32px|edició recent Tour de França de 2026Mallot de la muntanya 200px|Gran Premi de la MuntanyaHistòriaPrimera edició1933Nombre d'edicions87 (fins al 2026)Categoria Classificació de la muntanyaCursa Tour de FrançaPalmarèsPrimer guanyador Vicente Trueba Més victòries (7) Últim Guanyador El Gran Premi de la muntanya del Tour de França és una classificació secundària del Tour de França que recompensa el ciclista que obté més punts en passar pels cims dels diferents ports de muntanya de què consta la cursa. El líder d'aquesta classificació rep el nom de "Rei de la muntanya", i des de 1975 és recompensat amb un mallot de color blanc i punts vermells, en francès anomenat maillot à pois rouges.

Història El primer Tour de França es va disputar sense passar per grans ports de muntanya, sinó travessant colls menors. El primer va ser el coll des Echarmeaux (712 m), en l'etapa inicial entre París i Lió, en el que avui és l'antic camí d'Autun a Lió. L'etapa de Lió a Marsella va incloure el coll de la République (1.161 m), també conegut com el coll de Grand Bois, als afores de Saint-Étienne. El primer gran coll que es va passar, el Ballon d'Alsace (1.178 m) als Vosges, es va superar el 1905. Amb tot, els veritables grans colls de muntanya no foren inclosos fins al 1910, als Pirineus, quan es van superar per primera vegada el coll d'Aubisque i el Tourmalet. L'ascensió es feia per camins de ferradura, un repte exigent per a bicicletes pesades, sense canvis de marxes i conduïdes per homes amb els pneumàtics de recanvi al voltant de les seves espatlles i el menjar, roba i eines en bosses penjades dels manillars. L'assistent de l'organització, Victor Breyer, es va situar al cim de l'Aubisque amb el company que havia proposat incloure els Pirineus, Alphonse Steinès. Després de l'èxit d'aquesta edició Desgrange va decidir incloure els Alps el 1911.

El cim més alt que s'ha pujat mai ha estat el Cim de la Bonette-Restefond, el 1962, que s'eleva fins als 2.802 m. El final d'etapa més alt va ser al cim del Galibier en l'edició del 2011.Tour de France 2011—The Galibier 1911–2011. Letour.fr (10 juliol 1911).

Des del 1905, diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà un ciclista del Tour de França com a meilleur grimpeur, el millor escalador.Tour - WielerArchieven El 1933 Vicente Trueba fou el primer vencedor d'aquesta classificació. Amb tot, Trueba era molt dolent baixant, per la qual cosa mai va guanyar res d'important tot i coronar sovint en primera posició els passos de muntanya. Henri Desgrange, director del Tour de França, va decidir que els ciclistes havien de rebre un premi per haver arribat primers al cim. Així, a partir de 1934, la diferència entre el primer i el segon ciclista al pas pel cim era transformada en una bonificació de temps en favor del primer. Aquestes bonificacions posteriorment van ser retirades, però es va mantenir el reconeixement pel Rei de la muntanya.

Tot i que el millor escalador va ser reconegut per primera vegada el 1933, el mallot distintiu no es va introduir fins al 1975. Els colors del mallot es van escollir en funció del patrocinador del moment, la marxa de xocolata Poulain, les barres de xocolata de les quals tenien un embolcall blanc a punts vermells. Tot i el posterior canvi de patrocinador en aquesta classificació el mallot conservà els colors i fins i tot s'ha estès a altres proves ciclistes.

Des del 2009, el mallot de la muntanya està patrocinat pels hipermercats i supermercats Carrefour i Carrefour Market.Web oficial del Tour de França

Distribució dels punts Durant les ascensions del Tour, els punts s'atorguen als primers ciclistes que coronen el cim. Les cotes es divideixen en cinc categories en funció de la seva dificultat i a cada categoria correspon un barem de punts. Les més fàcils estan classificades de quarta categoria i les més difícils de "categoria especial" o "fora de categoria". Des de l'última modificació de la puntuació, feta el 2017, la puntuació és la següent:

Tipus de cota / Posició 1r2n3r4t5è6è7è8èFora de categoria2015121086421a categoria10864212a categoria53213a categoria214a categoria1

Vencedors del Gran Premi de la muntanya Meilleur grimpeur Entre 1905 i 1932, el diari L'Auto designà en cada edició al meilleur grimpeur, millor escalador, del Tour. Aquest títol no era donat per l'organització de la cursa i no està reconegut oficialment, però és el precedent directe de la classificació de la muntanya que es va instaurar el 1933.

1905: 1906: 1907: 1908: 1909: 1910: 1911: 1912:

1913: 1914: 1919: 1920: 1921: 1922: 1923: 1924: 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia

1925: 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 1926: 1927: 20px|Itàlia Michele Gordini 1928: 1929: 1930: 1931: 1932: Vicente Trueba

Gran Premi de la muntanya Fins al 1975 el Gran Premi de la Muntanya no tenia cap mallot distintiu. miniatura|Michael Rasmussen, amb el mallot de la muntanya el Tour de França de 2006.

AnyNomEquipPuntsAltres mallots 1933 Vicente Trueba () Touriste-routier 134 - 1934 França 111 - 1935 Bèlgica 118 - 1936 Julián Berrendero () Espanya-Luxemburg 132 - 1937 Bèlgica 114 - 1938 20px|Itàlia Gino Bartali Itàlia 107 20px|Mallot groc Mallot groc 1939 Bèlgica 86 20px|Mallot groc Mallot groc 1947 Itàlia 98 - 1948 Itàlia 62 20px|Mallot groc Mallot groc 1949 Itàlia 81 20px|Mallot groc Mallot groc 1950 França 58 - 1951 França 66 - 1952 Itàlia92 20px|Mallot groc Mallot groc 1953 Jesús Loroño () Espanya 54 - 1954 Federico Bahamontes () Espanya 95 - 1955 Luxemburg 84 - 1956 Luxemburg 71 - 1957 Itàlia 44 - 1958 Federico Bahamontes () Espanya 79 - 1959 Federico Bahamontes () Espanya 73 20px|Mallot groc Mallot groc 1960 Itàlia56 - 1961 Itàlia95 - 1962 Federico Bahamontes () Margnat–Paloma–d'Alessandro 137 - 1963 Federico Bahamontes () Margnat–Paloma–Motul–Dunlop 147 - 1964 Federico Bahamontes () Margnat–Paloma–Dunlop 173 - 1965 Julio Jiménez () KAS-Kaskol 133 - 1966 Julio Jiménez () Ford-France–Hutchinson 123 - 1967 Julio Jiménez () Espanya 122 - 1968 Aurelio González () Espanya 96 - 1969 Faema 155 20px|Mallot groc Mallot groc20px|Mallot verd Mallot verd20px|Mallot blanc Combinada 1970 Faema-Faemino 128 20px|Mallot groc Mallot groc20px|Mallot blanc Combinada 1971 Sonolor-Lejeune 228 - 1972 Sonolor 229 - 1973 Pedro Torres () La Casera-Bahamontes 225 - 1974 Domingo Perurena () KAS 161 - 1975 Gitane-Campagnolo 342 - 1976 Brooklyn 170 - 1977 Lejeune-BP 244 - 1978 Jobo-Superia 187 - 1979 Inoxpran 239 - 1980 Miko-Mercier-Vivagel 223 - 1981 Boston-Mavic 284 - 1982 La Redoute-Motobecane 278 - 1983 Metauromobili-Pinarello 272 - 1984 Peugeot 284 - 1985 Varta-Café de Colombia-Mavic 440 - 1986 La Vie Claire-Radar 351 20px|Combativitat Supercombatiu 1987 Varta-Café de Colombia 452 - 1988 PDM 326 20px|Mallot de la combinada Combinada 1989 PDM 441 - 1990 RMO 321 - 1991 Carrera Jeans 312 20px|Combativitat Supercombatiu 1992 Carrera Jeans-Tassoni 410 20px|Combativitat Supercombatiu 1993 CLAS-Cajastur 449 - 1994 Festina 392 - 1995 Festina 438 - 1996 Festina 383 - 1997 Festina 579 - 1998 Cofidis 200 - 1999 Team Polti 279 - 2000 Kelme-Costa Blanca 347 - 2001 Team CSC-Tiscali 258 20px|Combativitat Supercombatiu 2002 Team CSC-Tiscali 262 20px|Combativitat Supercombatiu 2003 Quick Step-Davitamon 324 - 2004 Quick Step-Davitamon 266 20px|Combativitat Supercombatiu 2005 Rabobank ProTeam 185 - 2006 Rabobank ProTeam 166 - 2007 Barloworld 206 - 2008 Bernhard Kohl Bernhard Kohl (), millor escalador inicialment del Tour de França de 2008, fou desqualificat per haver donat positiu en un control antidopatge i Carlos Sastre, segon de la classificació passà a guanyar la classificació. Team CSC-Saxo Bank 80 20px|Mallot groc Mallot groc 2009 Franco PellizottiFranco Pellizotti, millor escalador inicialment del Tour de França de 2009, fou desqualificat per haver uns valors anòmals en el seu passaport biològic. La victòria no fou atorgada a cap altre ciclista (l'espanyol Egoi Martínez havia finalitzat en segona posició de la classificació). - - 2010 Bbox Bouygues Telecom 143 - 2011 Euskatel Euskadi 108 - 2012 Team Europcar 135 - 2013 Movistar Team 147 20px|Mallot blanc Mallot blanc 2014 Team Tinkoff-Saxo 181 2015 Team Sky 119 20px|Mallot groc Mallot groc 2016 Team Tinkoff 209 2017 Team Sunweb 169 20px|Combativitat Supercombatiu2018 Quick-Step Floors170 2019 AG2R La Mondiale 862020 UAE Team Emirates 82 20px|Mallot groc Mallot groc 20px|Mallot blanc Mallot blanc2021 UAE Team Emirates 107 20px|Mallot groc Mallot groc 20px|Mallot blanc Mallot blanc2022 Team Jumbo-Visma 72 Mallot groc2023 Lidl-Trek 106 -2024 EF Education-EasyPost 127 20px|Combativitat Supercombatiu2025 UAE Team Emirates XRG 119 20px|Mallot groc Mallot groc2026 EF Education-EasyPost 156 20px|Combativitat Supercombatiu

Ciclistes amb més victòries miniatura|Richard Virenque, vencedor 7 vegades de la classificació de la muntanya. Pos.NomPaísVictòriesAnys1 Richard Virenque 7 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2003, 2004 2 Federico Bahamontes 6 1954, 1958, 1959, 1962, 1963, 1964 Lucien Van Impe 6 1971, 1972, 1975, 1977, 1981, 1983 4 Julio Jiménez 3 1965, 1966, 1967 Tadej Pogačar 3 2020, 2021, 2025 6 Felicien Vervaecke 2 1935, 1937 Gino Bartali 2 1938, 1948 Fausto Coppi 2 1949, 1952 Charly Gaul 2 1955, 1956 Imerio Massignan 2 1960, 1961 Eddy Merckx 2 1969, 1970 Luis Herrera 2 1985, 1987 Claudio Chiappucci 2 1991, 1992 Laurent Jalabert 2 2001, 2002 Michael Rasmussen 2 2005, 2006 Rafał Majka 2 2014, 2016 Richard Carapaz 2 2024, 2026

Vencedors per país Pos.PaísCiclista amb més victòriesDarrer vencedorVictòries1 Richard Virenque (7) Romain Bardet (2019) 232 Federico Bahamontes (6) Samuel Sánchez (2011) 183 Gino Bartali, Fausto Coppi, Imerio Massignan i Claudio Chiappucci (2) Giulio Ciccone (2023) 134 Lucien Van Impe (6) Lucien Van Impe (1983) 115 Luis Herrera (2) Nairo Quintana (2013) 56 Michael Rasmussen (2) Jonas Vingegaard (2022) 3 Tadej Pogačar (3) Tadej Pogačar (2025) 38 Charly Gaul (2) Charly Gaul (1956) 2 Steven Rooks i Gert-Jan Theunisse Gert-Jan Theunisse (1989) 2 Robert Millar i Chris Froome Chris Froome (2015) 2 Rafał Majka (2) Rafał Majka (2016) 2 Richard Carapaz Richard Carapaz (2026) 2 13 Tony Rominger Tony Rominger (1993) 1

Vegeu també Gran Premi de la muntanya al Giro d'Itàlia Gran Premi de la muntanya a la Volta a Espanya

Referències

Bibliografia

Categoria:Tour de França