Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del segle xx. Se'l coneix sobretot per ser el fundador del Futurisme, moviment d'avantguarda històric de principis del segle xx.
Biografia Infància i adolescència Emilio Angelo Carlo Marinetti (en altres documents apareix com a "Filippo Achille Emilio") va passar els primers anys de la seva vida a Alexandria, Egipte, on el seu pare (Enrico Marinetti), un advocat ric i prestigiós, i la seva mare (Amalia Grolli), filla d'un professor de lletres milanès, convivien en more uxorio.
El 1888, Marinetti, juntament amb el seu germà, va ser enviat a França. Allà va ingressar al Collegio Saint François Xavier, portat per jesuïtes. Durant aquells primers anys d'escola no només va rebre una rigorosa educació francesa i va adoptar el francès com a segona llengua, també va desenvolupar un talent natural per la poesia. Així va neix el seu amor per la literatura.
Empès per la seva gran afició, quan tenia disset anys va fundar la seva primera revista estudiantil: Papyrus. També va introduir la lectura d’Émile Zola a l'escola, possible motiu de la seva expulsió. Però el 1893 va aconseguir un baccalauréat ès lettres per estudiar a París. En aquells moments el seu pare planejava el trasllat de tota la família a Milà. Això va suposar abandonar per sempre més Alexandria. En un dels seus poemes, La grande Milano tradizionale e futurista, Marinetti descriu algunes parts del nou apartament.
Entre el 1895 i el 1899, el jove Marinetti va ingressar a la Universitat de Pavia, juntament amb el seu germà Leone. Influenciat pel que el seu pare n'esperava, va emprendre els estudis de dret. Malauradament, Leone va morir al cap de poc. Després de molts anys patint un reumatisme, havia emmalaltit d'artritis, precedida per una anomalia cardíaca. Aquest va ser el primer trauma en la vida de Marinetti. Tot i això, va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Gènova fins a graduar-se el 1889. Però aquell jove llicenciat tenia molt clar que no es volia dedicar a la jurisprudència, sinó que es volia entregar a allò que sempre havia estat la seva gran passió: la literatura.
El primer contacte amb el món professional va ser a la revista italo-francesa Antologie-Revue. El 20 de setembre de 1898 es va publicar un poema de Marinetti que el va fer guanyar un concurs parisenc de poesia. El seu poema fou recitat per Sarah Bernhardt.
Entre el 1900 i 1901 es va dedicar a difondre la poesia francesa romàntica i simbolista. També va participar en revistes com La Vogue, La Plume o la Revue Blancet, firmant sempre com a Filippo Tommaso Marinetti. Malauradament, no tot serien bones notícies, perquè un any després la seva mare moriria.
Poesia "liberty" en francès Marinetti també es va dedicar a escriure tota mena de poesies en francès. El seu primer treball, La Conquête des Étoiles, 1902, es publicaria a la revista poètica milanesa i parisenca, especialment coneguda a França i on escrivien poetes com Catulle Mendès o Gustave Kahn. Durant aquell període, Marinetti va compondre principalment poesies en vers lliure, seguint l'estil del simbolisme o liberty, sota la influència de Stéphane Mallarmé i, sobretot, Gabriele d'Annunzio.
El seu acostament a Annunzio va ser des del començament ambivalent: a l'escena parisenca els dos poetes italians eren vistos com dos rivals. Però l'èxit de d'Annunzio eclipsava al jove Marinetti. Diverses anècdotes sobre la competència entre els dos poetes es van recollir després en dos volums: D'Annunzio intime i a Les Dieux s'en vont, D'Annunzio reste. La producció de Marinetti es distingia de la d'Annuzio pel seu particular component grotesc i horrorós.
Entre el 1905 i 1909 Marinetti va dirigir la revista milanesa internacional Poesia, de la qual en seria el fundador i el principal finançador. En un inici es tractava d'una revista eclèctica que va tenir el mèrit de publicar a Itàlia alguns autors simbolistes (sobretot francesos i belgues) encara desconeguts. Però des del 1909 esdevindria el primer òrgan oficial d'un nou moviment poètic creat de la mà de Marinetti: el futurisme. Després d'haver estat col·laborant i compartint la direcció amb Sem Benelli i Vitaliano Ponti, el 1905 va aconseguir la gestió completa de la revista. El mateix any va conèixer a Teressa Ubertis, poetessa amb qui va forjar una amistat.
El naixement del futurisme El 1909 va ser el punt d'inflexió més gran en la carrera del poeta italià, quan va publicar el Manifest del Futurisme. Poc abans, Marinetti, amant de la velocitat, havia patit un accident automobilístic als afores de Milà; per evitar dos ciclistes va desviar-se de la carretera. L'episodi va inspirar-li una part del manifest, compost el 1908 i publicat el febrer de l'any següent al prestigiós diari francès Le Figaro. Tot això va ser possible gràcies a l'ajuda d'un accionista de la premsa que era amic del pare Marinetti. Per la popularitat del diari, el pensament de Marinetti va ressonar en molts llocs d'Itàlia.
La societat francesa, refinada i culta, no va fer gaire cas a la iniciativa de Marinetti. Però a Itàlia va revolucionar la societat i va cridar l'atenció de poetes com Lucini, Cavacchioli o Palazzeschi. Hem de considerar que, comparat amb França, Itàlia encara es trobava en les primeres fases d'industrialització. Convenientment, la iniciativa de Marinetti abraçava sense manies els canvis socioculturals i podia aportar un aire diferent a la literatura italiana. La poesia d'Annuzio, antic rival de Marinetti, ja no encaixava en una Itàlia plena de canvis i novetats.
Davant del seu èxit, Marinetti va esdevenir un home nou; es va alliberar de l'oripell decadentista de l'estil liberty i els va dictar als seus companys un programa fortament revolucionari: córrer a ensorrar els ponts amb el passat, "destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de qualsevol espècie", cantar "la grandesa de la massa agitada pel treball col·lectiu" i "glorificar la guerra- única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor del llibertador, les belles idees per les quals hom mor i el menyspreu de la dona".
Primers escàndols i èxits Van ser molts europeus els que van llegir i debatre el manifest de Marinetti, però la primera òpera futurista de Marinetti, la sàtira Le roi Bombance, 1905, no va tenir la mateixa sort; l'estrena va ser un sonat fracàs pel públic. D'aquesta experiència Marinetti en va sortir reforçat, introduint un nou element essencial al futurisme: la "voluntat de fracassar". Després de quatre anys, va tornar als escenaris amb La donna è mobile (Poupées électriques), representada per primer cop el 15 de gener de 1909 al Teatre Alfredi di Torino.
El 8 de juliol de 1910, arran de la seva primera novel·la, Mafarka, 1909, Marinetti va ser acusat d'exhibicionisme. Durant aquest mateix any, va reclutar uns aliats inesperats: Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Luigi Russolo. D'aquella relació intel·lectual entre Marintetti i els tres joves pintors, en va sortir una connexió innegable; els artistes s'involucraven en les lluites de Marinetti i tota mena d'escrits i manifestos, fossin pictòrics (Manifesto dei pittori futurisi, 1910) o no (Contro Venezia passatista, 1910). A poc a poc el futurisme va anar entrant en el camp de les arts plàstiques. A més, Marinetti va començar a buscar nous integrants a l'estranger, sobretot a París, la capital cultural per excel·lència. Tot perquè el futurisme fos reconegut internacionalment i així dominés la literatura italiana. Marinetti actuava com una força que alimentava als futuristes amb noves idees.
