Giorgio Ronconi (Milà, 6 d'agost de 1810 - Madrid, 8 de gener de 1890) fou un baríton italià.
Malgrat que el seu pare (Domenico Ronconi) també era cantant d'òpera (tenor), la seva família primerament el volia dedicar a la carrera militar; però Ronconi havia somniat amb la vida de cantant, les ovacions entusiastes i una marxa triomfal a través de tots els escenaris del món líric. Fou artista, i amb les lliçons del mestre Patrici i la seva decidida vocació i incansable tossuderia, el portaren a assolir el seu propòsit, debutant a París el 1831 amb l'òpera La straniera, i en pocs temps adquirí un nom il·lustre en el món artístic.
Des d'aquell moment la vida de Ronconi fou una sèrie inacabable de triomfs a Lucia, María di Rohan, Barbiere, Puritani, Nabucco i tantes altres obres en les que compartí els triomfs amb Alboni i la Persiani, Lablache i tantes altres notabilitats, així com una gira triomfal que va fer per Espanya els anys quaranta junt amb les sopranos Carlotta Cattinari,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12, pàg. 588. () Caroline Unger i el tenor Napoleone Moriani.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 1088 () Dotat d'una bella veu de baríton, admirable en els tipus dramàtics i senes rival en els de caràcter buf, Ronconi com molts de la seva tessitura, arrabassà molts anys al públic en l'escena, i quan l'edat li dificultà aquells triomfs es consagrà a l'ensenyança, formant excel·lents deixebles a l'Havana, primer, i més tard en l'Escola Nacional de Música i Declamació.
Ronconi es va casar amb la soprano Elguerra Giannoni. El seu germà Sebastiano Ronconi (1814 - 1900) va ser també baríton, i va tenir una reeixida carrera a Europa i Amèrica.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52. pàg. 250 ()
Categoria:Barítons italians Categoria:Cantants milanesos Categoria:Pedagogs musicals italians Categoria:Morts a Madrid