Sicyases sanguineus és una espècie de peix de la família Gobiesocidae que es caracteritza per un cap enorme i rodona i les seves aletes ventrals formant part d'una estructura que li permet adherir-se a les roques.

Distribució Viu en l'oceà Pacífic subtropical des del Perú i fins a l'extrem Sud de Xile i es troben fonamentalment sobre penya-segats rocosos exposats a l'impacte directe de l'onatge.

Característiques Viu a les aigües costaneres (submareal i intermareal rocós) de Xile i el Perú. És un peix osteïcti sense escames que es caracteritza per posseir una gran ventosa entre les aletes pelvianes (o ventrals). Gràcies a aquesta estructura, el peix pot adherir-se a les roques per contrarestar la força de les onades.Ebeling, A.W., Bernal, P. and Zuleta, A. (1970). Emersion of the amphibious chilean clingfish, Sicyases sanguineus. Biol. Bull., 139: 115-137. http://www.biolbull.org/cgi/content/abstract/139/1/115 El S. sanguineus és un dels peixos ventosa que assoleix una mida més gran (uns 30 cm de longitud totalCastillo de Maruenda, María Estela (1962). Contribución al Conocimiento de la Historia Natural de Sicyases sanguíneus. Lima (PE), 1962. 59 p., 23 refs., Ilus. Universidad Nacional Mayor de San Marcos.) i, a causa de la seva apreciada carn, té certa importància comercial.

Poden romandre fora de l'aigua, ben humits, de 17 a 40 h.

Durant el seu desenvolupament inicial, S. sanguineus —així com la majoria dels peixos ventosa— pateix grans canvis en el seu estil de vida. Els seus ous són bentònics. Són dipositats adherits a la superfície de les roques, en llocs exposats a un batent de l'aigua intens.Pérez, Richard (1981). Desarrollo embrionario y larval de los Pejesapos Sicyases sanguineus y Gobiesox marmoratus en la Bahía de Valparaíso, Chile, con notas sobre su reproducción (Gobiesocidae: Pisces). INV.MAR. Valparaíso, 9 (1-2): págs. 1-24. url=https://web.archive.org/web/20230114212932/https://pejesapos.webs.com/PubPejes.pdf Les petites larves d'aquests ous neixen en aquest ambient tremendament hostil i, d'alguna manera, aconsegueixen escapolir-se cap a mar obert, on s'integren a la resta del zooplàncton mentre dura la seva fase larval fins a la metamorfosi. Posteriorment, una vegada acabada la metamorfosi, baixen cap a les profunditats costaneres per integrar-se a les poblacions bentòniques i, fent ús de la seva ventosa, s'adhereixen a las roques. A mesura que van creixent, s'apropen a les grans parets rocoses de la costa, on adherits amb fermesa es protegeixen dels seus depredadors (llúdries o txungungos, lleons marins i pòlps); gairebé no tenen competidors en la cerca d'aliment. Viu a l'oceà Pacífic subtropical, des del Perú fins a l'extrem sud de Xile, i es troba fonamentalment sobre penya-segats rocosos exposats a l'impacte directe de les onades.

Referències

Categoria:Gobiesòcids