El tinent general Sir Frederick Edgeworth Morgan KCB (5 de febrer de 1894 – 19 de març de 1967) va ser un oficial de l'exèrcit britànic que participà en les dues guerres mundials. És principalment conegut per ser el cap de l'estat major del Comandament Suprem Aliat (Chief of Staff to the Supreme Allied Commander - COSSAC), el planificador original de l'operació Overlord.
Graduat de la Reial Acadèmia Militar de Woolwich, Morgan va ser comissionat com a tinent de segona a la Royal Artillery el 1913. Durant la I Guerra Mundial serví al Front Occidental com a oficial subaltern i d'estat major. Posteriorment serví dos terminis amb l'exèrcit britànic a l'Índia.
Poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Morgan va ser promogut a brigadier i assumí el comandament del 1r Grup de Suport de la 1a divisió cuirassada, la qual comandà durant la batalla de França. El maig de 1942 havia estat promogut a tinent general i nomenat comandant del I Cos. El Quarter General de Morgan va ser denominat Force 125, i va rebre l'encàrrec de dissenyar una amenaça contra Alemanya a través d'Espanya des de Gibraltar. El març de 1943 va ser nomenat cap de l'estat major del Comandament Suprem Aliat, o COSSAC. Com a COSSAC dissenyà la planificació de l'operació Overlord. Quan el general estatunidenc Dwight Eisenhower esdevingué el Comandant Suprem Aliat, el major general Bedell Smith esdevingué el cap de l'estat major del Quarter General Suprem de la Força Expedicionària Aliada (SHAEF), i Morgan passà a ser adjunt del Cap de l'Estat Major.
Després de la guerra, Morgan serví com a cap d'operacions de l'Administració de les Nacions Unides pel Rescat i la Rehabilitació (UNRRA) a Alemanya, fins que el seu càrrec va ser eliminat després de la publicació off the record d'uns comentaris relatius a la incompetència i a la corrupció al UNRRA, incloent el desviament de recursos del UNRRA en suport d'ambicions sionistes. El 1951 Morgan esdevingué Controlador de l'Energia Atòmica, i va estar present a l'operació Hurricane, la primera prova nuclear britànica, que tingué lloc a les illes Montebello el 1952. La seva posició quedà abolida el 1954 amb la creació de l'Autoritat de l'Energia Atòmica del Regne Unit, però seguí com a Controlador de l'Armament Nuclear fins al 1956.
Biografia Frederick Edgworth Morgan va néixer a Paddock Wood, Kent el 5 de febrer de 1894, el gran dels 9 fills de Frederick Beverley Morgan, un importador de fusta, i la seva esposa Clare Elizabeth (nascuda Horrocks). Inicià els seus estudis a Hurstleigh, una escola privada de Tunbridge Wells el 1902. Ja de petit es decidí que Frederick seria oficial de l'exèrcit britànic i, el 1907, ingressà al Clifton College, un institut senyalat per les seves connexions amb la Reial Acadèmia Militar de Woolwich. A Clifton jugà al rugbi i al criquet, i serví al Cos de Cadets de l'Institut, que esdevindria el Cos d'Entrenament d'Oficials el 1908. Com a sergent cadet va ser un dels que participà en la marxa fins al Palau de Buckingham per a la coronació de Jordi V del Regne Unit el 1911. Posteriorment seria promogut al rang de tinent de segona. Morgan aprovà degudament l'examen d'accés per a Woolwich, ingressant-hi el 1912.
Morgan va ser comissionat com a tinent de segona de la Royal Artillery el 17 de juliol de 1913, unint-se a la 41a bateria, 42a Brigada, Reial Artilleria de Camp a Aldershot (Hampshire). Es presentà voluntari per servir a l'Índia i, el gener de 1914, salpà amb el Rewa de la British-India Steam Navigation Company, unint-se a la 84a bateria, 11a brigada, RFA, destinada a Jabalpur.
Primera Guerra Mundial Seguint a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la bateria de Morgan salpà cap al Front Occidental a l'octubre de 1914 com a part de la 3a Divisió (Lahore). Morgan gairebé va ser perdut quan un canó de 15 cm alemany el llençà a l'aire i l'enterrà en el forat d'un obús, sent evacuat a un hospital a Boulogne. Va rebre un breu permís a Anglaterra només per estar present quan la seva família rebés la notícia que el seu germà havia mort en acció. En tornar al front, Morgan esdevingué aide-de-camp del Brigadier Edward Spencer Hoare-Nairne, el comandant de l'artilleria de la divisió Lahore. L'artilleria continuà al Front Occidental quan el gruix de la divisió salpà cap a la campanya de Mesopotàmia. Com que costava més temps entrenar artilleria que infanteria, l'artilleria de la divisió Lahore actuà com a artilleria de la 2a Divisió Canadenca, de la 3a Divisió Canadenca, la 4a Divisió Australiana i, finalment, la 4a Divisió Canadenca, fins que la seva pròpia artilleria estava prou entrenada per ocupar el seu lloc.
Morgan esdevingué capità d'estat major al febrer de 1916 i va ser promogut temporalment al rang de capità al maig de 1916. L'artilleria divisional Lahore va ser dissolta a mitjans de 1917 i Morgan va ser destinat a la 42a Divisió (East Lancashire) com a capità d'estat major. El 15 d'agost de 1917 es casà amb Marjorie Cecile Whaite, la filla del coronel dels Serveis Mèdics de l'Exèrcit Thomas du Bédat Whaite. La parella s'havia conegut a bord del Rewa mentre es dirigien cap a l'Índia el 1914. Van tenir dues filles i un fill. Durant l'ofensiva dels cent dies serví com a major de brigada de la 42a Artilleria Divisional. Durant la guerra va ser Mencionat als Despatxos en dues ocasions, el 15 de maig de 1917 i el 5 de juliol de 1919.
Període d'entreguerres El 1919, Morgan es presentà voluntari per a una estada de 6 anys a l'Índia, unint-se a la 118a Bateria de Camp, 26a Brigada de Camp, a Deepctu, on es formà i entrenà pel servei al sub-continent. Aquell any la brigada es traslladà al seu nou destí a Jhansi. Després de 3 anys Morgan va ser traslladat a Attock, on comandà la Columna de Munició de la Divisió. El 1924 acceptà un destí temporal a l'estat major com a Adjunt a l'Ajudant General (Deputy Assistant Adjutant General – DAAG) del major general Sir Herbert Uniacke a la 1a Divisió (Peshawar) a Murree. El 1925 passà un any al quarter general del Comandament Nord del tinent general Sir Claud Jacob, on Morgan ajudà a planificar i a dirigir maniobres a gran escala.
Morgan tornà a Anglaterra el 1926, assumint el comandament de la 22a Bateria Pesada, equipada amb una mixtura de canons de 9 polsades, de 6 polsades, de 12 lliures i de 6 lliures, sent responsable de les defenses costaneres de Weymouth, Dorset. Encara capità, Morgan esperava que el seu següent destí seria per assistir a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley, car havia superat l'examen d'accés. En canvi, se li oferí una plaça a l'Acadèmia d'Estat Major de Quetta, havent de tornar a l'Índia. Entre els companys de classe a Quetta entre 1927 i 1928 trobem a William Slim, John Crocker, Kenneth Anderson, David Cowan, George Alan Vasey i Tommy Burns. Després de la graduació, Morgan va ser destinat a la 70a Bateria de Camp de Lucknow, i va ser oficial d'estat major d'artilleria al Quarter General del Comandament Occidental, a les ordres del Brigadier Henry Karslake. Quan Karslake esdevingué Major General, Royal Artillery, a Quarter General de l'Índia el 1931, s'emportà a Morgan a Delhi per servir amb ell com a Oficial d'Estat Major General (Grau 2). El 1932 Morgan finalment va ser promogut a Major, i amb graduació honorífica de tinent coronel el 1934.
De tornada a Inglaterra el 1934, Morgan assumí el comandament de la 4a Bateria antiaèria, desplegada a Malta durant la crisi diplomàtica que seguí la invasió italiana d'Abissínia el 1935. Serví a l'oficina de Guerra entre 1936 a 1938. Allà quedà cada cop més destorbat per la manca d'urgència amb la que el govern encarava una guerra que Morgan i els seus companys d'estat major veien com inevitable i imminent. Aquell any va ser promogut a coronel i esdevingué Oficial d'Estat Major General (Grau 1) de la 3a divisió, en la que el brigadier Bernard Montgomery comandava una brigada.
Segona Guerra Mundial La Batalla de França
El 1939 Morgan va ser promogut a brigadier i assumí el comandament del 1r Grup de Suport de la 1a divisió cuirassada. Quan el 1r Grup de Suport va ser embarcat cap a França al maig de 1940 se li havien retirat els seus dos regiments d'artilleria de camp i dos batallons d'infanteria. Per tant, el comandament de Morgan només incloïa una força dels i un batalló territorial dels Reials Fusellers Gal·lesos en procés de convertir-se en un regiment antiaeri/antitanc i armat només de canons antitanc. El seu grup no podia complir la tasca habitual de donar suport a les brigades cuirassades de la divisió i, per tant, va ser enviat a reforçar la 51a divisió (Highland) al sud del riu Somme. Durant una retirada confusa la major part del Grup van ser capturats conjuntament amb la 51a divisió a Saint-Valery-en-Caux, però la resta, incloent a Morgan, van aconseguir fugir i van ser evacuats cap a Anglaterra.
La 1a divisió cuirassada va ser posteriorment reformada, esdevenint una reserva mòbil al sud-est d'Anglaterra. Tenia la missió de contraatacar en cas d'un exèrcit alemany invasor, i el I Grup de Suport va rebre dos batallons d'infanteria canadencs per aquest propòsit. El novembre de 1940 Morgan va ser nomenat brigadier de l'Estat Major General del II Cos, amb seu a Norfolk. Morgan va ser promogut a major general el 1941, rebent el comandament de la Divisió dels comtats de Devon i Cornwall, una formació estàtica creada per la defensa costanera. A l'octubre assumí el comandament de la 55a divisió d'infanteria (West Lancashire), una formació territorial de segona línia.
El maig de 1942 va ser promogut al rang de tinent general i va rebre el comandament del Districte del I Cos, que incloïa Lincolnshire i l'East Riding of Yorkshire. A l'octubre d'aquell any el seu quarter general esdevingué una formació mòbil que va ser redenominada I Cos, situada a les ordres del tinent general Dwight Eisenhower. El quarter general del cos de Morgan passà a anomenar-se Force 125. va rebre el comandament de les divisions 1a i 4a, i la missió de fer front amb una amenaça alemanya des d'Espanya cap a Gibraltar.
Aquesta operació es demostrà innecessària, i les dues divisions de Morgan van ser enviades al nord d'Àfrica, mentre que ell passava a encarregar-se de planejar la invasió de Sardenya. Finalment, aquesta va ser abandonada en favor de la invasió aliada de Sicília. El quarter general del I Cos continuà al Regne Unit tot el temps, situat a l'1 de Cumberland prop de Marble Arch. Malgrat tot, Morgan adquirí una considerable experiència en la planificació operativa. El 2 de juny de 1943 Morgan va ser nomenat Company de l'orde del Bany.
COSSAC A la Conferència de Casablancade gener de 1943, els Caps d'Estat Major Combinats acordaren establir una oficina per planificar operacions a l'Europa nord-oest el 1944. Estava previst que el Comandant Suprem Aliat fos britànic, i la pràctica habitual era que el comandant i el cap de l'estat major fossin de la mateixa nacionalitat, motiu pel qual es decidí nomenar un britànic pel paper de cap d'estat major del Comandant Suprem Aliat (Supreme Allied Commander (Designate) – COSSAC), amb un estatunidenc actuant com a segon. El març de 1943, Morgan esdevingué el COSSAC. El brigadier Ray Barker esdevingué el seu segon. Inicialment, l'estat major de Morgan consistia en un ajudant, dos ordenances i un conductor. Morgan establí el seu quarter general a Norfolk House al 31 de St James's Square. Però, a l'octubre de 1943, aquest local ja era massa petit per a les necessitats del COSSAC, que reclamà instal·lacions capaces d'encabir-hi 320 oficials i 600 homes. Al novembre i desembre part de l'estat major es desplaçà a South Rotunda, una estructura a prova de bombes que havia estat prevista com una base anti-invasió, i estava connectada amb diversos ministeris mitjançant el Túnnel de Whitehall. Altres membres van anar a 80 Pall Mall.