Amb la col·laboració d'alguns dels seus aliats, entre ells Aldo Palazzeschi, Marinetti va presentar la "serenata futurista" el 12 de gener de 1910 al Politeama Ciarella de Turín. En aquell espectacle teatral els futuristes declamaven el seu manifest davant d'una multitud d'espectadors que només els van acollir pel plaer de llançar-los-hi objectes diversos. Però l'"acció" més sonada d'aquell període fou la declamació del manifest Contro Venezia passatista ("Contra la Venècia passadista"), el 8 d'octubre de 1910. Des de la torre del rellotge de la Basilica de San Marco a Venècia, Marinetti va proposar "omplir els petits i pudents canals amb les runes dels vells palaus esquerdats i leprosos" per "preparar el naixement d'una Venècia industrial i militar que pugui dominar el mar Adriàtic, gran llac Italià".
Cap al 1911, amb l'escat de la Guerra Italoturca, Marinetti, bel·licista convençut, es va llençar de cap al conflicte. Va marxar cap a Líbia, on treballaria com a corresponsal de guerra d'un diari francès. Entre les seves publicacions d'aquell període trobem els reportatges en format diari, amb el volum La battaglia di Tripoli. També estava treballant en una novel·la en vers violentament anti-catòlica i anti-austríaca: Le monoplan du Pape (l'aeroplà del Papa), 1912, i una antologia de poemes futuristes. Però l'octubre de 1911 es va desplaçar a París per apropar-se i estudiar la pintura cubista.
L'esforç de renovament del llenguatge poètic encara deixava insatisfet a Marinetti. Així que va llençar una nova revolució: havia arribat el moment d'acabar amb la sintaxi tradicional per passar a la Paraula en llibertat. El 1912 el Der Sturm va publicar el Manifesto tecnico della letteratura futurista, que difonia aquella nova idea. Els futuristes van començar a utilitzar el lema "Uccidiamo il Chiaro di Lluna" i, juntament amb Boccioni, Carrà, Russolo, Balla i Severi, Marinetti va firmar el Prefazione al Catalogo delle Esposizioni. El prefaci es va fer després de les exposicions, causants d'un gran impacte, a París, Londres, Berlín, Amsterdam, Munic, Viena, Budapest i la Haia. Els futuristes reivindicaven Itàlia com l'únic país vertaderament avantguardista i consideraven que eren els únics amb una conscienciació real sobre les arts plàstiques. En aquell context es va començar a configurar el llenguatge futurista, construït per nous conceptes com la magica simultaneità.
Paraula en llibertat i paraula en guerra El naixement de la Paraula en llibertat, tècnica poètica completament nova, plantejava canvis dràstics en l'estructura de la llengua: la destrucció de la sintaxi i l'aboliment de la puntuació per recórrer a l'artifici verbo-visivo o verb visual. Això va fer que alguns integrants del futurisme, com Aldo Palazzeschi i Corrado Govoni, trobessin la proposta de Marinetti massa dràstica i es desvinculessin del moviment. Aquells talents van ser reemplaçats per d'altres no menys cèlebres.
Marientti va seguir endavant, publicant escrits com Distruzione della sintassi, 1913, o fins i tot un programa polític futurista, 1913. Gràcies a tota la difusió del 1912, el futurisme es trobava en el moment de màxim proselitisme, sobretot pel suport (tot i que efímer) de la revista florentina Lacerba, dirigida per Giovanni Papini i Ardengo Soffici. Entre el 1913 i 1914 Marinetti hi va publicar certs manifestos de gran rellevància. El 1914 va treballar en el Zang Tumb Tumb, reportatge sobre la guerra bulgaro-turca redactat en Paraula en llibertat. També va acomplir el somni de viatjar a Rússia per apropar el futurisme a Moscou i Sant Petersburg.
Després de l'atemptat a Sarajevo, que faria esclatar la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial, Marinetti es va proclamar ràpidament a favor de la intervenció contra Àustria i Alemanya. Però va ser detingut per cremar banderes austríaques a la plaça del Duomo de Milà. Motivat pel seu esperit bel·licista, es va apuntar voluntàriament al batalló dels Ciclistes el 1915. A l'octubre es va desplaçar al batalló dels Alpins juntament amb Boccioni, Russolo, Sant'Elia i Sironi. Però el 1917 Marinetti i Russolo resultarien ferits en combat.