El fou un buròcrata japonès, ministre i funcionari de la cort a finals del període Meiji.
Biografia Sasaki va néixer en una família de classe samurai al Districte d'Agawa, Domini de Tosa (a l'actual ciutat de Kōchi, Prefectura de Kōchi). Va servir al Clan Yamauchi en diversos llocs importants, incloent Kori-bugyō (magistrat) i ōmetsuke (inspector). També va recolzar Sakamoto Ryoma al moviment Taisei Hokan per restaurar el poder polític a l'Emperador del Japó a costa del shogunat Tokugawa. Durant la Guerra Boshin, va comandar el Kaientai, un grup paramilitar de joves samurais de Tosa, i va ocupar les seus dels Nagasaki bugyō (magistrat del shogunat) a Nagasaki.
Després de la Restauració Meiji, Sasaki va servir al Govern Meiji com a sangi (conseller) i Taifu (viceministre) del Ministeri de Justícia. En 1871, Sasaki va ser seleccionat per ser un membre de la Missió Iwakura, i va viatjar per tot el món. Al seu retorn, es va trobar que molts dels seus compatriotes havien deixat el govern pel debat Seikanron, però, Sasaki va decidir romandre al Genrōin com a membre actiu del nou govern.
Durant la Rebel·lió de Satsuma, Sasaki va ser enviat al seu Kōchi natiu per assegurar-se que la rebel·lió no s'estengués als ex-samurais descontents de Shikoku. Per aquests esforços, es va guanyar la confiança profunda de l'Emperador Meiji i va ser designat com a conseller privat, i com un dels camarlencs de l'Emperador Meiji i confident proper.Keane, Donald. (2002). Emperor Of Japan: Meiji And His World, 1852-1912, p. 541. El 1884, va ser elevat al títol de comte (hakushaku) dins el sistema de noblesa kazoku.
Sasaki tard va ser seleccionat per ser un dels professors que participaren en l'educació del príncep hereu Haru (el futur Emperador Taisho), així com en la de les filles de l'emperador Meiji, princeses Masako i Fusako.Keane, pàg. 599
En els seus últims anys, Sasaki era conegut per les seves opinions polítiques conservadores. Va tenir un paper decisiu en la creació del Jingi-kan, l'òrgan de govern al capdavant del la religió sintoista estatal.Keane, pp 436-437 Es va associar també amb Shigeki Nishimura per introduir l'educació patriòtica i el culte imperial en el sistema educatiu.Gluck, Carol. (1985). Japan's Modern Myths: Ideology in the late Meiji Period, p. 145. Va ser un dels fundadors de la Kogaku-in (més tard Universitat de Kokugakuin). En 1909, rebé el títol de marquès (kōshaku). Va morir el 1910 i la seva tomba es troba al Cementiri d'Aoyama a Tòquio.
Notes
Referències Gluck, Carol. (1985). Japan's Modern Myths: Ideology in the late Meiji Period. Princeton: Princeton University Press. /; /; OCLC 11676767 Jansen, Marius B. (2000). The Making of Modern Japan. Cambridge: Harvard University Press. /; OCLC 44090600 ___________. (1961). Sakamoto Ryoma and the Meiji Restoration. Princeton: Princeton University Press. OCLC 413111 Keene, Donald. (2002). Emperor of Japan: Meiji and His World, 1852-1912. New York: Columbia University Press. ; ; OCLC 46731178 Sims, Richard. (2001). Japanese Political History Since the Meiji Renovation 1868-2000. New York: Palgrave Macmillan. /; /; OCLC 45172740
Enllaços externs
Biografia i fotografia a la Biblioteca de la Dieta Nacional
Categoria:Polítics japonesos Categoria:Persones de la Prefectura de Kōchi Categoria:Morts a Tòquio Categoria:Receptors amb l'orde del Sol Naixent de 1a classe Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX