El pare Peadar Ua Laoghaire (, primer nom local ;An Músgraigheach 1 , June 1943, note 1 també Peadar Ó Laoghaire, a vegades conegut en anglès com a Peter O'Leary; abril de 1839 – 21 de març de 1920) fou un escriptor i sacerdot catòlic irlandès, qui és considerat avui dia com un dels fundadors de la literatura irlandesa moderna.
Vida Va néixer a la parròquia de Clondrohid, al comtat de Cork, i va créixer parlant l'irlandès de Munster a la gaeltacht de Múscraí. Era un descendent de la branca de Carrignacurra dels O'Leary de l'antic Corcu Loígde.Diarmuid Ó Murchadha, Family Names of County Cork. Cork: The Collins Press. 2nd edition, 1996. p. 214
Va estudiar al Col·legi Saint Patrick (Maynooth) i fou ordenat sacerdot de l'Església Catòlica Romana en 1867. Exercí com a sacerdot a la parròquia de Castlelyons en 1891, i allí va ser on va escriure la seva famosa narració, , i la conta com una història de la vora del foc a tres noietes. fou el primer gran treball literari de l'emergent renaixement gaèlic. Fou serialitzat a l'Irisleabhar na Gaedhilge des de 1894, i publicat en format de llibre el 1904. La trama de la història fa referència a un acord que el sabater Séadna va fer amb "l'Home Fosc". Encara que la història és arrelada en el folklore que l'escriptor escoltà dels seanchaí a la vora del foc durant la seva joventut, també està força relacionada amb la llegenda alemanya de Faust. Fou publicada com a serial en algunes revistes en llengua irlandesa.
A part de Séadna, Ua Laoghaoire va escriure l'autobiografia ("La meva pròpia història"). Endemés va traduir algunes històries del gaèlic medieval a l'irlandès modern, com Eisirt i An Cleasaí, i traduí una versió abreujada de la història de El Quixot a l'irlandès de Munster.
Peadar Ua Laoghaire es va fer famós pel seu suport al , l'irlandès que parlava realment la gent que no pas intentar reviure antigues formes de l'irlandès. Però també va mostrar curosament distincions entre el que ell veia com a bon o mal irlandès. Va morir a Castlelyons als 80 anys.
Obres Aquesta és una llista parcial de la seva obra.A partial bibliography of Ua Laoghaire's worksWorks by Peadar Ua Laoghaire held by the National Library of Ireland are also listed above; some are undated. Ar nDóithin Araon, 1894 Mion-chaint: llibre de frases en irlandès, compilat per la Lliga Gaèlica, 1899 Eólas ar áireamh, taules aritmètiques en irlandès, 1902 An Soísgéal as Leabar an aifrinn, 1902 Irish prose composition: a series of articles, including several upon the Irish autonomous verb, 1902 Aesop a Tháinig go hÉirinn, 1903 Sgothbhualadh, sèries d'articles en irlandès compilats a "Leader", 1904 Séadna, 1904 (originalment serialitzat en 1898) An Craos-Deamhan, 1905 An Bealach Buidhe, drama, 1906 Tóruigheacht Dhiarmuda agus Ghráinne, 1906 Niamh 1907 Eisirt, 1909 Seanmóin agus trí fichid, sermons per a cada diumenge i cada dia festiu de l'any, 1909–10 An sprid: Bas Dalláin: Tadhg Saor, tres històries curtes, 1911 An Cleasaidhe, 1913 Caitilina, 1913 Aithris ar Chríost, 1914 (traducció de l'anglès Thomas à Kempis' 'Imitatio Christi') Sliabh na mban bhFionn agus Cúan Fithise, 1914 Lughaidh Mac Con, 1914 Bricriu, 1915 Na Cheithre Soisgéil as an dTiomna Nua, 1915 (traducció a l'irlandès dels Evangelis) Mo Sgéal Féin, 1915 Guaire, 1915 Ag Séideadh agus ag ithe, 1918 An teagasg críosdaidhe, editat per Ua Laoghaire, 1920 Don Cíchóté, (traducció parcial de la novel·la de Miguel de Cervantes Don Quijote, 1921 Gníomhartha na nAspol, 1922 (traducció dels Fets dels Apòstols) Lúcián, 1924 Sgéalaidheachta as an mBíobla naomhtha, 1924 (històries de la Bíblia) Críost Mac Dé, 1925 Sgealaidheacht na Macabéach, 1926 (les històries dels Macabeus dels llibres apòcrifs) Aodh Ruadh, adaptació de la vida d'Aodh Ruadh Ó Domhnaill original de Lughaidh O'Clery en el , 1929 Papers on Irish idiom : together with a translation into Irish of part of the first book of Euclid, by the late canon Peter O'Leary; editat per Thomas F. O'Rahilly. Cómhairle ár leasa, articles publicat al "Leader" Mo shlighe chun Dé : leabhar urnaighthe
Un article llista 487 articles i treballs d'Ua Laoghaire fou publicat a Celtica el 1954.Encara visible del Dublin Institute for Advanced Studies
Referències
Categoria:Escriptors irlandesos en gaèlic irlandès Categoria:Persones del comtat de Cork Categoria:Traductors del Quixot Categoria:Traductors irlandesos Categoria:Escriptors de la República d'Irlanda Categoria:Crítics literaris europeus Categoria:Escriptors irlandesos del segle XIX Categoria:Escriptors irlandesos morts al segle XX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes irlandesos del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX