Max Johann Friedrich Pauly (nascut l'1 de juny del 1907 a Wesselburen (Dithmarschen) i mort el 8 d'octubre del 1946 a Hameln) era un SS-Standartenführer i criminal de guerra. En la seva darrera funció era comandant del Camp de concentració de Neuengamme a Alemanya durant el nazisme.Ernst Klee, «Pauly, Max», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 452, (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945)
És fill d'un boteguer de paraments de casa. Va continuar els negocis familials a la mort de son pare el 1928. El mateix any va afiliar-se al partit nazi NSDAP i la SA. El 1930 es casà i passà a la SS (matrícula 5.448). La parella tingué cinc fills.Tôm Śegev, Die Soldaten des Bösen. Zur Geschichte der KZ-Kommandanten, Reinbek bei Hamburg, Ed. Rowohlt Taschenbuchverlag, 1995, pàgines 211ss. (en català: El soldats del mal. Contribució a la història dels comandants dels camps de concentració) La seva carrera va ser fulminant: el 27 de gener 1932, encara abans la machtergreifung va ser promogut SS-Untersturmführer, el 1933 Hauptsturmführer i el 1934 Sturmbannführer. El 1936 va esdevenir SS-Führer titular i va dirigir divisions (Standarts) a Rendsburg i a Danzig-Praust, càrrecs que va mantenir cap a la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1939 va participar en el massacre de 1400 pacients psiquiàtrics i poc després va ser promogut responsable de tots els camps de concentració del corredor polonès.Karin Orth, Das System der nationalsozialistischen Konzentrationslager: Eine politische Organisationsgeschichte, Hamburg, Hamburger Edition, 2002, pàgina 138, (en català: El sistema dels camps de concentració nacionalsocialistes, la història d'una organització política)
Després de la guerra Després de la guerra va ser acusat per un tribunal militar britànic durant els judicis de la Casa Curio. Va ser condemnat a mort el 3 de maig 1946, per la seva complicitat al massacre de l'Escola del Bullenhuser Damm i altres crims contra la humanitat durant el seu mandat de responsable en cap del camp de concentració de Neuengamme.
Va ser executat el 8 d'octubre del 1946 a la presó d'Hameln.Günther Schwarberg, op.cit., pàgina 90
Vegeu també Escola del Bullenhuser Damm, museu commemoratiu a Hamburg-Rothenburgsort
Referències
Fonts Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm , Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm) Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàgines, (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)
Categoria:Criminals de guerra nazis Categoria:Perpetradors de l'Holocaust Categoria:Membres de les SS Categoria:Morts a la Baixa Saxònia Categoria:Executats a la forca Categoria:Executats per crims de guerra Categoria:Polítics de Slesvig-Holstein Categoria:Nazis alemanys Categoria:Delinqüents alemanys Categoria:Polítics alemanys nascuts al segle XX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX