Marina Gubònina (per matrimoni, Marina Lie o Lee i, en el món artístic, Marina Noreg), ballarina, mestra de ball i coreògrafa, va néixer a Sant Petersburg el 27 de juny de 1902 i va morir a Barcelona el 22 de desembre del 1976.

Biografia Formació i primers anys Estudià ballet, teatre i direcció escènica a l'Escola de Ballet del Teatre de Sant Petersburg, a l'Institut d'Art Escènic i a l'Institut del Ritme de Sant Petersburg, al costat de mestres com Olga Preobrajénskaia, Piotr Gusev, Fyodor Lopukhov o Kasyan Goleizovski, ballarins com Alexander Chekryguin, músics com Ignasi Glasser. I també a Leningrad, amb Nina Romanova.

Patí en primera persona les commocions de la revolució soviètica, en què moriren els pares i el germà. Inicià la seva carrera i treballà com a solista en els ballets de l'Estat de Sant Petersburg i de Moscou, fins al 1939. Casada el 1931 amb un diplomàtic noruec, Einar Andreas Lie, el 1935 va fundar l'Escola de Ballet a Oslo i dos anys més tard la seva pròpia companyia, Ballet de Marina Gubònina, amb què feu gires per Noruega, Suècia, Itàlia i Suïssa.També feu muntatges coreogràfics per a diversos teatres i companyies d'Escandinàvia.

Espionatge S'especulà amb la possibilitat que hagués participat aleshores en activitats d'espionatge, amb els noms de Marie Alexevna o Luise Lohmann, i que la seva activitat professional li hagués servit de cobertura. Sembla que la desclassificació d'arxius del servei secret britànic ho hauria confirmat.

Arribada a Madrid i Barcelona Amb l'ocupació alemanya de Noruega, viatjà a Suècia i, novament impulsada per una relació sentimental, fins a Madrid, on va passar dos anys muntant balls. Sembla que hauria obtingut protecció i favors del règim de Franco –pel fet d'haver col·laborat per a la invasió de Noruega del règim nazi–, i la relació amb les elits del poder polític i econòmic dels primers anys del franquisme.

Professora i coreògrafa Al 1943 visità Barcelona i hi fixà definitivament la residència. Fins al 1946 va fer classes de ballet a la seva residència del carrer de Ripoll, 25, un antic palauet dels comtes de Fortuny, on tingué com a alumnes Joan Tena, Paul Goubé, Ivonne Alexander i Irina Kosmowska, alguns dels quals estaven també refugiats a Barcelona. També treballà en diversos recitals de ballet i coreografies clàssiques, com Simfonia inacabada, de Schubert, i Carnaval, de Schumann. I en coreografies de revista i teatre com ara la primera coreografia per a l'espectacle de varietats Scala Fantasía (1946), estrenat al Teatre Calderón de Barcelona, que dirigia l'empresari alemany Eduard Duisberg.

Entre els anys 1947 i 1950 Marina Lie va viure un episodi que li va suposar la reclusió a la presó de dones de Barcelona, i va abandonar tota activitat artística. En ser lliure de nou va reprendre la seva activitat i des de 1953, combinà l'ensenyament de la dansa a la seva escola de ballet del carrer de Sant Pau, 59, de Barcelona –que havia estat l'antiga seu dels pofessors Pauleta Pàmies i Sacha Goudine–, amb els muntatges de nombrosos espectacles per a teatre, revista, sarsuela i cinema.

Va continuar col·laborant amb l'empresari Joaquín Gasa, amb l'Empresa de Matías Colsada, amb l'empresa de José Tamayo i amb la companyia de Tomás Bretón signant coreografies per a espectacles, com ara Taxi al Cómico (del qual se'n feren sis-centes representacions), El gran Clipper, Usted Dirá, Angelina o la Hija del Brigadier, Historia de dos Mujeres, Mil y una piernas, Tranquilandia, No te quedes en la Puerta, Samos alegres, Salero de España, Charleston, Mujeres o diosas, Sirenas de Apolo; sarsueles com Luisa Fernanda, Maruxa, Doña Francisquita, El Conde de Luxemburgo, Katiusca, La verbena de la Paloma, Bohemios, La viuda Alegre, Marina, El barberillo de Lavapiés, Gigantes y cabezudos, La revoltosa, Molinos de Viento i La tavernera del Puerto. El cinema també va ser un mitjà en què va col·laborar, especialment en els anys cinquanta, quan va coreografiar per a pel·lícules dirigides per Ignacio F. Iquino, Danza del Corazón (1952), Good bye Sevilla (1955), La pecadora (1956), El golfo que vio a una estrella (1955); o altres com Muchachas de Bagdad (1952), d'Edgar G. Ulmer i Jerónimo Mihura; Miss couplé (1959), de Pere Lazaga.

