El menjamel gorjagroc Rev. 22/04/2022 o menjamel golagroc (Nesoptilotis flavicollis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels melifàgids (Meliphagidae). És endèmic de l'illa australiana de Tasmània.
Descripció El menjamel gorjagroc és un ocell de mida mitjana-gran amb la gola groga brillant. El mantell és de color verd oliva, el cap i el pit són grisos. La part inferior del cos i les ales tenen una coloració groga subtil. Els juvenils són molt similars als adults, però més apagats i tenen la base del bec groga.
Distribució i hàbitat El menjamel gorjagroc és endèmic de Tasmània i algunes illes circumdants (illa King i el grup Furneaux), on és comú i està molt estès a la part continental.
L'hàbitat natural són els boscos temperats, els boscos i els matolls i landes costaneres.] Tant els boscos esclerofil·ls humits com els secs són els hàbitats preferits, i també s'utilitzen altres hàbitats com els boscos d'eucaliptus alpins i els boscos oberts d'eucaliptus, la selva tropical fresca, les landes costaneres i els matolls. També es poden trobar en camps de golf, horts, parcs i jardins. Els boscos esclerofil·les secs més antics poden veure's afectats negativament pel foc.
Comportament El menjamel gorjagroc és territorial i força agressiu amb altres menjamels, pardalots, xiuladora daurada (Pachycephala pectoralis) i xiuladora grisa (Colluricincla harmonica), i els foragita dels seus territoris.
Alimentació El menjamel gorjagroc s'alimenta principalment d'artròpodes, també prenent una mica de nèctar, i ocasionalment fruits o llavors. L'espècie s'alimenta des de la capçada fins a terra, generalment sola o en parelles. L'aliment l'obté remenant troncs, branques i terra, explorant entre l'escorça solta dels troncs i fent vols ocasionals. Més rarament s'apropa a les flors a la recerca d'insectes o nèctar.
Reproducció miniatura|Un menjamel gorjagroc prenent pèl d'un ualabi de panxa vermella de Tasmània viu per a material de nidificació a Melaleuca, Àrea de Conservació del Sud-oest, Tasmània, Austràlia. La reproducció té lloc d'agost a gener. Durant la temporada de reproducció, les femelles es traslladen als territoris dels mascles. El niu sovint es troba a menys d'1 m del terra en un arbust baix o matoll, però ocasionalment es pot trobar fins a 10 m del fullatge. Està construït per la femella amb herba, trossos d'escorça, fulles i teranyines i folrat amb fibres de falguera arborícola, llana i pell. Aquesta espècie és coneguda per recollir pèl per al niu d'animals vius, com ara cavalls, gossos i humans. La femella incuba els ous i alimenta les cries. Una posta típica és de dos o tres ous rosats, i el període d'incubació és d'aproximadament setze dies. La femella sola incuba els ous i també alimenta els pollets. Les cries també passen uns setze dies al niu. El mascle foragitarà els pollets i la femella quan siguin prou grans per dispersar-se (normalment al voltant de les tres setmanes). Aquesta espècie està parasitada pel cucut cua de ventall (Cacomantis flabelliformis) i el cucut pàl·lid (Heteroscenes pallidus).
Vocalitzacions El menjamel gorjagroc fa una varietat de crits. Aquests inclouen un crit de cria, utilitzat per atraure parelles i per anunciar la propietat d'un territori. Aquest crit varia geogràficament, però essencialment consisteix en un brunzit semblant a "txur-uk, txur-uk" o un fort "de-wit", i l'usa durant la temporada de cria. Un altre crit comú és un repetit tonk, tonk, tonk o tchook, tchook.
Taxonomia i sistemàtica El menjamel gorjagroc va ser descrit originalment per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1817 qui la va situar al gènere Melithreptus i la localitat tipus "Nouvelle Hollande" que va ser restringida a l'illa King Island, estret de Bass, by Mathews l'any 1912.
El menjamel gorjagroc havia estat classificat anteriorment en el gènere Lichenostomus, però es va traslladar a Nesoptilotis després que una anàlisi filogenètica molecular, publicada el 2011, demostrés que el gènere original era polifilètic. És un tàxon germà del menjamel d'orelles blanques (N. leucotis), que es troba a Austràlia continental però no a Tasmània, i pertany a un clade que conté els gèneres Entomyzon, Melithreptus i Foulehaio.
Etimologia El nom genèric Nesoptilotis es compon de la paraula del grec antic «νησος/nēsos» que significa “illa” (=Tasmània); i el gènere Ptilotis (Swainson, 1837).
L'epítet específic flavicollis deriva de les paraules llatines «flavus» que significa “groc” i «collis», “coll”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
gorjagroc Categoria:Ocells d'Oceania