Un capritx, derivat del mot italià capriccio, és una composició musical instrumental o vocal de forma lliure que en el període barroc s'identificà amb el ricercare i la fantasia. Sobreentén la idea d'una obra que deliberadament no respecta les regles acadèmiques, sense nogensmenys abolir aquestes.
Capritxos destacats Louis Aubert: Capritx, amb violí solista Joan Just i Bertran: Capritx espanyol, un dels tres quadres simfònics (1960) acabat per Josep Maria Roma Manuel de Falla y Matheu, Vals capritx (1900) Hermann Graedener: Capritx, simfonietta per a orquestra Ernest Guiraud: Capritx, per a violí i orquestra Pietro Antonio Locatelli: 24 capritxos per a violí Rudolf Mengelberg: Capritx per a piano i orquestra. Niccolò Paganini, 24 Capritxos per a violí (1805) Nikolai Rimski-Kórsakov: Capritx espanyol (1887) Ferran Sor i Muntades: Capritx Op. 50 Max Reger: Dotze Valsos-Capritx per a piano a quatre mans, op. 9 (1892) Piotr Ilitx Txaikovski: Capritx italià (1880), op. 45 Telmo Vela de Lafuente: Capritx en re, per a violí solista i Capritx espanyol per a violoncel i piano Georg Vierling: Capritx Ramon Vilanova i Barrera: Capritx per a gran orquestra Dámaso Zabalza: El canto de las montañas'', capritx de saló Amilcare Zuelli: Scherzo i Elegie, capritxos simfònics
Vegeu també Capritx (arquitectura)
Referències
Categoria:Formes musicals