El trogon cap-roig (Harpactes erythrocephalus) és una espècie d'ocell de la família dels trogònids (Trogonidae) que habita boscos de les muntanyes del nord-est de l'Índia, Myanmar, sud-est de la Xina, Hainan, Indoxina i Sumatra.
Descripció miniatura|Primer pla del cap d'un mascle. Observeu l'anell ocular blau i el bec blau. El trogon cap-roig fa una mitjana de 34 cm de llargada. Com tots els Trogon, presenta un marcat dimorfisme sexual. El mascle té el cap i el pit vermells, una característica única al grup dels Trogon. La femella s'assembla al trogon de Diard (H. diardii) sense la cua inferior clapejada.
El cap, el coll i la part superior del pit d'un mascle adult són de color carmesí apagat. Una estreta banda blanca creua el mig del pit, sota la qual la part inferior del pit fins a l'abdomen és de color vermell clar a rosa. Es pot observar vermell pàl·lid als flancs, mentre que el dors i l'esquena de l'ocell són de color marró rovellat. El mascle es posa a les branques amb el suport de potes de color blau malva. Pel que fa a la coloració de les ales, les cobertores de les ales menors i mitjanes, les cobertores secundàries, així com les xarxes externes de les terciaries i secundàries, són vermiculades en blanc i negre. Les plomes primàries també són blanques i negres. Pel que fa a la llarga cua de l'ocell, les plomes centrals són de color marró fosc amb la punta negra, el segon i el tercer parell són negres i els parells exteriors són blancs amb bases negres. Finalment, el bec és de color blau cobalt amb punta negra, una obertura i un anell ocular de color blau malva intens i l'iris de color marró vermellós donen forma a la cara de l'ocell.
El cap, el coll i la part superior del pit d'una femella adulta són de color marró oliva. Igual que en el mascle, una estreta banda blanca creua el mig del pit, sota la qual la part inferior del pit fins a l'abdomen és de color vermell clar a rosa. El mantell i l'esquena semblen de color taronja a marró. Les ales són vermiculades de color marró fosc i marró groguenc. Les plomes de la cua són molt similars a les dels mascles. El bec i l'anell ocular nu són de color blau pàl·lid a les femelles.
En l'etapa juvenil, el cap, el coll i les parts superiors són de color marró beix, mentre que les parts inferiors semblen de color blanc beix. No es pot observar cap punta negra a les plomes centrals de la cua més estretes.
Mesures estàndards MascleFemellaMassa (g)85-11076Long. de les ales (mm)144-156140-156Long. de la cua (mm)154-185160-192Long. del bec (mm)19-2119-21Long. tarssos (mm)16-1816-18
Distribució i hàbitat El trogon cap-roig està àmpliament distribuït des del centre del Nepal, el sud-est asiàtic, el sud de la Xina fins a Sumatra. És poc comú o escàs al Nepal, on la destrucció de l'hàbitat explica segurament una ràpida disminució del nombre de poblacions. És bastant comú al nord-est de l'Índia, freqüent a Bhutan i dispers localment a Bangladesh. Prefereix els boscos d'altiplà i viu en boscos densos de fulla ampla i en zones tropicals i subtropicals dels contraforts de l'Himàlaia. Al sud-est asiàtic, freqüenta els boscos de fulla ampla perenne de 300 a 2.600 m. A Myanmar, viu en boscos de bambú i roure a una altitud de 2.500 m. A Laos, es troba en boscos de fulla ampla i planes adjacents a 1.700 m. Els boscos del Vietnam semblen ser un bastió. Al nord, oest i sud de Tailàndia, prefereix els boscos de fulla ampla clímax entre 400 i 2.000 m. A la península de Malaca, habita boscos de terres baixes perennifolis, bosc sempre verd montà inferior i boscos montans superiors a altituds que van dels 300 als 1.680 m. Més al sud, rarament es veu per sota dels 700 m.
Comportament i ecologia miniatura|Dibuix d'na parella reproductora de trogon cap-roig. El trogon cap-roig sovint s'ha observat posat en branques ombrejades esperant preses, sol o en parelles. El vol entre arbres sovint és lent i molt baix, a només uns pocs metres del terra. És més actiu a primera hora del matí i a la nit, quan persegueix arnes a les vores dels clars dels boscos. Al centre del sud de Tailàndia, comparteix hàbitat amb el trogon de pit taronja (Harpactes oreskios). Les dues espècies sovint segueixen estols d'ocells que s'alimenten a terra aprofitant els insectes que expulsen. A la majoria de les regions, és sedentari, però també s'ha observat que migra entre diferents elevacions al nord i al sud de Laos.