Va col·laborar entre 1960 i 1970 amb la companyia teatral Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, per exemple en la posada en escena de Ronda de mort a Sinera (1965), en què Noreg feia el personatge de la Mort.

Deixebles Entre els seus deixebles, destaca especialment el ballarí, mestre de ball i coreògraf Joan Tena, el seu deixeble preferit, que en rebé lliçons durant vint-i-vuit anys. Amb la companyia de Joan Tena (1954-1957) Marina Noreg exercí de mestra i coreògrafa. I també Miguel Navarro, Emilio Altés, Montserrat Costa i Jordi Ventura, entre d'altres. Durant els anys seixanta va impartir docència a l'escola Estudio Fiord, que dirigia Isabel Danís Ferran, i encara formà l'última generació de ballarins, entre els quals Enric Castan, Mercedes Ribera, Josep Maria Escudero, Neus López-Llauder, Cristina Magnet, Agustí Ros, Lolita Vilalta o Carme Calvet.

Últims anys Consagrà els darrers anys a l'ensenyament de professionals i d'infants, amb total dedicació a l'art de la dansa, de la coreografia i del teatre, i amb la formació de diverses generacions de ballarins. Els últims anys va haver de patir l'amputació d'una cama i al 1972 rebé un homenatge al Teatre Romea. Va viure els anys setanta al seu pis del carrer d'Aribau, on encara impartia classes asseguda en una cadira de rodes.

Doble trajectòria Amb una gran cultura musical i artística i un ampli sentit teatral, Marina Lee va desenvolupar durant més de trenta anys a Barcelona la doble activitat coreogràfica i pedagògica amb eficàcia. Les seves coreografies parteixen, en general, de Petrouchka, de Stravinski i els seus ensenyaments eren de ball neoclàssic, amb cert gust pel romàntic. Coneixia, però, la tradició romàntica, clàssica i expressionista, el realisme soviètic i la tradició de les escoles franceses italianes, russes i alemanyes i creava unes coreografies summament expressives i harmonioses. Les característiques més destacables de la seva tasca pedagògica es basaven en l'escola de tradició russaː un gran coneixement de l'anatomia humana, musicalitat i expressivitat, disciplina i rigor professional.

Fons personal El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Marina Gubònina (Marina Noreg o Marina Lee); personal i familiar (curriculum vitae, notes autobiogràfiques, poesia, fotografies); relacionada amb la seva activitat professional dedicada al ballet i a la coreografia, de la qual destaca, per una banda, la que reflecteix la seva activitat docent vinculada a l'ensenyament de la dansa i a l'escola de ballet de Marina Noreg (que inclou llistes d'alumnes de l'escola, horaris, qualificacions, apunts de les seves classes, fotografies impartint classes i programes de ballet). Per altra banda, sobresurt la documentació relativa a la creació de muntatges i composicions de coreografia originals (que inclou material de treball utilitzat en diferents obres, anotacions sobre ballet, relacions de muntatges fets, dibuixos, reculls de premsa sobre coreografia i ballet, fotografies dirigint assajos, partitures, programes i publicacions periòdiques). El fons reuneix, també, correspondència i documentació sobre Marina Noreg (reculls de premsa, homenatges, notes biogràfiques i monografies).

Llegat i memòria Des de 2019 se celebra a Lloret de Mar, Girona, el Challenge dance competition Marina Norega, en el teatre municipal de la localidad.

Referències

 Bibliografia

Enllaços externs Fons Marina Lie de Goubonina (Marina Noreg) a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Categoria:Ballarins de Sant Petersburg Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Ballarins barcelonins contemporanis Categoria:Agents secrets russos Categoria:Coreògrafs de ballet russos Categoria:Coreògrafs de ballet catalans Categoria:Emigrants cap a Suècia Categoria:Ballarins suecs Categoria:Agents secrets catalans