, fou un escriptor modernista i polític brasiler. Es tracta d'un dels autors brasilers contemporanis més importants i ha estat traduït a una cinquantena d'idiomes. Les seves creacions han gaudit d'una gran popularitat al seu país, havent-se adaptat en diverses ocasions al teatre, cinema i televisió. De les seves 49 obres literàries, en destaquen: Dona Flor e seus dois maridos, Tieta do Agreste i Gabriela, cravo e canela.
Va ser part de l'elit intel·lectual comunista del país, sent diputat federal del Partit Comunista Brasiler. En els seus relats, Amado va descriure un país alegre i optimista malgrat que marcat, al mateix temps, per profundes diferències socials i econòmiques.
És un dels noms il·lustres de la literatura brasilera. Va ser membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres durant quaranta anys, des del 1961 fins a la seva mort. Va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1951), el Premi Mundial Cino del Duca (1990), el Premi Luís de Camões (1995) i, post mortem, va rebre la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Cultural del Brasil (2012). És el segon autor lusòfon amb més llibres venuts, per darrere de Paulo Coelho.
Biografia Primers anys Jorge Amado era fill del terratinent João Amado de Faria i donya Eulália Leal i va tenir tres germans: Jofre, Joelson i James. En el seu certificat de naixement indica que era nascut a Itabuna (Bahia), però diversos biògrafs posen en dubte aquesta dada, ja que el seu part hauria tingut lloc al domicili familiar, la finca Auricídia, que el 1912 pertanyia al districte de Pirangi, dins del terme municipal d'Ilhéus. Anys més tard, aquest districte va passar a formar part de la localitat d'Itajuípe. El 1913, una plaga de verola va obligar a la seva família a deixar la seva plantació de cacau i van establir-se a Ilhéus, on Jorge va viure bona part de la seva infància i que va servir d'inspiració per diverses de les seves novel·les.
A Salvador, amb 14 anys, va donar les primeres passes dins del món literari. Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Rebels, un grup de joves que va tenir un destacat paper en la renovació de la literatura bahiana. El grup va publicar diversos treballs autoeditats. Va traslladar-se l'any 1931 a Rio de Janeiro, llavors capital del país, per estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Rio de Janeiro (l'actual UFRJ), encara que mai va exercir com advocat.
Comunisme i exili Als anys 30, la facultat era un centre de discussions polítiques i d'art, establint contacte per primer cop amb el moviment comunista. En aquella època va començar a treballar com a periodista i va afiliar-se al Partit Comunista Brasiler. Va rebre fortes pressions per les seves manifestacions ideològiques, havent-se exiliat i haver sigut empresonat. Amb el fi de la dictadura de Getúlio Vargas, va ser elegit Diputat Federal del PCB per l'estat de São Paulo. Com a diputat, va ser l'autor de l'esmena constitucional que garantia la llibertat religiosa dels ciutadans: va ser-ne promotor i encarregat de recaptar els suficients suports per aprovar-la, marcat per haver presenciat l'assetjament exercit pels fanàtics catòlics envers els practicants de cultes africans o dels protestants del Ceará.
Emmarcat dintre dels moviments comunista i modernista (al Brasil, sovint estaven interconnectats, com van exemplificar la pintora Tarsila do Amaral o l'arquitecte Oscar Niemeyer), la seva obra és una de les més significatives de la ficció brasilera moderna, havent contribuït enormement a la difusió de les arrels nacionals, el folklore, els traços del poble brasiler i la realitat social de l'època. miniatura|Passaport de Jorge Amado (1976). Va viure a l'exili a l'Argentina i Uruguai (entre 1941 i 1942). L'any 1948, el Brasil va il·legalitzar el Partit Comunista i Amado va haver de deixar el seu escó a la Cambra dels Diputats i sortir de nou del país, vivint primer a París (1948 - 1950) i després a Praga (1951 - 1952). En la seva època a Txecoslovàquia va ser vigilat, tant per l'CIA com pel KGB. L'escriptor va acabar repudiant el Partit Comunista l'any 1956, després dels fets del Discurs Secret.
Retorn al Brasil L'any 1958 torna al Brasil, a Petrópolis, on ultima i publica Gabriela, cravo e canela. Amb la venda dels drets cinematogràfics, compra un terreny a Rio Vermelho, un barri de Salvador, on edifica la que seria la seva residència a partir de 1962.
Durant la greu crisi econòmica brasilera de principis dels 90, Jorge Amado va veure com tots els seus estalvis dipositats al Banco Econômico eren bloquejats. Quan el banc va declarar-se en fallida l'any 1994, va suposar la pèrdua d'aquest capital, però finalment el Govern va intervenir el banc, garantitzant part dels diners.
Els últims anys d'Amado van estar marcats per l'empitjorament de la seva salut. L'any 1993 va patir un infart i el 1997 es va sotmetre a una intervenció per implantar-li un marcapassos. La seva diabetis va causar-li ceguera, fet que el va allunyar de l'escriptura, sumint-lo en una depressió. El juny de 2001 va patir un fort atac hiperglucèmic, complicat per una infecció renal i pulmonar de les que no va arribar a recuperar-se, morint poques setmanes després.
Vida familiar L'escriptor va contraure matrimoni dos cops. Amb Matilde Garcia Rosa va estar casat entre 1933 i 1944 i van tenir una filla, de nom Eulália, com l'àvia paterna. La nena va morir als 14 anys. L'any 1945 va conèixer la que seria la seva segona muller, Zélia Gattai, es van casar aquell mateix any, romanent plegats fins a la mort de l'autor. Tingueren dos fills: João (n. 25/11/1947) i Paloma (n. 19/08/1951). Gattai era anarquista, activista pro-amnistia i escriptora; seu és el llibre de memòries Anarquistas, graças a Deus (1979). Casualment, l'Acadèmia Brasilera de les Lletres va concedir-li la cadira núm. 23, que havia deixat vacant el seu marit en morir. Les cendres de tots dos van ser enterrades a la casa familiar del barri de Rio Vermelho de Salvador, que actualment funciona com casa museu.
El llibre infantil O gato Malhado e a andorinha Sinhá va ser escrit l'any 1948 per al seu fill João, que llavors tenia un any. El manuscrit es va perdre durant la preparació del seu exili a Europa i no es va trobar fins a l'any 1976, quan es va publicar amb il·lustracions de l'artista argentino-brasiler Carybé.
L'escriptor era practicant d'umbanda i candomblé i va ser nomenat Obá de Xangô, una menció honorífica atorgada als amics i protectors del candomblé, una religió que considerava «alegre i sense pecat».
Dels seus germans, Joelson va ser metge neuropediatra i James va esdevenir escriptor. Jorge era cosí de Gilberto Amado (advocat, escriptor, periodista, polític i diplomàtic) i de l'actriu Véra Clouzot.
Obra literària Segons les apreciacions del crític i historiador brasiler Alfredo Bosi, l'extensa vida literària de Jorge Amado presenta dues fases ben diferènciades:
Crítica social, 1930-1955 La primera època engloba els seus anys de militància comunista, des de la matriculació a la Universitat de Rio fins al seu regrés de l'exili europeu i està marcat per la temàtica social i política, lluita de classes, opressió a les minories... Aquesta temàtica va suposar seriosos problemes per Amado. Per exemple, Cacau va ser segrestat per les autoritats.
L'autor creia necessari legitimar les seves idees polítiques al mateix temps que representava literàriament les seves experiències i el sentir i viure del poble de Bahia. Encara que l'expressió artística és predominant, la concepció ideològica va creixent amb els anys i es fa més explícita. No en va, Amado va ser un dels escriptor estrangers més llegits a l'URSS.
Costumisme (Regionalismo), 1955-2000 miniatura|Portada del llibre Gabriela, cravo e canela. Després de renunciar a la militància comunista i ja vivint de nou a Brasil, va publicar Gabriela, clau i canyella (1958), que va representar un canvi en la seva producció. En aquesta nova fase sol escriure cròniques costumistes i compta amb personatges característics com un home carismàtic de vida dissoluta (malandro), un poderòs terratinent (coronel) i una dona sensual. La novel·la està ambientada a Ilhéus, en l'època en què Amado hi va viure, de nen.
El 1966 s'edita Donya Flor i els seus dos marits, un nou relat costumista sobre la vida a Bahia. Sota la inspiració del realisme fantàstic, la història ens mostra donya Flor com una dona que aconsegueix mantenir una relació a dues bandes, entre el seu nou espòs i el difunt primer marit. Tota la història és una confrontació entre vides i personatges antagònics, la lluita entre el deute i el plaer, etc.
Altres autors brasilers emmarcats en aquest estil, que va rebre el nom de modernisme regionalista, són Érico Veríssimo, Rachel de Queiroz, José Américo de Almeida, José Lins do Rego i Graciliano Ramos.
Llibres publicats AnyTítol originalEstilTraducció al català1931O País do CarnavalNovel·la1933CacauNovel·la1934SuorNovel·la1935JubiabáNovel·la1936Mar mortoNovel·la1937Capitães da areiaNovel·la1938A estrada do mar, poesiaPoesia1941ABC de Castro AlvesBiografia1942O cavaleiro da esperançaBiografia1943Terras do Sem-FimNovel·la1944São Jorge dos IlhéusNovel·la1944Bahia de Todos os SantosGuia1946Seara vermelhaNovel·la1947O amor do soldadoObra de teatre1951O mundo da pazViatges1954Os subterrâneos da liberdadeNovel·la1958Gabriela, cravo e canelaNovel·laGabriela, clau i canyella: Crònica d'una ciutat de l'interior 1959A morte e a morte de Quincas Berro d'ÁguaNovel·laLa mort i la mort d'en Quincas Bram d'Aigua 1961Os velhos marinheiros ou o capitão de longo cursoNovel·laEls vells mariners o La veritat completa sobre les discutides aventures del comandant Vasco Moscoso de Aragão, capità de gran derrota 1964Os pastores da noiteNovel·la1964O Compadre de OgumNovel·la1966Dona Flor e Seus Dois MaridosNovel·la1969Tenda dos milagresNovel·la1972Teresa Batista cansada de guerraNovel·la1976O gato Malhado e a andorinha SinháInfantil1977Tieta do AgresteNovel·la1979Farda, fardão, camisola de dormirNovel·la1979Do recente milagre dos pássaros, contosInfantil1981O menino grapiúnaMemòries1984A bola e o goleiroInfantil1984Tocaia grandeNovel·laTocaia grande: la faç obscura 1988O sumiço da santaNovel·la1992Navegação de cabotagemMemòries1994A descoberta da América pelos turcosNovel·la1997O milagre dos pássarosFaula2008 (pòstum)Hora da GuerraCròniques
Traduccions L'obra de Jorge Amado ja ha estat editada a 55 països i traduïda a 49 idiomes: albanès, alemany, àrab, armeni, àzeri, búlgar, català, xinès, coreà, croat, danès, eslovac, eslovè, espanyol, esperanto, estonià, finès, francès, gallec, georgià, grec, guaraní, hebreu, neerlandès, hongarès, yiddish, anglès, islandès, italià, japonès, letó, lituà, macedònic, moldau, mongol, noruec, persa, polonès, romanès, rus, serbi, suec, tailandès, txec, turc, turcman, ucraïnès, vietnamita i èuscar.
Les edicions en català dels seus llibres són: Títol originalTítol en catalàTraductor/aEditorialISBNGabriela, cravo e canelaGabriela, clau i canyellaAnna AlsinaEdicions 62A morte e a morte de Quincas Berro d'ÁguaLa mort i la mort d'en Quincas Bram D'aiguaGabriel SampolLapislàtzuliOs velhos marinheiros, ou o capitão de longo cursoEls vells mariners o el capità de gran derrotaXavier MoralProaTocaia Grande: a face obscuraTocaia Grande: la faç obscuraManuel de SeabraLa Magrana
Adaptacions Moltes de les seves obres van ser adaptades per cinema, televisió, teatre, ràdio i còmics. L'any 1960 es va estrenar a la TV Tupi l'adaptació de Gabriela, cravo e canela, dirigida per Maurício Sherman, guanyant una segona versió quinze anys després, produïda per la TV Globo i dirigida per Walter G. Durst i una tercera al cinema, protagonitzada per Sônia Braga i Marcello Mastroiani i sota la direcció de Bruno Barreto (1983).