El gaig de bardissa de Santa Cruz o gaig de bardissa de l'illa Santa Cruz (Aphelocoma insularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids (Corvidae)
Algunes classificacions, com ara el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) (2026) la consideren una subespècie del gaig de bardissa de Califòrnia: Aphelocoma californica insularis.
Descripció El gaig de bardissa de Santa Cruz és el gaig de bardissa més gros i fosc, identificable únicament per l'àrea de distribució. Similar al gaig de bardissa de Califòrnia (A. californica) però més gros, amb el dors i la màscara més fosques. Normalment es troba en petits grups familiars.
Distribució i hàbitat El gaig de bardissa de Santa Cruz només es troba avui dia a l'illa de Santa Cruz, la més gran de les illes del Canal de Califòrnia, amb una superfície de 250 km². L'illa és una reserva natural, el 24% oriental és administrat pel Servei de Parcs Nacionals com a part del Parc Nacional de les Illes del Canal i la resta de l'illa per Nature Conservancy. S'ha trobat restes fòssils en les illes de Santa Rosa i San Miguel.
El gaig de bardissa de Santa Cruz es troben en boscos de chaparral de roures i pi (Pinus muricata) a l'illa de Santa Cruz. Els gaig de bardissa de Santa Cruz en hàbitat de pins tenen becs més llargs i poc profunds que els individus en hàbitat de roures; la variació en la forma del bec és hereditària i els individus s'aparellen de manera no aleatòria pel que fa a la morfologia del bec.
Reproducció Les femelles ponen de 3 a 5 ous. La incubació dura aproximadament vint dies. Aquests gaigs són generalment monògams i, a diferència d'altres gaigs, no són reproductors cooperatius. Ambdós sexes construeixen un niu d'1 m a 8 m per sobre de terra.
Estat de conservació El gaig de bardissa de Santa Cruz està classificat com a vulnerable a la Llista Vermella de la UICN perquè la petita àrea de distribució el fa potencialment vulnerable a un incident catastròfic com ara una malaltia o un gran incendi que destrueixi el seu hàbitat. La mida de la població el 2008 i el 2009 es va estimar en 1700-2300, cosa que la converteix en una de les espècies d'ocells cantors més rares dels Estats Units. Tota la distribució de les illes està actualment protegida al Parc Nacional de les Illes del Canal i l'espècie no corre un risc imminent d'extinció. Tanmateix, l'establiment del virus del Nil Occidental (VNO) al sud de Califòrnia el 2003 pot representar una amenaça si creua a l'illa de Santa Cruz des del continent. Els còrvids són especialment vulnerables al VNO. A més, l'augment de la incidència d'incendis forestals al sud de Califòrnia pot presagiar un incendi catastròfic allà. La cobertura arbustiva ha augmentat des de la retirada d'ovelles (1980-91) i porcs senglars (2005-07) de l'illa de Santa Cruz, cosa que pot augmentar el risc d'incendi. El sobrepasturatge per part d'ungulats no autòctons pot haver causat l'extinció d'aquesta espècie a l'illa de Santa Rosa. El restabliment d'una segona població a les illes de Santa Rosa i San Miguel pot accelerar la restauració d'espècies de plantes i arbres autòctones a causa del comportament d'acumulació dispersa de llavors de les espècies d'Aphelocoma.
Interacció i usos humans El poble Chumash, que eren els habitants originals de les Illes Anglonormandes del nord, potser s'alimentava de gaig de bardissa de Santa Cruz local o utilitzava les plomes com decoració, ja que se sap que, a la Califòrnia continental, feien cintes de plomes, incloent-hi plomes de gaig. Les activitats humanes poden haver contribuït a la possible extinció del gaig de bardissa de Santa Cruz de les illes més petites.
Taxonomia i sistemàtica El gaig de bardissa de Santa Cruz va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg estatunidenc Henry Wetherbee Henshaw el 1886 i un exemplar arqueològic al jaciment SCRI-192 que data de la dècada de 1780 a 1812 a l'illa de Santa Cruz és la primera evidència de l'ocell en el període històric.
Aquest ocell és membre de la família dels corbs i forma part d'un grup d'espècies nord-americanes estretament relacionades anomenades gaigs de bardissa. Abans es tractaven com una sola espècie, el gaig de bardissa de Florida (com Aphelocoma coerulesens), amb cinc subespècies, però ara se'n consideren quatre d'espècies: el gaig de bardissa de Florida (A. coerulescens), el gaig de bardissa de Santa Cruz, el gaig de bardissa de Califòrnia (A. californica) i el gaig de bardissa de Woodhouse (A. woodhouseii). Els estudis d'ADN indiquen que els tàxons insulars i costaners han estat aïllats durant molt de temps dels parents de l'interior. Les relacions dins del gènere s'han estudiat en diversos articles.
El gaig de bardissa de Santa Cruz sembla ser incapaç de creuar cap al continent. Tanmateix, una vegada van ser presents en tres de les illes del Canal del Nord de Califòrnia, l'illa San Miguel, l'illa Santa Rosa i l'illa de Santa Cruz, on persisteixen avui dia. Els registres històrics fiables d'observadors de gaig de bardissa de Santa Cruz, a més de l'illa de Santa Cruz, inclouen només un únic relat de 1892 a la veïna illa Santa Rosa, a només uns 10 km de distància. L'observació històrica a l'illa Santa Rosa està avalada per un registre arqueològic del Plistocè d'un fèmur de gaig de bardissa d'una sola illa d'un jaciment del Plistocè superior-Holocè (SRI-V-3) trobat per Paul Collins del Museu d'Història Natural de Santa Bàrbara. També hi ha dues restes arqueològiques de l'Holocè superior trobades en jaciments de coves de l'illa San Miguel. No hi ha cap presència definitiva de cap gaig de bardissa a cap altra de les illes del Canal, ni a les illes Coronado, a només 13 km del continent.
Els primers estudis van suggerir que l'avantpassat de l'actual la població va ser transportada per tempestes o transportada per fusta surant fins a Santa Cruz, o que la colonització va ocórrer durant un període de glaciació fa entre 70.000 i 10.000 anys, quan el nivell del mar era molt més baix i el canal entre la costa i les illes era corresponentment més estret. Estudis d'ADN més recents mostren que, tot i que altres espècies endèmiques de les illes, com la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) i el ratolí cérvol de Santa Cruz (Peromyscus sejugis), poden haver divergit dels parents del continent fa uns deu mil anys, els gaigs de bardisa es van separar en un període de glaciació fa uns 151.000 anys. L'anàlisi més recent indica que el gaig de bardissa de Santa Cruz ha estat evolucionant de forma aïllada durant aproximadament un milió d'anys, és a dir, durant múltiples cicles glacials. Fins fa uns onze mil anys, les quatre illes del nord del Canal eren una sola illa gran, de manera que el gaig de bardissa de Santa Cruz devia estar presents a les quatre illes inicialment, però es van extingir a Santa Rosa, San Miguel i Anacapa després que fossin separades per l'augment del nivell del mar.
El Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) (2026) consideren el gaig de bardissa de Santa Cruz una subespècie del gaig de bardissa de Califòrnia: Aphelocoma californica insularis.
Etimologia El nom genèric Aphelocoma combina el grec antic «αφελης/aphelēs» que significa “llis”, “simple” amb el prefix negatiu «α-/a- »; o de «φελλευς/phelleus», “sòl pedregós”; i «κομη/komē», “cabell”, en referència a la manca de plomes ratllades o bandejades en aquest gènere, en comparació amb altres gaigs.
L'epítet específic insularis prové del llatí que significa “d'una illa”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
insularis Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord