El malur pitblau (Malurus pulcherrimus) és una espècie d'ocell de la família Maluridae, és endèmica del sud d'Austràlia.
L'hàbitat natural d'aquest ocell són les zones de muntanya baixa mediterrània.
Descripció El malur pitblau és un ocell petit amb la cua blau-grisenca molt llarga, que es troba des del sud-oest d'Austràlia Occidental fins a la península d'Eyre a Austràlia Meridional, on prefereix els brucs costaners i les zones boscoses més seques. El mascle reproductor té un casquet blau brillant, el pit negre blavós, una taca blava a l'esquena i espatlles castanyes. La femella és grisenca en general, amb la cua blau-grisenca llarga i el bec vermellós. El mascle no reproductor s'assembla a la femella, però té el bec negre i un cercle ocular pàl·lid estret.
Taxonomia i sistemàtica El malur pitblau va ser descrit per primera vegada l'any 1844 per l'ornitòleg anglès John Gould. El nom d'espècie és l'adjectiu llatí «pulcherrimus» que significa “molt bonic”.
És una de les dotze espècies del gènere Malurus, comunament conegut com a malurs, que es troba a Austràlia i a les terres baixes de Nova Guinea. Dins del gènere pertany a un grup de cinc espècies molt similars conegudes col·lectivament com a malurs d'espatlles castanyes. Les altres quatre espècies són el malur de Lambert (M. lamberti), el malur de dors violàci (M. assimilis), el malur elegant (M. elegans) i el malur amable (M. amabilis). Una anàlisi de l'ADN mitocondrial i nuclear del 2011 va trobar que el malur amable és el tàxon germà del malur de dors violaci (M. assimilis).
Com altres malúrids, el malur pitblau no està relacionat amb els autèntics malúrids. Inicialment, es pensava que eren membres de la família dels papamosques del Vell Món, els Muscicapidae, o de la família dels sílvids Sylviidae, abans de ser classificats com els Maluridae, família que va ser reconeguda l'any 1975. Més recentment, anàlisis d'ADN han demostrat que la família està relacionada amb els menjamels (Meliphagidae) i els pardalots (Pardalotidae) en una gran superfamília Meliphagoidea.
Història evolutiva En la seva monografia de 1982, l'ornitòleg Richard Schodde va proposar un origen septentrional per al complex d'espècies dels malurs d'espatlles castanyes a causa de la varietat de formes al nord i l'absència al sud-est del continent. Els ocells ancestrals es van estendre cap al sud i van colonitzar el sud-oest durant un període més càlid i humit fa uns 2 milions d'anys, al final del Pliocè o al principi del Plistocè. Les condicions posteriors més fredes i seques van provocar la pèrdua d'hàbitat i la fragmentació de les poblacions. Els ocells del sud-oest van donar lloc al que ara és el malur elegent (M. elegans), mentre que els del nord-oest del continent es van convertir en el caryota marí variegat. Les condicions més càlides i humides que es van mantenir van permetre que els ocells s'estenguessin cap al sud; aquest grup, que ocupava el centre del sud d'Austràlia a l'est fins a la península d'Eyre, es va convertir en el malur de Lambert (M. lamberti). El clima més fred després d'això va fer que aquest també s'aïllés i evolucionés cap a una espècie separada. Finalment, després del final de l'últim període glacial fa 12.000-13.000 anys, les formes variegades del nord s'han tornat a estendre cap al sud. Això ha provocat que les àrees de distribució de les tres espècies se superposin.
Referències
Bibliografia
Pitblau Categoria:Ocells d'Oceania