Dieta El trogon cap-roig s'alimenta principalment d'insectes i larves, incloent-hi ortòpters verds, insectes pal, cigales, milpeus, mosques, escarabats, centpeus, cotxinilles i arnes. També s'alimenta de fulles i fruits.
Reproducció El trogon cap-roig sol construir els nius en una cavitat natural d'arbre d'1,5 a 5 m per sobre de terra. El forat d'entrada és generalment ample i, ocasionalment, la parella excava tota la cavitat de nidificació. De vegades, utilitza antics forats de nidificació de picots i barbuts. La femella pon de 2 a 4 ous rodons, de color crema i brillants, que mesuren aproximadament de 26,5 mm a 27,5 mm × 23,5 mm a 24,0 mm. Tots dos sexes contribueixen al procés de nidificació, és a dir, excavar, incubar els ous, covar i alimentar les cries. Les femelles incuben i passen més temps covant, també de nit. Els mascles proporcionen aliment als pollets. Durant el dia, la parella cova per torns, però també cova junts. A Tailàndia, la nidificació té lloc al març i continua fins al juliol. Els pollets desclouen després d'un període d'incubació de divuit dies i abandonen el niu després de 13,4 dies. Al nord de l'Índia, les femelles ponen ous entre mitjans d'abril i mitjans de juliol, amb un pic al maig i juny. A la Xina i Myanmar, ponen ous a l'abril. A la península Malaia s'han observat juvenils dependents entre principis de març i finals de maig.
Vocalitzacions La crida del mascle s'assembla a la de l'oriol euroasiàtic (Oriolus oriolus): una seqüència de notes suaus "tiaup" generalment de cinc a sis, ben espaiades, repetides cada minut.títol=Handbook of the birds of India and Pakistan: together with those of Bangladesh, Nepal, Bhutan and Sri Lanka|editorial=Oxford university press|data=2001|lloc=Nova Delhi|isbn=978-0-19-565934-4|nom=Sálim|cognom=Ali|nom2=Sidney Dillon|cognom2=Ripley|nom3=T. J.|cognom3=Roberts|url=https://www.amazon.com/-/es/Salim-Ali/dp/0195659376}} De vegades, el mascle fa una nota "pluu-du" extensa marcada per una baixada significativa en el to. La crida es repeteix cada 3-6 segons.
Taxonomia Trogon erythrocephalus va ser el nom científic proposat per John Gould el 1834 per a un exemplar de trogon cap-roig de Yangon, a Myanmar. Als segles XIX i XX, es van descriure diversos exemplars:
Trogon flagrans proposat per Salomon Müller el 1836 era un trogon cap-roig fosc recollit al mont Singgalang, a Sumatra, Indonèsia. Harpactes yamakanensis, proposat per C. B. Rickett el 1899, era un trogon cap-roig marró oliva recol·lectat prop de Yamakan, a Fujian, Xina. Harpactes hainanus, proposat per William Robert Ogilvie-Grant el 1900, era un exemplar amb el cap i la nuca de color carmesí porpra que es va recol·lectar a les muntanyes Wuzhi, a l'illa de Hainan. Pyrotrogon erythrocephalus klossi, proposat per Herbert C. Robinson el 1915, era un trogon de color vermell brillant recol·lectat a l'illa de Ko Chang, Tailàndia. Pyrotrogon erythrocephalus annamensis, proposat per Robinson i C. Boden Kloss el 1919, eren un mascle adult i quatre femelles de trogon cap-roig amb esquena i gropa marrons ocracis que es van recol·lectar en una zona muntanyosa del sud del Vietnam a altituds de 910–2.290 m. Pyrotrogon erythrocephalus intermedius proposat per Norman Boyd Kinnear el 1925 eren tres exemplars amb un plomatge brillant que es van recollir a la zona de Tonquín. Harpactes erythrocephalus rosa proposat per Erwin Stresemann el 1929 era un exemplar recollit a les muntanyes del nord de Guangxi a la Xina. Harpactes erythrocephalus chaseni per Joseph Harvey Riley el 1934 eren exemplars mascle i femella de Selangor a la península Malaia. Harpactes erythrocephalus helenae per Ernst Mayr el 1941 era un exemplar del districte de Myitkyina a Myanmar.
Etimologia Harpactes prové del grec antic «ἁρπακτης/harpaktēs» que significa “lladre” que alhora prove de «ἁρπαζω/harpazō», “robar”; al·ludint als cossos pesants i als becs forts i profundament oscats d'aquests trogons orientals. L'epítet erythrocephalus prové dels termes grecs antics «ἐρυθρός/eruthros» que significa “vermell” i «κεφαλή/kephalē» que significa “cap”.
Referències
Categoria:Harpactes Categoria:Ocells d'Àsia