L'any 1912, quatre anys després que el general britànic Robert Baden-Powell creés l'escoltisme a Anglaterra, la premsa de Barcelona ja parlava de l'escoltisme i s'iniciava la presència d'escoltes al país. Una presència que no s'ha aturat mai en aquest segle d'existència malgrat els esdeveniments del convuls segle (Monarquia d'Alfonso XIII, Segona República, Estatut d'Autonomia de Catalunya, fets del sis d'octubre de 1934, Cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Guerra Civil, dictadura franquista, Transició democràtica espanyola i recuperació de les llibertats nacionals i democràtiques...). Amb la perspectiva aquests cent anys es pot dir que a Catalunya el moviment escolta és un moviment viu i plural S. Marquès 2007 pàg. XLIX de “Un moviment viu i plural”. Quan diem plural ens referim per una part a les diverses maneres d'aplicació del mètode escolta (no tothom ha vist de la mateixa forma l'adaptació del mètode a la realitat social del país) i per altra el que es refereix a les diferents formes de contemplar l'opció bàsica de país (més espanyolista i centralista o més nacionalista - catalanista i federal en d'altres), i finalment altres qüestions referides a la confessionalitat o laïcitat.
Es pot dir que sota l'eix vertebrador de la proposta de Baden-Powell de la que tothom es reclamava, la història de l'escoltisme a Catalunya és la història de les associacions que el van protagonitzar, un nombre d'associacions notable i de vegades difícil d'esclarir (vegeu annex) que maldaven i competien per aconseguir l'anhelat reconeixement internacional del Moviment Escolta i Guia Internacional. Reconeixement internacional que finalment es va aconseguir l'any 2004, amb la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge.
Inicis M. Gabarró 1999 pàg. 100 i seg. de L'escoltisme a Catalunya 1912-1939 Cal situar el naixement oficial de l'escoltisme a Catalunya en l'any 1912, durant el qual van sorgir dues iniciatives amb una història diferent. Es tracta dels Exploradores Barceloneses i dels Jovestels de Catalunya. Un any abans, però, el 1911,Ramon Soler i Lluch, obrer de La Seda, havia format el primer grup de minyons, poc temps abans que el capità Rosselló hagués decidit promoure l'escoltisme a Barcelona.
L'any 1912 el capità de cavalleria Pere Rosselló i Aixet, preocupat per l'educació del jovent i basant-se en escoles privades, va promoure la fundació dels Exploradores Barceloneses amb el suport d'alguns mestres i directors d'escola. En el comitè directiu hi figurava gent de l'alta societat local deslligada del moviment catalanista d'aquella època. Aquesta iniciativa no va arrelar al nostre país pel color militarista i pel lligam que mantenia amb les directrius centralistes. El 1914 els Exploradores Barceloneses es van convertir en la secció local dels Exploradores de España.
El 4 de gener de 1913 s'havia presentat l'associació Exploradores de España, fundada pel capità Teodoro Iradier a Madrid. El 19 de gener del mateix any els Exploradores Barceloneses havien fet la presentació de la seva associació a la gran sala del Palau de Belles Arts; els contactes amb la direcció dels Exploradores de España ja van començar en aquell moment. L'any següent ja funcionaven els agrupaments Trabajo, Fivaller, Peninsular, Covadonga, Minerva, Ibérico, Industria, Barcino, Comercio, Victoria, Siglo, Stadium, Cataluña, Águila, Hispania i Marco Polo. El tarannà era espanyolista i en formaven part 1.064 membres, 48 instructors i un comitè de 12 membres amb 240 socis protectors.
El 26 de febrer de 1920 els Exploradores Barceloneses van ser absorbits pels Exploradores de España, els quals van ser reconeguts pel govern com a única associació i van ingressar com a membres del Moviment Scout Internacional d'aquell moment. Amb l'adveniment de la segona República, els Exploradores de España van deixar de dependre de la presidència del Consell de Ministres i van ser tutelats pel Ministeri d'Instrucció Pública. A partir d'aquell any mateix es van publicar alguns treballs en català a les revistes de l'associació. La secció catalana de Los Exploradores de España es va constituir en Federació Catalano-Balear de l'esmentada associació i va col·locar al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre barres.
Naixement de l'escoltisme catalanistaM. Gabarró 1999 pàg. 100. El primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat completament del sentit nacionalista espanyol, que seguien tant els Exploradores Barceloneses com els Exploradores de España, va ser degut a l'advocat i publicista Ignasi Ribera i Rovira, el qual va presentar aquesta idea al novembre de 1912 en una conferència al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria ‘CADCI en què va exposar el caràcter que ell creia que havia de tenir l'escoltisme català. Els anomenats Jovestels de Catalunya van crear els agrupaments Catalunya i Canigó. La idea formulada per Ribera i Rovira no va tenir, però, gaire èxit perquè no entroncava amb els corrents polítics dominants, ni formava part de l'empenta cívic cultural de l'excursionisme ni de les noves experiències pedagògiques. Josep Maria Batista i Roca va ser l'home que va representar des d'una altra vessant i al llarg d'una sèrie d'anys una nova institució de l'escoltisme. A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles per tal d'orientar les activitats de les seccions juvenils respectives cap a les pràctiques escoltes. L'ambient hi era molt favorable perquè hi havia un cert neguit per un renaixement català cultural i cívic; per això s'havien creat aquestes seccions juvenils els anys difícils de la dictadura, de manera que l'oferiment del mètode escolta per Batista i Roca hi sintonitzava d'allò més bé. Així va néixer l'escoltisme genuïnament català, que trobà ressò immediatament en molts grups de joves de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o religioses. El 1927 Batista i Roca contactarà amb el Mn. Antoni Batlle i iniciaran una col·laboració clau pel futur desenvolupament de l'escoltisme al país. A poc a poc, els grups i el nombre d'activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar al Papiol el primer campament General de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya, com a constatació comuna que havia nascut un nou moviment de formació de nois. Eren els Minyons de Muntanya.
El 1930 es constituí el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya amb Josep Maria Batista i Roca com a president. Mossèn Batlle serà també a l'òrgan de direcció. Respecte a l'escoltisme femení, les Girl Guides s'havien fos poc temps després de néixer el 1913, però la presència de noies en l'escoltisme va continuar relacionada tant amb grups de Minyons de Muntanya com amb grups dels Exploradores. L'any 1927 el Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es va proposar organitzar cursets de preparació tècnica de Guies Excursionistes. Francesc Maspons i Anglasell n'era el president i Josep Maria Batista i Roca, el vicepresident. L'any següent, els qui en van obtenir el certificat es van constituir en Germanor de Guies Excursionistes (GGE) i es van comprometre a assistir als campaments generals.
L'any 1931, sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca es va constituir la Germanor de Noies Escoltistes. L'any 1931 van néixer l'agrupament guia Canigó, de Palestra, i el Joan Maragall, del grup Excursionista Joventut Catalana. El 1932 mossèn Antoni Batlle va fundar l'Agrupament Guia Congesta i es va constituir la Germanor de Noies Escoltistes, que prengué el nom de Germanor de Noies Guies paral·lela a la Germanor de Minyons de Muntanya. El 1933 va néixer la Institució Catalana d'Escoltisme, formada per la Germanor de Noies Guies Escoltistes (que va canviar de nom i va adoptar el de Germanor de Noies Guies), la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Guies Excursionistes. Dins la Germanor de Minyons de Muntanya, les Guies Excursionistes eren una tercera branca al costat dels Minyons i dels Follets de Muntanya. L'any 1937, durant la Guerra Civil, es va formar el primer Consell General de la Germanor de Noies Guies de Catalunya que va actuar en el Servei d'Ajuda als Refugiats a Sant Felip Neri, Barcelona i la Molina. Uns quants anys després de la guerra, el 1945, els dos agrupaments històrics de la Germanor de Noies Guies, Joan Maragall (1931) i Congesta (1932) van reprendre les activitats; l'any següent van reconèixer com a cap escolta Josep Maria Batista i Roca. Paral·lelament, el 1933, sectors dels Exploradores de España preocupats per la manca d'arrelament a Catalunya d'aquesta associació i pel fet que depenia d'un organisme d'àmbit estatal se'n van separar. D'aquesta escissió en va néixer els Boy Scouts de Catalunya. La presidència d'honor es va oferir al president de la Generalitat, Francesc Macià. Quan va esclatar la Guerra Civil, els Boy Scouts de Catalunya es van fer càrrec de diferents serveis de la Conselleria de Sanitat de Guerra. Quant a la secció de noies, les Muchachas Exploradoras, que havien nascut prop dels Exploradores, van crear, el 1933, l'Associació Girls Scouts de Catalunya.
Guerra Civil i unificacióA. Balcells i G. Samper 1993 pàg. 121 i seg. L'escoltisme català (1911-1978) El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i les seves conseqüències d'efervescència social i política a Catalunya fou un trasbals pel país i també per l'escoltisme especialment els sis primers mesos. Les dues associacions, malgrat que maldaren per ajudar des del primer moment (serveis auxiliar s de sanitat, hospitals...) reberen la incomprensió, la intolerància i les pressions de les forces polítiques hegemòniques del moment (Boy Scouts de Catalunya confiscació de locals, de material, detenció puntual de dirigents...) en especial els Minyons de Muntanya que tenia en el seu si agrupaments confessionals.. Mn. Batlle va haver d'exiliar-se a Suïssa i d'altres capellans d'agrupaments detinguts i assassinats. Els agrupaments de Minyons de Muntanya amb locals parroquials foren dissolts, tot i que el govern de la Generalitat maldà per protegir-los.
Els Minyons de Muntanya i els Boy Scouts de Catalunya es van unificar l'any 1936 per les circumstàncies imperatives i difícils provocades per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola; el 20 d'octubre, tement una unificació de l'escoltisme català per decret, Alexandre Pinyol i Llop, pels Boy Scouts de Catalunya i Josep Maria Batista i Roca, per la Germanor de Minyons de Muntanya van signar un acord d'unificació. El 14 de febrer de 1937 es va celebrar l'Assemblea General constituent dels Institució Catalana d'Escoltisme (Minyons de Muntanya-Boy-Scouts de Catalunya) per aprovar els estatuts, la normativa i els càrrecs. Van ser escollits Josep Maria Batista i Roca com a cap escolta nacional i Alexandre Pinyol i Llop com a comissari nacional.
Dictadura franquista i la represa de l'escoltisme A. Balcells i G. Samper 1993 pàg. 137 i seg. El 1939, amb la victòria del franquisme, es van suprimir totes les organitzacions que no eren del règim. L'Estat franquista va crear el Frente de Juventudes com a catalitzador de tots els moviments i organismes del jovent. L'escoltisme català va ser desmantellat quasi totalment. El cap escolta nacional rau a l'exili i Alexandre Pinyol havia estat jutjat en un consell de guerra i empresonat. Mentrestant, els agrupaments restaven desorganitzats i persistien tensions entre els membres de les dues associacions originàries. Malgrat tot, a diferència de l'escoltisme espanyol, l'escoltisme català va tornar a les activitats pocs anys després, d'una manera clandestina, mentre que els Scouts de España no van reaparèixer fins al 1956 amb el nom d'Asociación Nacional de Exploradores de España (ANEDE),q que després es canviaria pel d'Asociación de Scouts de España (ASDE).