Lelènia ventregroga (Elaenia flavogaster) és una petita espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids. Habita l'àrea compresa entre el sud de Mèxic i la Península de Yucatán fins a Amèrica Central i Sud-amèrica, fins al nord de l'Argentina.

Descripció L'elènia ventregroga fa de 15 a 17 cm de llarg i pesa de 21 a 29 g. És de mida mitjana, el cap és petit i té una cresta espessa. Els sexes tenen el mateix plomatge. S'assembla a molts altres tirànids petits, i on hi ha diverses espècies d'elènies sovint no és possible identificar els ocells com a espècies. El tret més diferenciañ és la cresta punxeguda i de base blanca (rarament aplanada), el crit arrossegat i profund, les barres alars blanquinoses i el ventre groc pàl·lid; no mou les ales ni la cua.

Distribució i hàbitat L'elènia ventregroga habita en una varietat d'hàbitats. Van des d'àrids fins a humits i gairebé tots són com a màxim lleugerament boscosos. Evita els boscos densos excepte a les vores. Els hàbitats inclouen sabanes, matolls, boscos semioberts, boscos secundaris, zones de matollars al llarg dels cursos d'aigua, clarianes amb arbres dispersos, parcs suburbans amb arbres i jardins. En altitud arriba als 2.000 m a Mèxic, 1.700 m al nord d'Amèrica Central, 2.200 m a Costa Rica, 2.400 m a Colòmbia, 1.300 m a l'Equador, 1.500 m al Perú, 1.750 m a Veneçuela i 1.500 m al Brasil.

Comportament Moviment L'elènia ventregroga és resident durant tot l'any a gairebé tota l'àrea de distribució. La major part de la població de Veracruz i Oaxaca a Mèxic es trasllada al sud de l'istme de Tehuantepec a l'hivern.

Alimentació L'elènia ventregroga s'alimenta d'insectes i baies. Tot i que normalment s'alimenta sola o en parelles, uns pocs individus es poden reunir en un arbre fruiter. S'alimenta principalment als nivells inferiors i mitjans del seu hàbitat. Captura preses i agafa fruits mentre està posada, suspesa o fent petites volades. Ocasionalment, s'uneix a estols d'espècies mixtes.

Reproducció La temporada de reproducció de l'elènia ventregroga varia geogràficament, però la majoria d'elles són entre febrer i setembre. S'ha observat activitat reproductora a Trinidad i Tobago al novembre i desembre, tot i que la major part de la reproducció allà té lloc entre abril i juny. El niu és una copa feta de molsa i herba amb líquens i escorça a l'exterior i folrada de plomes. Normalment, es col·loca en una forquilla d'una branca petita. La posta habitual és de dos ous, tot i que s'han observat postes d'un i tres. Els ous són de color blanc rosat amb marques castanyes i grises. La femella sola incuba la posta. El període d'incubació és d'uns setze dies i les cries deixen el niu entre 15 i 17 dies després de l'eclosió. Tots dos pares tenen cura els pollets. S'ha observat la depredació dels nius per part del Callithrix jacchus.

Vocalització El cant a l'alba de l'elaènia de ventre groc s'ha traduït com a "trr-dyiiiu, trr-trriiiiinh-uiiiiiu" o "ui-du, ui-du". Altres traduccions són "una sèrie de notes de "tiiutrii" o "tii-trii" intercalades amb un wurrtriii ocasional" i "un spud-iir, spud-iir-dzz, spud-iir... pausat i brunzit una vegada i una altra". Els reclams inclouen un "'briiii' ronc, que puja i després baixa" i un "'wriik-kriiiup' repetit i de to ronc".

Estat de conservació La UICN ha avaluat l'elaènia de ventre groc com en risc mínim. Té una àrea de distribució extremadament àmplia; es creu que la població estimada d'almenys cinc milions d'individus madurs és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera força comú o comú a la major part de l'àrea de distribució, tot i que és poc comú al vessant pacífic del nord d'Amèrica Central i rar a l'extrem nord-oest de Costa Rica. Es troba en un gran nombre d'àrees protegides, tant públiques com privades. Té "preferència per un bosc més obert i una tolerància generalitzada als hàbitats convertits, combinada amb una àmplia distribució, suggereix que aquesta espècie és raonablement segura".

Taxonomia i sistemàtica L'elènia ventregroga va ser descrita formalment el 1822 pel naturalista suec Carl Peter Thunberg amb el nom binomial Pipra flavogaster. La localitat tipus és Rio de Janeiro al Brasil. L'elènia ventregroga és ara una de les 22 espècies classificades al gènere Elaenia, introduït el 1836 per Carl Jakob Sundevall. L'epítet específic flavogaster combina el llatí «flavus» que significa “groc” o “groc daurat” amb «gaster» que significa “ventre”.

Es reconeixen quatre subespècies:

E. f. subpagana (Sclater, 1860) - sud de Mèxic (Oaxaca i Veracruz) fins a Costa Rica; Illa de Coiba. E. f. pallididorsalis (Aldrich, 1937) - Panamà; illa Cébaco i Pearl. E. f. flavogaster (Thunberg, 1822) - Colòmbia fins al sud de les Petites Antilles (de Saint Vincent a Grenada), Trinidad, les Guaianes, Brasil, Paraguai i Argentina. E. f. semipagana (Sclater, 1862) - l'oest tropical de l'Equador (El Oro i Loja) i el nord-oest del Perú; illa Puná.

A mitjan segle XX, almenys un autor va tractar l'elènia ventregroga i l'elènia grossa (E. spectabilis) com a coespecífiques.

Referències

ventregroga Categoria:Ocells d'Amèrica