El colibrí diamant dels tepuis (Heliodoxa xanthogonys) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita els boscos del sud de Veneçuela i l'adjacent nord del Brasil.
Descripció El colibrí diamant dels tepuis fa de 10 a 11 cm de llarg, inclòs el bec d'aproximadament 2 cm, i pesa de 5,5 a 7,5 g. Ambdós sexes tenen el bec recte; el maxil·lar superior és negrós i la mandíbula taronja amb la punta fosca. Tots dos tenen una petita taca blanca darrere l'ull.
Els mascles de la subespècie nominal tenen una corona central brillant de color daurat a verd maragda i un supercili negrós. La resta de la cara, el coll posterior i les parts superiors són de color verd daurat fosc. La part superior de la gola té una taca blau violeta brillant, el pit i el ventre són de color verd daurat fosc, i les cobertores inferiors de la cua són verdoses amb vores estretes grises i vermelles. Les cobertores superiors i les plomes centrals de la cua són de color bronze a verd maragda i la resta de color verd negrós. Les femelles són generalment de color més apagat, amb menys iridescència, i no tenen el supercili negre ni la taca violeta a la gola. Tenen un "bigoti" blanc, i la majoria de les parts inferiors són blanquinoses amb taques verdoses. Les plomes de la cua tenen puntes blanques.
Els mascles de la subespècie H. x. williardi tenen ales i cua més llargues que la nominal, però, per altra banda, són similars. Les femelles són de color verd apagat i més blanc a les parts inferiors, sense taques verdes al ventre. La cua és de color verd maragda amb vores blanques amples a les plomes.
Distribució i hàbitat La subespècie nominal del colibrí diamant dels tepuis es troba a les terres altes i tepuis on es troben Veneçuela, Guyana i Brasil. A més, hi ha alguns registres a Surinam.
L'espècie habita l'interior, les vores i els clars del bosc submontà i també els matolls. En altitud es troba principalment entre 700 i 2.000 m, però s'ha registrat a altituds tan baixes com 500 m.
Comportament Moviment Es creu que el colibrí diamant dels tepuis és sedentari, però pot fer alguns moviments d'elevació estacionals.
Alimentació El colibrí diamant dels tepuis busca nèctar tant a baix com a dalt de la capçada, però a l'interior del bosc tendeix a mantenir-se per sota. S'alimenta fent trampes, visitant un circuit de plantes amb flors, això no obstant també defensa zones de flors. En algunes temporades els sexes tendeixen a separar-se i alimentar-se de diferents recursos. A més del nèctar, l'espècie també s'alimenta de petits insectes.
Reproducció La temporada de reproducció del colibrí diamant dels tepuis és aparentment de gener a març. No se sap res més sobre la fenologia reproductora.
Vocalització El colibrí diamant dels tepuis emet un "xiscle nasal repetit" en vol. Una altra vocalització són "trinats aguts i prolongats" que pugen i baixen de to.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el colibrí diamant dels tepuis com a espècie en risc mínim. Tanmateix, té una àrea de distribució restringida i la mida de la població es desconeix i es creu que està disminuint. És abundant localment i podria estar present en hàbitats adequats inexplorats.
Taxonomia i etimologia El colibrí diamant dels tepuis va ser descrit per primera vegada pels zoòlegs britànics Osbert Salvin i Frederick DuCane Godman el 1882 sota el mateix nom científic; la localitat tipus és: «muntanyes de Merume, Guyana».
El nom genèric Heliodoxa es compon de les paraules del grec antic «hēlios» que significa “sol”, i «doxa», “glòria”, “magnificiència”; i el nom de l'espècie xanthogonys, es compon de la paraula del grec antic «xanthos» que significa “groc”, i de la paraula del llatí modern «gonys» que significa “mandíbula inferior”.
Es reconeixen dues subespècies:
H. x. xanthogonys (Salvin & Godman, FD 1882) - tepuis del sud de Veneçuela i la Guyana adjacent. H. x. williardi (Weller & Renner, 2001) - sud de Veneçuela i nord del Brasil (Serra da Neblina i Serra Imeri).
Referències
tepuis Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud