El retrat fotogràfic o la fotografia de retrat és un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànimEl retrato a Fotonostra de la persona o persones que apareixen en les fotografies. Com altres tipus de retrat, el focus de la fotografia és normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos.Retratos, fotografías de algo más que una cara a Xatakafoto Los géneros fotográficos per Joaquín Perea, Universitat Complutense de Madrid
La seva pràctica es troba ja en els inicis de la fotografia, on destaca la tasca realitzada pels fotògrafs ambulants, els fotògrafs comercials dels estudis parisencs, els primers retrats psicològics, el retrat popular presentat per la fotografia academicista, així com l'obra documental de David Octavius Hill.
Figures d'interès en el camp del retrat fotogràfic són Richard Avedon, Brassaï, Walker Evans, August Sander, Arnold Newman i Annie Leibovitz, entre d'altres.
Història miniatura|Retrat fotogràfic per Paolo Monti, 1955.
Les fotografies de retrat s'han fet des de la invenció virtual de la càmera. El relativament baix cost del daguerreotip a meitats del i el reduït temps durant el qual el subjecte havia de posar (tot i que molt més que en l'actualitat), va dur a un augment general en la popularitat de la fotografia de retrat, per damunt del retrat pintat. L'estil d'aquestes obres primerenques va reflectir els reptes tècnics associats amb temps d'exposició llargs i l'estètica pictòrica del moment. Els subjectes eren generalment asseguts davant de fons senzills i il·luminats amb la llum suau d'una finestra elevada i qualsevol altra cosa que pogués ser reflectida amb miralls. Un cop els avenços en tècniques i equipament fotogràfic es van desenvolupar, van donar als fotògrafs l'habilitat de capturar imatges amb temps d'exposició més curts i de fer retrats fora l'estudi.
Els representants principals del retrat fotogràfic en els seus inicis són Nadar, Disdéri, Julia Margaret Cameron, Lewis Carroll, Gustave Le Gray, Étienne Carjat, Antoine Samuel Adam-Salomon, Pierre Petit o Lady Clementina Hawarden. Amb posterioritat el gènere va anar evolucionant de forma paral·lela als esdeveniments de la història de la fotografia, raó per la qual, al costat de fotògrafs que es dediquen en exclusiva al que podríem entendre com la forma més ortodoxa del retrat fotogràfic, ens trobem amb fotògrafs adscrits a moviments concrets que s'apropen al retrat fotogràfic amb les idees i tècniques pròpies d'aquests corrents.
Dins del camp del retrat fotogràfic, durant el i principis del es desenvolupa amb força un subgènere propi conegut com la fotografia de difunts, en la qual destaca l'obra del fotògraf espanyol Fernando Navarro. Altres subgèneres són les fotografies de cerimònies (d'entre les quals destaca la de bodes), les familiars, i les sènior.
Estils de retrat miniatura|Retrat formal de Laura De Fusco per Augusto De Luca (1987) miniatura|Retrat ambiental (1942) Hi ha moltes tècniques diferents de retrat fotogràfic. El més habitual és capturar els ulls i la cara del subjecte de manera que estiguin ben enfocats, i deixar que altres elements menys importants estiguin una mica més desenfocats, tot i que també es fan fotografies on el focus de la composició poden ser les mans, els ulls o part del tors del subjecte.
En funció del grau de cooperació entre el fotògraf i el subjecte, el retrat pot ser formal (on el model està posant de manera activa) o espontani (on el fotògraf esdevé un reporter i capta situacions que es donen de manera natural i sense la seva intervenció). En tots dos casos cal analitzar el subjecte i la situació per a poder captar allò que es vol transmetre.Guía práctica de Fotografía. Paisajes, gente, monumentos, p. 16
Aproximacions al retrat Hi ha essencialment quatre maneres d'abordar el retrat fotogràfic: la constructionista, l'ambiental, la càndida i la creativa. Cadascuna ha estat utilitzada al llarg del temps per diferents raons, siguin tècniques, artístiques o culturals.
L'aproximació construccionista es dona quan el fotògraf construeix a la foto una idea al voltant del retrat: una família feliç, una parella romàntica, un executiu que inspira confiança, etc. És l'aproximació que s'utilitza a la majoria de fotografies d'estudi i socials, encara que també és usada extensament en publicitat i màrqueting quan s'ha de comunicar una idea.
L'aproximació ambiental mostra el subjecte en el seu entorn, ja sigui a la feina, el lleure, en societat o en un ambient familiar, i normalment són retratats fent alguna cosa (un mestre en una aula, un artista en un estudi, un nen en un pati, ...) Amb aquesta aproximació s'ensenya més sobre el subjecte,Guía práctica de Fotografía. Paisajes, gente, monumentos, p. 21 i les fotografies poden arribar a tenir importància històrica i social com a fonts primàries d'informació.
L'aproximació càndida és aquella en la que les persones són fotografiades sense el seu coneixement, en la seva vida diària.Fotografiando la espontaneidad a Xatakafoto Guía práctica de Fotografía. Paisajes, gente, monumentos, p. 26 Mentre que aquest plantejament, fet per paparazzi, és criticat, una menys invasiva fotografia càndida ha aportat imatges magnífiques i importants de persones en diverses situacions i llocs durant l'últim segle, com ara les fotografies de parisencs de Robert Doisneau i Henri Cartier-Bresson. De la mateixa manera que l'ambiental, aquesta aproximació és important com a font històrica d'informació sobre les persones.
L'aproximació creativa és on el retoc digital (i anteriorment la manipulació al laboratori) és utilitzada per a produir retrats meravellosos. En l'actualitat està esdevenint una forma important de retrat, ja que cada cop aquestes tècniques són més enteses i àmpliament utilitzades.
Il·luminació per retrat miniatura|Retrat d'hivern d'una nena de deu mesos. Quan els retrats fotogràfics són compostos i capturats en un estudi, el fotògraf té control sobre la il·luminació de la composició del subjecte i pot ajustar la direcció i intensitat de la llum, encara que habitualment la millor i més afavoridora sol ser una llum suau i difusa. Hi ha moltes maneres d'il·luminar la cara del subjecte, però els principals esquemes d'il·luminació són prou fàcils de descriure:Explained lighting schemes, lighting a face
Il·luminació de tres punts És un dels esquemes més bàsics, i utilitza tres (i de vegades quatre) llums per a modelar completament les característiques del subjecte, mostrant-ne els detalls i les tres dimensions. Aquests tres llums principals utilitzats en aquest esquema són els següents:
Llum clau També anomenat llum principal. Normalment es col·loca cap a un costat de la cara del subjecte, entre 30 i 60 graus respecte al centre i una mica més alt que el nivell dels ulls.Guía práctica de Fotografía. Paisajes, gente, monumentos, p. 19 El propòsit del llum clau és el de donar forma (modelar) el subjecte, típicament una cara. Això es basa en el primer principi de la il·luminació: el blanc surt del pla (s'apropa) i el negre torna al pla (s'enfonsa). La profunditat de l'ombra creada per la llum principal pot ser controlada amb un llum compensatori, i també utilitzant un reflector al costat oposat perquè ompli les ombres.
Llum compensatori En fotografia moderna, el llum compensatori o de farcit sol utilitzar-se per a controlar el contrast en l'escena. Quasi sempre es col·loca per sobre de l'eix de l'objectiu, i és una font d'il·luminació gran. Com la quantitat de llum és menor que la del llum principal, el compensatori tan sols eleva les ombres, no les suavitza;Guía práctica de Fotografía. Paisajes, gente, monumentos, p. 22 això és particularment rellevant en fotografia digital, ja que el soroll es troba a les ombres. La intensitat relativa (ràtio) del llum principal sobre el compensatori es compta en "passos": un pas és el doble o la meitat de la intensitat del llum. Una reducció de dos passos en intensitat pel llum principal seria un punt d'inici típic per mantenir la dimensionalitat (modelat) en una fotografia de retrat (cap i espatlles).
Llum d'accent Serveix per accentuar el subjecte, separant-lo del fons. N'hi pot haver molts, en una foto; per exemple, un llum il·luminant el cabell del subjecte per afegir un efecte de vora o il·luminant un fons per elevar els tons d'aquest, o un llum puntual sobre una bossa de mà en una fotografia de moda. Quan s'utilitza per a separar, normalment no hauria de ser més dominant que el llum principal.
Kicker Un Kicker és una forma de llum d'accent, i sovint s'utilitza per donar una vora de retroil·luminació a un subjecte en el costat d'ombra d'aquest.
Il·luminació de papallona miniatura|Il·luminació de papallona del director Josef von Sternberg, utilitzada per a realçar els trets de Marlene Dietrich en la fotografia icònica de Don English, publicitant la pel·lícula Shanghai Express (1932). Aquest esquema només utilitza dos llums: el principal es col·loca directament davant del subjecte, sovint per sobre de la càmera o lleugerament cap a un costat, i una mica més alt del que és habitual per un esquema de tres punts, mentre que el segon llum crea un efecte de vora. Sovint es col·loca un reflector sota la cara per proporcionar al subjecte llum completa i suavitzar les ombres.
Aquesta il·luminació pot ser reconegut per la forta llum que cau sobre el front, el pont del nas i les galtes superiors, i per la marcada ombra sota el nas, que sovint sembla una papallona (d'aquí el nom). Aquesta era la il·luminació preferida del famós retratista de Hollywood George Hurrell, i per això a aquest estil sovint se l'anomena il·luminació Paramount.
Llums accessoris Aquests llums poden ser afegits als esquemes d'il·luminació bàsics per a proporcionar punts destacats addicionals o afegir definició de fons.
Llums de fons No són tant una part de l'esquema d'il·luminació del retrat, sinó que estan dissenyats per a proporcionar il·luminació pel fons darrere del subjecte. Poden seleccionar detalls del fons, proporcionar un efecte d'halo il·luminant una porció del fons de darrere el cap del subjecte, o convertir el fons en blanc omplint-lo de llum.
Altre equipament d'il·luminació Es pot difuminar la llum fent servir qualsevol tipus de material translúcid, com ara paper vegetal o un llençol blanc, que actuaran com a difusors, o bé reflectors o flaixos. La majoria de llums utilitzats en la fotografia moderna són flaixos d'alguna classe. La llum per retrat normalment es difumina fent-la rebotar des de l'interior d'un paraigua, o utilitzant una caixa de llum, que és una caixa de tela que té un llum estroboscòpic, un costat del qual està fet de teixit translúcid; això proporciona una il·luminació més suau per al retrat, i sovint és considerat més agradable que la llum dura dels estroboscopis oberts.
El cabell i els llums de fons normalment no són difusos; és més important de controlar com arriba la llum a altres àrees del subjecte. Els snoots, barn doors i banderes o gobos ajuden a centrar els llums exactament on el fotògraf els vol. Els llums de fons són de vegades utilitzats amb filtres de color col·locats davant del llum per tal de crear fons de colors.Guía práctica de Fotografía. Paisajes, gente, monumentos, p. 20
Llum natural Llum de finestra