Eusebi Freixa i Rabassó (en documents d'època sovint escrit com Eusebio Freixa y Rabasó) (Reus, 28 de febrer de 1824 - Madrid juny de 1894) era un escriptor, funcionari de l'administració i editor català, que escrivia i editava en castellà.
Era fill de Gregori Freixa, quincallaire, d'Olot, i de Josepa Rabassó, de Lleida. De ben jove els seus pares es van traslladar a Barbastre, on, l'any 1839, amb quinze anys va ingressar a la Milícia Nacional. Va viure a Barbastre fins al 1843. El 1848 va prendre part en el moviment revolucionari de Tarragona i en 1857 va participar en l'atac contra les tropes del govern moderat a Fraga, després d'aquest darrer esdeveniment va ser empresonat a Lleida i bandejat a les Illes Balears i després a Saragossa.Josep Maria Pons i Altés, El sistema polític a Lleida durant els anys de consçolidació del liberalisme censatari (1843-1868) part 1, Part 2, Tesi doctoral. Barcelona, Institut d'Història Jaume Vicens i Vives, 2001, pàgina 568 i 339-340 Des de llavors i fins al 1868 no hi va haver cap moviment liberal al que no prengués part activa. Era membre de la Societat Ecònomica lleidatana, creada per una «minoria d'il·lustrats» per a modernitzar la societat civil i pujar el nivell cultural de la població.Josep Maria Pons i Altés, op.cit., pàgina 282 Funcionari de professió, va treballar a les secretaries dels ajuntaments d'Alfaro i de Lleida. El 1856 va dimitir de la secretaria de Lleida, pel seu disgust amb la política del batlle Ramon Castejón i Bajils.Josep Maria Pons i Altés, op.cit., pàgina 339 Va dirigir el setmanari lleidatà El Eco del Segre, de tendència demòcrata federal. En 1868 era oficial primer a la secretaria de l'Ajuntament de Madrid, càrrec que va exercir fins al 1873, quan va ser nomenat governador d'Alacant. Va renunciar al càrrecInman Fox, Azorín, José Martínez Ruiz, La voluntad, Nova York, Parkstone International, 2010, nota 194, per diferències ideològiques i es va dedicar a escriure un gran nombre d'obres sobre temes legislatius i municipals.
A una de les seves rares obres literàries,Teresa Guix, posa la qüestió de la pena de mort i la violència contra les dones. L'obra reconstrueix la història real de Teresa Guix (1816-1839). L'argument: l'1 d'agost de 1839, l'espòs de Teresa Guix va tornar més aviat del previst d'un viatge i es va enrabiar violentament per què el dinar no era preparat. En la disputa que va seguir, Teresa va matar el seu espòs que l'havia perseguit al balcó on s'havia refugiat per a escapar a la seva ràbia furiosa. Després d'un plet curt, el 26 d'agost, a l'edat de 23 anys, va ser executada amb el garrot vil. L'esdeveniment va tenir molta repercussió a la regió de Lleida i a poc a poc la imatge de la parricida va canviar-se en la d'una víctima de violència conjugal que va rebre la compassió i simpatia populars pòstumes.Jean-François Botrel, «Crime et châtiment de Teresa Guix (1816-1839): du fait-divers à la rédemption par la littérature», en Hommage à Carlos Serrano. II, París, Editions Hispaniques, 2005, p. 42-54. (En català: Crim i càstig de Teresa Guix (18106-1839): de la crònica de fets i gents a la redempció per la lliteratura) En la seva obra, Freixa posa la qüestió: «¿Hasta cuando una muerte malhadada /con otra muerte ha de quedar borrada /y la sangre con la sangre ha de labarse?»Eusebi Freixa, citat per Jean-François Botrel, op.cit.
Va fundar l'editorial Publicaciones de Don Eusebio Freixa y Rabassó, on va donar a conèixer més de 80 títols escrits per ell de temàtica administrativa, alguns dels quals van tenir més de 20 edicions. Un soci seu, Luis Falcato, quan Freixa va morir, va reeditar els títols més interessants amb la legislació actualitzada.Ley del juicio por jurados de 20 de Abril de 1888: anotada y concordada con la ley de Enjuiciamiento criminal Código Penal, Constitución del estado, etc.; anotadas por don Eusebio Freixa Rabasó y ampliado hasta la fecha por Luis Falcato. 4a ed. Madrid: Carrión hermanos, impresores, 1897
Obres Ficció Teresa Guix, ó sea, Consecuencias d'un adulterio: leyenda histórica-contemporánea. Lleida: Imp. y librería de José Sol,1847. Una segona edició augmentada sota el títol Adúltera y parricida, ó sea Teresa Guix alias la Maseta. Lleida: Imp. y lib. de José Sol, 1857Dionisio Hidalgo i Manuel F. Hidalgo, Diccionario general de bibliografía Española, volum 1, Ed. las Escuelas Pias, 1864, pàgina 25 Obra literària que va propiciar el debat sobre l'abolició de la pena de mort. El Ángel de una familia: comedia dramática en cuatro actos y en verso. Madrid: Imprenta del Indicador de los Caminos de Hierro, 1876.
No-ficció Prontuario de la administración municipal. Madrid: Imprenta de C. Moliner y Cia.,1866. Guia manual de Secretarios de Ayuntamiento Madrid: Est. tipográfico de Tomás Minuesa, 1891. Guia de quintas. Madrid: Imprenta Corominas, 1856. Legislación de minas. Madrid: Publicaciones de Eusebio Freixa y Rabasó,1887. Ley de Sufragio Universal para la elección de Diputados a Cortes. Madrid: Tomás Minuesa,1890. Ideas republicanas fIlosóficas y morales. Madrid: Imprenta E. de la Riva,1869. El Crisol de centenares de libros, folletos, periódicos, àlbums, discursos, epístolas y memorias: gran repertorio de maximas, axiómas, apotégmas, escólios, epígramas, proverbios, adagios, refranes y pensamientos sentenciosos, morales, filosóficos y políticos. Publicaciones de Eusebio Freixa y Rabasó, 1879 (Imp. de Montegrifo y Comp.) Legislación de expropiación forzosa por causa de utilidad pública extensa y convenientemente anotada: con modelos y formularios para todas los actos y servicios referentes al ramo. Madrid: Eusebio Freixa y Rabasó, 1887. Dicionario de las Tarifas. Madrid: Publicaciones de Eusebio Freixa y Rabasó,1893; sobre el qual la premsa contemporània escriví: «L'infatigable publicista Eusebi Freixa ha publicat un diccionari [...], segon volum del seu Prontuario de la Contribución industrial y de comercio. [Madrid: Publicaciones de Eusebio Freixa y Rabasó, 1893] Ambdues obres, que hem examinat, responen a una veritable necessitat.»Original en castellà: El infatigable publicista Eusebio Freixa ha publicado un diccionairo de las Tarifas, segunda parte su Protuaria de la contribución [...]. Ambas obras que hemos examinado, responden a una verdadera necesidad. «Bibliografia», El Motín, Any XIII, n°22, 1893, pàgina 2
Referències
Categoria:Barbastrins Categoria:Morts a Madrid Categoria:Empresaris reusencs Categoria:Empresaris aragonesos Categoria:Escriptors aragonesos en castellà Categoria:Editors catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors reusencs contemporanis en castellà Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX