José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702 – Madrid, 11 de juliol de 1768) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la sarsuela barroca. Era oncle del també organista i compositor Manuel Blasco de Nebra.* Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 162. ()
Fou organista de la capella de música del Palau Reial de Madrid i organista principal del Convent de les Descalces Reials i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, en el qual desaparegué tota la col·lecció de música sacra de la capella reial, fou encarregat, juntament amb Antoni Literes, de la seva reorganització. Des de 1761 fou professor de clavicèmbal de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals i també es conserva un Stabat Mater i una missa de rèquiem per a la mort de la reina Maria Bàrbara de Bragança. Entre els seus deixebles destaca el compositor i clavecinista català Antoni Soler.
Òperes Amor aumenta el valor (3r acte), 1728 Venus y Adonis, 1729 Más gloria es triunfar de sí. Adriano en Siria, 1737 No todo indicio es verdad y Alexandro en Asia, 1744 Antes que zelos y amor, la piedad llama al valor y Achiles en Troya, 1747
Sarsueles Las proezas de Esplandián y el valor deshace encantos, 1729 Amor, ventura y valor logran el triunfo mayor, 1739 Viento es la dicha de amor, 1743 Donde hay violencia no hay culpa, 1744 Vendado amor es, no es ciego, 1744 Cautelas contra cautelas y el rapto de Ganimedes, 1745 La colonia de Diana, 1745 Para obsequio a la deydad, nunca es culto la crueldad. Iphigenia en Tracia, 1747 No hay perjurio sin castigo, 1747
Referències
Categoria:Compositors d'òpera espanyols Categoria:Compositors de sarsuela aragonesos Categoria:Compositors espanyols del Barroc Categoria:Persones de Calataiud Categoria:Morts a Madrid Categoria:Organistes aragonesos Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII