Albert Erbe (Weilburg, Hessen, 9 de setembre de 1868 - Essen, 29 de maig 1922) fou un arquitecte, urbanista i professor que principalment va ser actiu a l'estat d'Hamburg i la ciutat d'Essen a Alemanya.
Biografia Erbe va néixer a Weilburg, després dels seus estudis a l'institut de la seva ciutat nadal va anar a l'Escola Superior Tècnica de Berlín-Charlottenburg a la qual graduà al primer cicle cum laude. Va fer la seva passantia de tres anys prop de l'arquitecte Ludwig Euler. Després va treballar a la gerència de construcció de la ciutat de Wiesbaden. A la prova final d'arquitectura va obtenir el 1893 el premi Schinkel, un premi d'arquitectura prestigiós a Alemanya. Després va ser nomenat arquitecte, delegat del govern prussià als ferrocarrils de Silèsia.
El 1901 va ser nomenat assistent de l'arquitecte de la ciutat d'Hamburg, Carl Johann Christian Zimmermann. En un primer temps va dedicar-se a un programa de construcció d'escoles de 1906 a 1910. El 1906 va esdevenir inspector i director del despatx dels projectes de construcció de la ciutat, al qual va reemplaçar Zimmermann. El 1901 va doctorar-se amb una tesi sobre les cases de la burgesia d'Hamburg. Després d'un viatge d'estudis ser carregat del disseny de l'eixample de la Kunsthalle de la ciutat, l'edifici segons els seus planols, modificats per Fritz Schumacher va inaugurar-se el 1921. Utilitza molts maons vermells en un estil neobarroc i neorenaixement, influenciat també per l'estil popular, com es pot observar a la capella número 6 del Cementiri d'Ohlsdorf. Quan el 1909 Schumacher va succedir oficialment a Zimmermann i limitar la llibertat creativa d'Erbe per la imposició del seu estil propi, Erbe va amargar-se i presentar la seva candidatura a Essen. (en català: Barroc en maons vermells. L'enginyer d'obres públiques i arquitecte Albert Erb creà molts edificis representatius d'Hamburg)
El 1911 se n'anà doncs cap a Essen on els seus dissenys de l'escola Viktoriaschule i el sanatori infantil de la fundació Funke van rebre molta aprovació. (en català: Biografia hamburguesa, lèxic de persones) Morí a Essen el 1922.
Unes obres Hamburg
Essen
Bibliografia Escrits seus
Die architektonische Entwicklung des Äußeren. (zugleich Dissertation, Technische Hochschule Charlottenburg, 1911) In:
Pòstum
«I. Die Städtische Viktoriaschule.» / Nr. 42, pàgines 237–239, «II. Evangelisches Lehrerseminar an der Friedhofstraß.e» / Nr. 44, pàgines 249–255; «Erweiterung der Städtischen Badeanstalt an der Steeler Straße.»)
Escrits sobre ell
Referències i enllaços
Categoria:Persones d'Essen Categoria:Arquitectes alemanys Categoria:Urbanisme Categoria:Morts a Essen Categoria:Artistes hamburguesos Categoria:Artistes de Hessen Categoria:Artistes de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX