Les llengües ienisseianes formen una família lingüística hipotètica que pertany al conjunt de les llengües paleosiberianes. Les llengües d'aquesta família es parlen a Sibèria Occidental, al llarg del curs del riu Ienissei, al krai de Krasnoiarsk.
L'antic nom de la família, derivat de l'antic nom de la llengua quet, era ienissei-ostiak. Aquest nom pot provocar confusió, atès que l'ostiak és l'antic nom per a l'khanti, llengua que pertany a la família ugrofinesa, i per tant, uraliana.
Només han sobreviscut les llengües quet, amb aproximadament 500 parlants el 1989, i el iug, amb menys de 5 parlants.
Llengües de la família Es té coneixement de cinc llengües que actualment s'adscriuen a la família ienisseiana, de les quals avui dia només es parla una: les altres quatre desaparegueren entre els segles XVIII i , tot i que se n'han conservat alguns testimonis que permeten classificar-les:
Pertanyen a les llengües ienisseianes meridionals: Arin (†) Kott (†)
Pertanyen a les llengües ienisseianes septentrionals: Quet (500 parlants) Iug (5 parlants el 1980, actualment extingit) (†) Pumpokol (†)
Els parlants d'aquestes llengües canviaren al rus, com és el cas dels arin, o a les llengües turqueses, com els kots.
Quet El quet (els parlants l'anomenen ostigan) és una llengua tonal, amb cinc tons diferents i una estructura fonètica poc comuna. El 1930, 1988 i 1991 es crearen alfabets per a aquesta llengua, l'últim basat en l'escriptura ciríl·lica. S'han realitzat esforços per introduir la llengua a les llars d'infants i als col·legis. Tanmateix, l'estatus social de la llengua és força baix, i això fa que no se'n creïn nous parlants, cosa que fa que sigui una llengua en perill d'extinció.
Relació amb altres famílies lingüístiques miniatura|Llengües dené-ienisseianes d'acord amb la hipòtesi d'Edward Vajda. El març del 2008, Edward Vajda, de la Universitat Western Washington, publicà un treball en què plantejà l'evidència lèxica i morfològica que apuntaria a una relació entre les llengües ienisseianes amb la família na-dené d'Amèrica del Nord. Tot i que aquest treball comptà amb una bona recepció entre alguns especialistes, Lyle Campbell ha fet una crítica sobre la proposta de Vajda i mostra que l'evidència no és gens sòlida, per tant cal que es continuï estudiant abans de considerar la relació entre aquestes dues famílies lingüístiques.Campbell, Lyle (2011). «Review of The Dene-Yeniseian Connection, ed. by James Kari and Ben A. Potter». International Journal of American Linguistics 77(3):445-451.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües ienisseianes són:Yenisean Numerals (M. Rosenferder) {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=4|Ienissei septentrional ! colspan=3|Ienissei meridional |- ! Quet !! Iug !! Pumpokol !! ! Kott !! Arin !! |- | '1' || qɔˀk (an.)qūsʲ (in.) || χɔˀk (an.)χus̝~qusʲ (in.) || χúta || *qūča(*qūša) | huːča || qúsej || *qūča(*qūšaj) |- | '2' || ɨ̄n || ɨ̄n || híneaŋ || *hin- | iːna || kína || *xina |- | '3' || dɔˀŋ || dɔˀŋ || dóŋa || *doŋa | toːŋa || toŋa || *toŋa |- | '4' || sʲīk || sik || cía-ŋ || *šiga | šégaŋ || šaja || *šaj-ga |- | '5' || qāk || χak || χej-laŋ || *qal-ga | χeːgä || qala || *qaj-ga*qala |- | '6' || ā ~ à || aʰː / aˑ || ággiaŋ || *ag- | χel-uːča || ögga || *5+1*ög-ga |- | '7' || ɔˀn || ɔˀn || ón'aŋ || *on- | χel-iːna(= 5 + 2) || in'a || |- | '8' || ɨnam bənʲsʲaŋ qō (= 10 - 2) || (bɔsim) || hinbásiaŋ || *10-2 | χal-toːŋa(= 5 + 3) || kinamančau(= 10 - 2) || |- | '9' || qusʲam bənʲsʲaŋ qō (= 10 - 1) || (dɛbet) || χúta hamósaχajáŋ || *10-1 | čumu-aːga || kusamančau || *10-1 |- | '10' || qō || χo || χajáŋ || *qo- | haːga || qoa || *qo-ga |} Les diferències en el numeral '1' es refereixen a la diferència de gènere: animat/inanimat. Els termes entre parèntesis per al iug indiquen que es tracta de préstecs lèxics procedents del rus.
Referències
Categoria:Llengües de Rússia