis, 2017) – Illes Buka, Bougainville, Shortland (nord-oest de les illes Salomó). C. e. becki (Mayr, 1931) – illes Salomó centrals i nord-orientals. C. e. makirensis (Mayr, 1931) – Makira (illa de San Cristóbal) (sud-est de les Illes Salomó). C. e. desiderata (Mayr, 1931) – illa de Rennell (sud de les Illes Salomó).

Set tàxons que ara es reconeixen com a espècies es consideraven anteriorment com a subespècies de la salangana lluenta. Van ser elevats a l'estatus d'espècie basant-se en una anàlisi detallada de les salanganes del gènere Collocalia publicada el 2017.

Els tàxons promoguts són:

Collocalia affinis (Beavan, 1867). Collocalia marginata (Salvadori, 1882). Collocalia isonota (Oberholser, 1906). Collocalia sumbawae (Stresemann, 1925). Collocalia neglecta (Gray, 1866). Collocalia uropygialis (Gray, 1866). Collocalia natalis (Lister, 1889).

Referències

Categoria:Collocalia Categoria:Ocells d'Àsia