La cotinga cuaforcada oriental Rev. 15/02/2023 (Phibalura flavirostris) és una espècie d'ocell passeriforme de família dels cotíngids (Cotingidae) que habita localment boscos del sud-est del Brasil, nord-est del Paraguai i de l'Argentina.

La taxonomia addicional de la cotinga cuaforcada oriental no està clara (vegeu Subespècies). Aquesta pàgina segueix el criteri d'espècie monotípica.

Descripció La cotinga cuaforcada oriental fa entre 18 i 20 cm de llarg i pesa entre 43 i 60 g. Presenta dimorfisme sexual tot i que tots dos tenen la cua llarga i dividida com la de l'oreneta (Hirundo rustica). Les femelles adultes tenen el front tacat de negre i gris, una coroneta de color gris pàl·lid a marró grisenc amb una ratlla vermella apagada generalment amagada al mig. El clatell és negrós amb franges blanques trencades. Les parts superiors són majoritàriament d'un color oliva apagat amb un groc brillant que forma un aspecte escamós; les cobertores superiors de la cua són majoritàriament de color groc oliva amb ratlles fosques. Les ales són majoritàriament de color marró negrós amb un to verd oliva i vores de plomes. La part superior de la cua és de color marró negrós i la part inferior grisenca; les plomes tenen vores grogues, la mida de les quals disminueix des de les interiors cap a les exteriors. Els lores són de color gris i negrós amb taques i les cobertores de les orelles són variablement grises a negroses amb una ampla ratlla blanca a sota. La gola és de color groc neutre amb taques grisenques. La resta de les parts inferiors són de color blanc i groc tacat amb puntes de color negre marró a negre a les plomes que formen barres horitzontals. Els mascles adults són en general més brillants i marcats de manera més audaç que les femelles. La coroneta és d'un color blau marí fosc amb un centre vermell carmesí majoritàriament amagat. Les parts superiors són de groguenc a groc canari amb barres de blau marí. Les ales són de color negre blavós intens sense to oliva. La cua és negra amb menys groc que la de les femelles i les plomes exteriors són més llargues i corbes. Els lores i cobertores auriculars són de color blau negrós i formen una "màscara". Les parts inferiors són de color groc més brillant que les de les femelles. Tots dos sexes tenen l'iris de color marró vermell intens amb pell vermella nua que envolta l'ull. El bec és molt curt amb una base ampla i és de color palla pàl·lid, blanc rosat o blanc. Les potes i peus solen ser de color groc ataronjat, però poden ser de color groc ocre a blanc blavós.

Distribució i hàbitat La cotinga cuaforcada oriental té una distribució disjunta estranya. Es troba al sud-est del Brasil, principalment des del centre de Bahia, el centre de Minas Gerais i Espírito Santo fins al sud de Rio Grande do Sul i fins a la província de Misiones, al nord-est de l'Argentina. La àrea de distribució inclou nominalment l'est del Paraguai, tot i que no hi ha registres des de finals del 1900. Una petita població separada es troba a Goiás. L'espècie habita paisatges una mica oberts, incloent-hi les vores de boscos extensos, zones parcialment boscoses, prats i vores de carreteres amb alguns arbres, i jardins. En altitud, s'estén des del nivell del mar fins als 2.000 m.

Comportament Moviments La cotinga cuaforcada oriental és parcialment migratòria. És resident durant tot l'any a la major part del Brasil, tot i que fa alguns moviments d'elevació en aquesta zona. Es reprodueix, però no hiverna a Rio Grande do Sul i hiverna, però no es reprodueix a l'Argentina; aparentment també es va trobar al Paraguai només a l'hivern.

Dieta i alimentació La cotinga cuaforcada oriental s'alimenta principalment de fruites i també inclou un petit nombre d'insectes a la dieta. Sovint busca menjar en estols, i principalment a la capçada del bosc, però de vegades molt més a prop del terra. S'alimenta principalment espigant mentre està posat i també menja insectes amb sortides curtes.

Reproducció Es reprodueix entre setembre i febrer. Ambdós sexes construeixen el niu, una copa poc profunda feta principalment de líquens amb algunes branquetes incloses que normalment es col·loca a la forquilla d'una branca o en una branca horitzontal ampla. La mida de la posta és de dos o tres ous que són de color verd clar o blau verdós amb taques i línies vermelles marronoses. Ambdós sexes incuben la posta, tot i que aparentment només la femella ho fa a la nit. El període d'incubació no es coneix. Sembla que els pollets deixen el niu unes dues setmanes després de l'eclosió. Ambdós sexes coven i proporcionen aliment als pollets.

Vocalització És majoritàriament silenciosa. Dues crides conegudes són "un xiulet gutural agut, "gut gut" o similar (i) un trèmolo". També fa "un staccato molt greu, lleugerament metàl·lic" mentre busca aliment.

Estat de conservació El 2012, la UICN va avaluar originalment la cotinga cuaforcada oriental com a gairebé amenaçada i des del 2022 com en risc mínim. Té una àmplia distribució; es creu que la població estimada de 20.000 a 50.000 individus madurs està disminuint. "La desforestació extensiva presumiblement ha tingut algun impacte, però la preferència per les vores dels boscos, les zones parcialment o lleugerament boscoses i els clars i jardins suggereix que pot tolerar certa degradació de l'hàbitat". Es considera "enlloc gaire comú", però es troba en algunes àrees protegides del Brasil.

Taxonomia i sistemàtica La cotinga cuaforcada oriental va ser descrita per primer cop l'any 1816 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Viellot amb el mateix nom binomial Phibalura flavirostris i la localitat tipus "Brasil"; restringit a Rio de Janeiro per Pinto l'any 1944.

Durant molt de temps es va considerar com un membre de la família Cotingidae. Tanmateix, durant un temps alguns sistemes taxonòmics no estaven segurs i la van separar com a incertae sedis. Un estudi publicat el 2014 la va situar fermament dins dels Cotingidae.

La taxonomia addicional de la cotinga cuaforcada oriental no està clara (vegeu Subespècies).

Etimologia El nom genèric Phibalura sembla que deriva del grec antic «φιβαλως/phibalōs» que significa “esvelt” i «ουρα/oura», “cua”.

L'epítet específic flavirostris prové del llatí «flavus» que significa “groc”, “groc daurat”; i «-rostris», “bec” o “rostre”.

Subespècies El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International tracten el tàxon com una espècie monotípica.

El Comitè de Classificació Sud-americà i la taxonomia de Clements li assignen dues subespècies sobre la base que el no van trobar cap evidència molecular que donés suport a aquesta divisió:

P. f. flavirostris (Vieillot, 1816) ─ des del sud-est de Brasil, est de Paraguai fins l'est d'Argentina. P. f. boliviana (Chapman, 1930) ─ oest de Bolívia.

El COI i el HBW tracten la subespècie boliviana com una espècie separada (P. boliviana) i el Termcat li assigna el nom comú cotinga cuaforcada occidental.

Referències

Categoria:Cotíngids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud