miniatura|Màscares funeràries de Mirgissa, Imperi Mitjà (Louvre) A la Baixa Núbia es van construir diverses fortaleses seguint el curs del riu Nil, especialment a la zona de la segona cascada. L'edificació d'aquests recintes va tenir lloc sobretot durant l'Imperi Mitjà, i es van reconstruir i ampliar durant l'Imperi Nou. En total, segons un papir de l'Imperi Mitjà, hi havia disset fortaleses, però només catorze d'elles s'han pogut identificar. Aquestes fortaleses són, a part de les dels oasis i de les del Camí d'Horus (al Delta) les úniques mostres d'aquest tipus en l'arquitectura de l'antic Egipte.El complex de Medinet Habu (dinastia XX), a Tebes Oest, és un recinte fortificat amb elements constructius de les ciutadelles de l'època, amb influències asiàtiques. miniatura|Secció de la muralla de les fortaleses nubianes miniatura|Detall de la construcció miniatura|esquerra|Mapa de les fortaleses nubianes miniatura|Estructura de les troneres

Història L'aparició d'entitats polítiques a la frontera sud va obligar a Egipte a construir o ampliar diverses fortaleses situades entre la primera i la segona cascades i a enviar-hi tropes. L'antiga Núbia, un regne poc estudiat fins fa pocs anys, era probablement un imperi que va ser capaç de plantar cara a l'Egipte faraònic. Els reis nubians van arribar a controlar tot el Regne de Kush i Egipte durant un segle en època de la dinastia XXV (Tercer Període Intermedi). A finals del Segon Període Intermedi i a principis de l'Imperi Nou, Egipte tenia problemes amb els seus veïns. Les importacions nubianes tenien una gran importància per a les classes altes d'Egipte, rebien mercaderies com l'or, l'ivori, pedra de gran qualitat de les pedreres i les pells d'animals del sud. Per a garantir l'arribada d'aquestes mercaderies i pacificar la frontera hi va haver diverses incursions egípcies en territori cuixita, de les quals queda constància en diverses inscripcions a la frontera sud i en la construcció i millora de les fortaleses nubianes. Un fet similar havia passat ja durant l'Imperi Mitjà, protagonitzat sobretot per Senusret I i Senusret III (dinastia XII).Nubia History.

Senusret III (Sesostris III) va fer renovar el canal de la primera cascada, a la zona de l'actual Assuan, i va col·locar a Semna diverses esteles dels límits o esteles frontereres que prohibia l'entrada al país als nubians que no vinguessin a comerciar, una de les inscripcions estava en una estàtua del faraó desapareguda.Kemp, Anatomy of a Civilization, pàg. 236.Vegeu també: Esteles dels límits d'Amarna.

Funció A part de la funció militar, les fortaleses nubianes de l'Imperi Mitjà també servien com a centre d'emmagatzemament i de distribució de diversos materials, com els blocs de pedra que es tallaven a les pedreres de la zona, i que es feien servir per a la construcció de les piràmides, i les mercaderies valuoses com l'or, que s'havien de mantenir segures. A més, també volien garantir el subministrament d'aigua i el control sobre les noves zones conquerides, per tots aquests motius també van fer les obres necessàries per a fer navegable aquest tram del riu Nil fins a Semna (el tram entre la primera i la segona cascades).

Onomasticon A la part posterior del Ramesseum (Tebes Oest), sota els magatzems del temple, Petrie i Quibell van trobar el 1896 una tomba de l'Imperi Mitjà que contenia diversos papirs, entre ells hi havia l'Onomasticon del Ramesseum,History of the Library: late Middle Kingdom manuscripts from a tomb under the Ramesseum. que parla de 14 fortaleses existents cap al 1700 aC. Aquestes fortaleses estaven situades entre el nord de l'actual Sudan i el sud d'Egipte (a Núbia).

Campanya internacional de la UNESCO Degut a la construcció de la gran presa d'Assuan i a la inundació de la zona sota les aigües del Llac Nasser (també anomenat Llac Núbia al Sudan) durant els anys seixanta (s.XX) es van excavar en el marc de la campanya internacional a Núbia, sota els auspicis de la UNESCO.Vegeu també: Abu Simbel i Resclosa d'Assuan. Les excavacions més destacades són les dirigides per Walter Emery a Buhen i les dirigides per Jean Vercoutter a Mirgissa. La campanya d'excavacions va durar només uns tres anys.Timeline: Salvage of the Monuments of Nubia. UNESCO. Avui dia la majoria d'aquestes fortaleses són al fons del gran llac.UNESCO CAMPAIGN - 1960 TO 1972 i

El nubiòleg Derek Welsby del Museu Britànic va descobrir cap al 2004 que Uronarti i Shalfak, dues de les fortaleses nubianes que estaven situades en llocs elevats, havien "sobreviscut" sorprenentment a la inundació del llac.Carola Vogel, The fortifications of Ancient Egypt, pàg. 18Documental The Black Pharaohs. BBC Two 2004-2005 (50 min.) El 2012 dos especialistes, Laurel Bestock de la Universitat de Brown (Rhode Island) i Christian Knoblauch de la Universitat de Viena, van iniciar una campanya d'excavacions a Uronarti. Els primers resultats indiquen que els assentaments de l'època a la zona no només eren dins la fortalesa. També s'han trobat restes d'un mur que havia quedat colgat pel llac artificial, però que encara es pot estudiar.Inventory. News from the Joukowsky Institute for Archaeology and the Ancient World. Brown University (Newsletter).

Llista de les fortaleses Relació de les fortaleses de nord a sud amb el nom original egipci (segons l'Onomasticon).

style="text-align:center;"|Fortalesa style="text-align:center;"|Nom egipci style="text-align:center;"|En jeroglíficsCarola Vogel, The fortifications of Ancient Egypt, pàg. 16 style="text-align:center;"|Traducció style="text-align:center;"|Excavada per Silsila Kheni Esmentada a l'Onomasticon del Ramesseum. Ba15 D33:N35 Ba15a ?*?:M17*M17 :P1 Dels remers ? Entre Elefantina i Silsila HASH HASH Z2ss*?:N25 ? ......També entre Elefantina i Silsila HASH R11 HASH Elefantina AbuElephantine Island. Éléphantine. Ba15 U23 Ba15a D58 Z7 W7:N25 De l'elefant i/o De l'ivori Alemanya Bigga Senmet O34:N35 G14 X1:N25 Kuban Baki Ba15 O1:N35 Ba15a G29:V31 M17 :N25 Itàlia Aniba Miam Ba15 W24 Z7 Ba15a G17 HASH:D36 G1 G17 N25 Egipte/Alemanya Serra-Est Chesef-Medjau Ba15 Y5:N35 Ba15a U35 A24 G17 U28 G1 Z7 T14 A1 A14A:Z2 La que foragita els Medjai EUA Serra-Oest No esmentada. Escandinàvia Faras Ineq-tawy Ba15 O1:N35 Ba15a M17 K1:N35 N29 D32:D36 N16:N16 La que uneix les dues terres Polònia Buhen Buhen Ba15 W24 Z7 Ba15a D58 Z7 O4 N35:N25 Gran Bretanya Mirgissa Iqen Ba15 Y5:N35 Ba15a M17 A2 N29:N35 N25 França Dabenarti No esmentada.O bé es va quedar a mig construir o bé no es va construir fins a l'Imperi Nou. EUA Kor No esmentada. Askut Djer-Setiu D46:D21 A24 Z7 G4 Ba15 T14 Ba15a A1:Z2 La que foragita els SetiuHymn to Senusret III . EUA Shalfak Waf-Chastiu G43 D36:I9 A24 N25:X1*Ba15*Z2*Ba15a La que doblega els estrangers EUA Uronarti Chesef-Iuntiu U35 A24 O28 Z1:Z2 T14 A1 A14A:Z2 La que foragita els Iuntiu EUA Kumma Itenu-Pedjut Ba15 O1:N35 Ba15a M17 X1:N35 W24 Z7 T9:?*?:X1*Z2 T14 A1 A14A:Z2 La que resisteix contra els pobles de l'arc EUA Semna Sechem-Chakaure-maacheru Ba15 W24 Z7 Ba15a S42 < ra:xa-kA:Z2 > U1:Aa13 P8 Poderós és el legítim DjakaureJAKAURA - SENUSERT (III) . EUA Semna-Sud Der-Setiu Ba15 Y5:N35 Ba15a T12 A24 X1:?:N25 Conqueridora dels Nubis EUA

Galeria d'imatges miniatura|Mapa de les fortaleses nubianes

miniatura|La segona cascada del Nil (1906)

Bibliografia Dows Dunham, Jozef M. A. Janssen Second Cataract Forts: Excavated by George Andrew Reisner Vol. 1: Semna, Kumma. Museum of Fine Arts, Boston 1980. Dows Dunham, Jozef M. A. Janssen Second cataract forts: Excavated by George Andrew Reisner Vol. 2: Uronarti, Shalfak, Mirgissa. Museum of Fine Arts, Boston (April 1980). Franck Monnier Les forteresses égyptiennes. Du Prédynastique au Nouvel Empire. Editions Safran, Brüssel 2010, (Connaissance de l'Égypte ancienne 11). Barry Kemp Ancient Egypt: Anatomy of a Civilization (2ª ed.). Routledge, 2005. Jean Vercoutter Mirgissa (Mission Archeólogique Française au Soudan), Paris, Direction générale des relations culturelles, scientifiques et techniques, Centre national de la recherche scientifique, 1970; Lille, diffusion Institut de papyrologie et d'égyptologie de l'Université de Lille III, 1975. Tres volums: Mirguissa (1), Mirgissa 2: Les nécropoles, 1. ptie. Description des tombes , Mirgissa 3: Les nécropoles, 2. ptie. Études anthropologiques, études archéologiques. Carola Vogel, Brian Delf (il.) The fortifications of Ancient Egypt (3000-1780 BC), Osprey Publishing, 2010

Referències i notes

Vegeu també Arquitectura de l'antic Egipte

Enllaços externs

Assaig sobre les fortaleses nubianes

Nubia Categoria:Jaciments arqueològics d'Egipte Categoria:Jaciments arqueològics del Sudan Categoria:Núbia Categoria:Imperi Mitjà d'Egipte