miniatura|Monument a les Il·lusions Perdudes fou un dibuixant d'humor i caricaturista català que signava com a Toni Batllori. Va ser un autor de traç segur i espontani, fabricant de caricatures molt expressives. Amb un humor contundent i coherent, va afrontar sense por els temes difícils de l'actualitat.
Biografia Fill del també dibuixant Antoni Batllori i Jofré, va començar a publicar a finals dels anys 1960 a revistes com Oriflama i En Patufet. Als anys 1970 va passar per El Papus, un setmanari satíric en què es van forjar altres dibuixants de la seva generació. També va col·laborar en revistes de barri i publicacions de caràcter polític i social.
Va començar les carreres d'arquitectura, economia i enginyeria, i va formar part del grup d'animació Ninots Putxinel·lis i la cooperativa Drac Màgic, on es va estrenar en les pel·lícules d'animació.
Va publicar als diaris El Noticiero universal (1973), Diari de Barcelona, Avui, El País i La Vanguardia, on va començar a la secció d'esports (1991) i després a la de política (1994). També va col·laborar en un gran nombre de revistes com Butifarra!, El Papus, El Triangle o El Jueves.
Va publicar els llibres Pobres abuelos (El Jueves, 1992), Ninots, la política de 1999 en tiras (La Vanguardia, 2000), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també es va interessar per la pintura i l'escultura (disposa d'obra escultòrica a Olost de Lluçanès o a l'Estació de França de Barcelona).
Els darrers anys va gestionar a la localitat de Teià, el Fons Batllori, on es van fer exposicions i activitats, el qual es va constituir amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré.
Va liderar el projecte Monument a les il·lusions perdudes (MALIP) en favor de l'ONG Pallassos sense Fronteres i va realitzar un monument en granit de 4 metres d'alçària representant un pi bonsai, inaugurat el març de 2015 a la Diagonal i rambla del Poblenou de Barcelona.
Llibres Ninots: la política de 1999 en tiras, , La Vanguardia, cop. 2000 Ninots de Toni Batllori: los mejores dibujos publicados en La Vanguardia 2003-2004, El Jueves, DL 2004 Pujol: 1995-2003, tires de Toni Batllori i textos de Ramón Suñé, , Dèria, 2003 Mil millones de mejillones, de Fernando Trias de Bes, amb dibuixos de Toni Batllori, Temas de Hoy, 2010 La màscara africana, de Jürgen Banscherus, amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996 El misteri del repartidor de pizzes, de Jürgen Banscherus, amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1999 La misteriosa desaparició dels xiclets, de Jürgen Banscherus, amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996 El suc dels dies: un dietari, de Raimon Obiols, amb dibuixos de Toni Batllori, , Columna, 1996
Premis i reconeixements 2000 - Premi Manuel Salas i Ferré 2004 - Premi Internacional d'Humor Gat Perich 2004 - Premis Junceda, atorgat pels companys de l'Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) 2008 - Premi Ciutat de Barcelona 2015 - Premi Nacional de Comunicació, en la categoria Premsa, “per la qualitat de les seves vinyetes i l'esforç per vincular la feina amb l'actualitat, sempre en un pas de temps molt curt”
Referències
Categoria:Caricaturistes catalans Categoria:Dibuixants de còmics barcelonins Toni Categoria:Premis Nacionals de Comunicació Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Morts a Teià