El barbacoll de Wagler (Hypnelus ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels bucònids (Bucconidae) que habita boscos poc densos del nord i est de Colòmbia i nord-oest, nord i centre de Veneçuela. Sovint és considerat coespecífic de Hypnelus bicinctus.

Descripció El barbacoll de Wagler fa de 20 a 22 cm de llarg i pesa de 41 a 57 g. És un ocell corpulent, de bec robust i sovint molt conspicu que es troba principalment en boscos secs i semihumits al nord i oest dels Andes. Presenta un conspicu patró ornamentat en la cara, la gola rosada i una única banda negra al pit. Similar al barbacoll de dues bandes (H. bicinctus), però aquest principalment es troba a l'est dels Andes i té dues bandes. Les parelles sovint es perxen a l'aire lliure en branques amb poca vegetació, cables o tanques, des d'on surten per atrapar una àmplia varietat de preses. El cant és una llarga sèrie de xiulets o cloqueigs. El mascle i la femella sovint canten junts en un duet sorollós i caòtic.

L'adult de la subespècie nominal, H. r. ruficolis, té la corona de color marró fosc amb taques marrons pàl·lids, una taca vermellosa just a sobre del bec, una taca blanca al voltant de l'ull i a la galta, i una taca negra a sota i darrere de la blanca. Al clatell hi té una banda estreta de color beix o blanc. Les parts superiors són de color marró apagat amb taques grisenques, mentre que l'ala en repòs és de color marró apagat amb "escates" beix. La cua és llarga i de color marró fosc amb vores primes i pàl·lides. La barbeta és blanca i la gola i la part superior del pit són de color vermell intens. A sota hi ha té banda fina blanca i una banda ampla negra al pit. La resta de les parts inferiors són de color beix vermellós amb barres o taques negres als flancs. El bec és negre, l'ull de color groc a blanc i les potes són negres o de color verd apagat.

La subespècie H. r. decolor és més pàl·lid per sobre que la nominal, la part inferior del pit i el ventre són més blancs, i hi té menys franges fosques als flancs. H. r. coloratus, en comparació amb la nominal, té les galtes més negres, la gola taronja més fosca i les parts inferiors d'un color ataronjat més intens.

Distribució i hàbitat El barbacoll de Wagler es troba al nord i est de Colòmbia i nord-oest, nord i centre de Veneçuela. Habita en una varietat de paisatges oberts a semioberts, incloent-hi l'interior i les vores del bosc caducifoli obert, la sabana arborada, el bosc secundari dens i els matolls àrids amb arbres dispersos. En altitud s'ha registrat fins a 700 m a Veneçuela i fins a uns 1.300 m a Colòmbia. Es creu que és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Comportament Alimentació El barbacoll de Wagler caça des d'una perxa de fins a 8 m sobre el terra. Salta per capturar preses a terra, a la vegetació o a les branques o troncs. La dieta són principalment insectes, però també inclou petits vertebrats com sargantanes i algunes fruites.

Reproducció S'ha documentat que el barbacoll de Wagler cria al maig a Colòmbia i a l'agost i setembre a Veneçuela. Normalment, excava un cau en un colònia de tèrmits arboris i ocasionalment utilitza el niu en forma de forn del forner camaclar (Furnarius leucopus). La mida de la posta és de tres ous.

Vocalització El cant del barbacoll de Wagler es compon d'una sèrie de "notes rítmiques repetides in crescendo durant un màxim de 20 segons, que després disminueixen". Normalment, canta a l'alba i sovint són els dos membres d'una parella. També fan un crit de "siiiiiip".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el barbacoll de Wagler com en risc mínim. Té una àmplia distribució i, tot i que no s'ha determinat la mida de la població, es creu que és estable. Es troba en almenys una àrea protegida a Colòmbia i Veneçuela.

Taxonomia i sistemàtica La taxonomia del barbacoll de Wagler és complicada.

El Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International i la Lista Clements assigna tres subespècies, la nominal H. r. ruficolis, H. r. decolor i H. r. coloratus.

El Comitè Ornitològic Internacional (COI) hi afegeix H. r. striaticollis.

Igual que HBW, la taxonomia de Clements no reconeix striaticollis; tots dos l'inclouen dins de decolor. El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana (SACC) reconeix que tractar H. bicinctus com una espècie podria ser vàlid, però no ha rebut una proposta formal per a la divisió.

Les quatre subespècies de barbacoll de Wagler reconegudes pel COI són: H. r. decolor (Todd & Carriker, 1922) ─ extrem nord-est de Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela. H. r. ruficollis (Wagler, 1829) ─ nord de Colòmbia i oest de Veneçuela. H. r. striaticollis (Phelps & Phelps,1958) ─ estats Zulia i Falcón del nord-oest de Veneçuela. H. r. coloratus (Ridgway, 1914) ─ oest de Veneçuela al sud del llac Maracaibo.

Referències

Categoria:Bucònids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud