miniatura|Palacio Acantilado, poblat anasazi del Parc Nacional de Mesa Verde Els anasazi eren un poble amerindi originari de la gran àrea cultural denominada Oasiamèrica. Ocupaven, dividits en diversos grups, extensos territoris dins els actuals estats nord-americans de Colorado, Utah, Arizona i Nou Mèxic, com també dins els actuals estats mexicans de Chihuahua i Sonora.
La seva civilització ha deixat importants vestigis monumentals i litúrgics en diverses localitzacions, dos de les quals van ser classificades com a patrimoni mundial per la UNESCO. Les restes trobades pels arqueòlegs demostren que la cultura anasazi utilitzava de forma molt notable la ceràmica i el teixit i que també havia desenvolupat amb èxit tècniques d'irrigació. A més, ha deixat nombrosos petròglifs on hi ha dibuixats símbols que encara no es van desxifrar i altres que evidencien observacions astronòmiques dels desplaçaments solars i lunars. Es considera que els descendents actuals dels anazasi són els indis pueblo (entre ells els zuñi i els hopi), però encara no es coneix amb seguretat si entre aquests i els antics anasazi hi ha una continuïtat ètnica o només geogràfica.
La paraula «anasazi» La civilització anasazi va desaparèixer completament poc abans de l'arribada dels europeus a Amèrica. S'ignora, ja que no hi ha proves escrites, amb quin nom es designaven a si mateixos els anasazi. Una possible connexió ètnica amb els pobles moderns és matèria de debat. De fet, el terme anasazi és el nom amb què els navahos contemporanis es refereixen a l'antic poble constructor de cases i ciutats de pedra i vol dir «antics enemics». Amb tota probabilitat, per tant, els anasazi no eren relacionats ètnicament amb els navahos sinó amb els indis pueblo. Es fa servir el terme «indis pueblo» per referir-se a totes les civilitzacions índies autòctones amb una arquitectura típica en petits pobles, presumiblement descendents dels anasazi. Els indis hopi utilitzen més aviat la paraula hisatsinom, com que consideren la paraula anasazi com despectiva. Finalment, els historiadors reagrupen sota la designació «anasazi» en diferents cultures similars que van residir a la mateixa zona: els hohokam, els mogollon i els pataya, desapareguts tots abans del .
Fonts Es disposa de diferents fonts per reconstruir l'existència dels anasazi:
Els relats tradicionals dels pobles amerindis transmesos oralment. L'artesania i les creences dels descendents dels anasazi permeten formular una sèrie d'hipòtesis serioses. El testimoni dels conqueridors espanyols que van explorar la regió a partir del . L'expedició més important va ser la de Francisco Vázquez de Coronado, que buscava la ciutat d'or de Cibola. Les cròniques i cartes enviades pels exploradors són una font molt important d'informacions sempre que es prenguin amb precaució. A la fi del , els grangers Charley Mason i els germans Wetherill van descobrir els principals emplaçaments anasazi. Les excavacions arqueològiques van començar realment amb el suec Gustav Nordenskjöld.À la découverte des civilisations disparues, pàgina 410. El clima àrid de la regió va permetre una bona conservació de milers d'objectes en fibra vegetal llançadores — atlatl — de fusta, sagetes de canya, teixits de cotó) o animal (tendons, cuirs). Els antropòlegs van estudiar diversos esquelets, el que ha proporcionat dades sobre la salut, l'alimentació i la morfologia dels anasazi.
Cronologia miniatura|La regió dels anasazi (en rosat). S'estén pels quatre estats del sud-oest dels Estats Units. És veïna de les cultures Hohokam (en groc) i Mogollon (en verd). Els emplaçaments arqueològics més importants són Mesa Verde, Chaco Canyon i Acantilado Gila. Segons les últimes teories, els primers assentaments humans a Amèrica daten d'almenys vint mil anys. Els paleoindis es van sedentaritzar al sud-oest d'Amèrica del Nord fa uns dotze mil anys. Els arqueòlegs han desenterrat eines lítiques d'aquesta població a l'assentament de Clovis. Caçaven grans animals que es van extingir ràpidament (mamuts). Després de l'última glaciació, el clima es va fer més sec i calorós. A l'Amèrica Central els olmeques conreaven el blat de moro des del segon mil·lenni abans de Crist. Van ser substituïts per les successives civilitzacions de Teotihuacan, zapoteques, i asteques. Aquests últims eren contemporanis de l'apogeu de la civilització anasazi. Amb l'arribada dels espanyols al , les cultures ameríndies van patir mutacions radicals. Els grans imperis van ser destruïts i les diferents tribus pueblo van substituir els anasazi.
Història de la cultura anasazi La història dels anasazi continua sent un misteri a causa de l'absència de rastres escrits. L'arqueologia permet, no obstant això, establir unes fases cronològiques de dates aproximatives. La regió del sud-oest dels Estats Units va ser ocupada per poblacions de tradició Sohara (5500 aC. - ). Els basketmakers (cistellers) es van implantar als territoris muntanyencs i semiàrids poc abans de l'era cristiana. Els anasazi van succeir als Cistellers cap al . La sedentarització progressiva dels caçadors-recol·lectors associada al desenvolupament de l'agricultura, fa emergir una nova cultura anomenada dels Pobles, en referència a les poblacions construïdes amb maons que els anasazi de Mesa Verde havien fet abrigant als penya-segats dels grans congostos de Colorado. L'inici d'aquesta cultura (període Pueblo I, del 700 al 900) es caracteritza per petites cases solitàries i el cultiu del cotó. El període Pueblo II (del 900 al 1100) marca l'apogeu de la cultura anasazi, signat per un enriquiment dels adorns. El període Pueblo III (del 1110 al 1300) marca el deteriorament de la cultura i el seu replegament a Mesa Verde amb uns poblats troglodites rudimentaris.
A partir de l'any 1300, els anasazi es refugien a la vall del Riu Grande i al centre d'Arizona. Es perden les seves petjades poc abans de l'arribada dels espanyols. Les raons d'aquest èxode no són conegudes. Existeixen diverses hipòtesis: un canvi climàtic que va amenaçar les collites, un mitjà deteriorat que va reduir les terres cultivables disponibles, sobrepoblació, problemes polítics, potser guerres. No obstant això, donada l'absència de documents escrits i la limitació dels coneixements actuals no és possible provar cap d'aquestes hipòtesis.
Cultura anasazi Els arqueòlegs han trobat restes d'aquesta cultura en diferents estats nord-americans i mexicans que presenten una continuïtat territorial. Tot i que els paisatges de la zona són grandiosos, les condicions naturals dificulten la vida humana. L'aridesa marca la major part d'aquesta àrea, tan extensa, on el paisatge presenta, majoritàriament, un aspecte desèrtic o semidesèrtic. Els dos rius més importants que recorren aquestes terres són el riu Grande i el Colorado. Els rierols solquen el paisatge. La latitud és una altra penalitat. Els hiverns són freds i la neu pot recobrir el terra. La diferència de temperatures entre l'estiu i l'hivern és considerable. A l'est les muntanyes Rocoses arriben als quatre mil metres. L'àrea de la cultura anasazi s'estén sobretot pels altiplans del Colorado, recorregudes per rius i rierols encaixats. Els habitants s'instal·len sobretot en les taules. La geologia de la regió és bastant complexa i ofereix tota mena de materials, des de l'arenisca a la roca volcànica. La flora i la fauna depenen de l'altitud, l'aridesa i la naturalesa del sediment.
No obstant això, els anasazi sabien utilitzar els recursos naturals i respectar l'equilibri. Recol·lectaven les fulles de la iuca, dominaven la irrigació i importaven els productes que no eren capaços de trobar a la regió.
Els anasazi eren en contacte amb altres cultures ameríndies pròximes (vegeu mapa). Els hohokam i els mogollon són els més coneguts. Compartien, fins al punt que els científics els reagrupen en una sola categoria, diversos trets comuns: irrigació, caça, pobles en tova, maó o pedra, ceràmica decorada, relacions comercials amb Mesoamèrica. Es diferencien en aspectes tals com que els hohokam incineraven els seus morts i els mogollon eren sobretot caçadors.
Els pobles miniatura|Ruïnes anasazi, Canyó de Chelly - Arizona. Gràcies a l'arqueologia es coneixen una gran varietat de cases i poblacions anasazi. Els habitatges més antics eren molt modestos, petites cases primitives prou grosses per allotjar-hi a una família. Tenien fonaments poc profunds (cases-pou). La teulada era feta amb terra i branques. El fogó hi era al centre. Amb el creixement demogràfic, els habitatges es reagrupen en petits pobles. Aquest fet manifesta una organització col·lectiva més o menys conscient de l'espai. A partir del , els pobles atenyen una població d'unes centenes d'habitants. Se situen en altiplans com Chaco Canyon (950-1100) o abric sota els penya-segats de Mesa Verde (1100-1300).
Els anasazi escollien llocs excepcionals per instal·lar-se. Diversos pobles es creen sota impressionants penya-segats al . Certes excavacions es fan a les parets de gegantins canyons. L'orientació dels habitatges els protegeix de la pluja i la neu a l'hivern i dels majors calors de l'estiu. A més presenten l'avantatge de ser una protecció natural enfront dels atacs enemics. En canvi els allunyaven de les plantacions, fent-les menys accessibles als habitants.
miniatura|esquerra|Materials utilitzats en els habitatges anasazi. Wupatki National Monument, Arizona.
Els murs de les cases es fan amb una mena de tova anomenat jacal a Mèxic aplicats a unes reixetes de fusta. Les construccions més ben conservades tenien una estructura de pedra unida per morter. També coneixien el maó cuit. En diferents pobles, certes cases guarden empremtes de pintura decorativa À la recherche des civilisations disparues, pàgina 413. sobre un revestiment de guix, argila o directament sobre la tova.
La teulada era recoberta per capes d'argila i branques mantingudes per troncs. Les cases inicialment tenien un sol nivell, però podien atènyer fins a dos pisos suplementaris. Diverses habitacions rectangulars a la planta baixa eren reservades a l'emmagatzematge de l'aliment. La vida quotidiana es passava sobretot a les terrasses d'aquests habitatges.
En aquests pobles els arqueòlegs s'han interessat sobretot per les places i a les kivas. Les kivas, inicialment reservades al repòs, més tard van servir per a cerimònies religioses.
Alimentació i cuina miniatura|muflons: els anasazi caçaven de vegades aquests animals. Agricultors sedentaris, els anasazi conreaven camps a proximitat dels habitatges. Produïen blat de moro, mongetes, carbasses i tabac. Totes aquestes plantes són originàries de Mesoamèrica i eren fonamentals en les civilitzacions precolombines. Els camps se situaven en els altiplans fins a dos mil cent metres d'altitud. A més altitud, les condicions eren massa dures per al cultiu. Tenien eines agràries fetes de pedra i fusta (aixada, pala, plantadora) doncs els anasazi no dominaven les tècniques metal·lúrgiques.