La tàngara de Cabanis Rev. 20/10/2022 (Poecilostreptus cabanisi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae) bastant escassa que només es troba a Mèxic i Guatemala.
Descripció alt=Tàngara de Cabanis a Monte Llano, Guatemala.|miniatura|Tàngara de Cabanis a Monte Llano, Guatemala. La tàngara de Cabanis és una petita tàngara que no presenta dimorfisme sexual. En general és d'un to blau pàl·lid amb les espàtules negres contrastants i taques negres al pit. Amb bona llum, es poden apreciar brillantors liles, verdes i turqueses a les parts superiors.
Distribució i hàbitat La tàngara de Cabanis es troba únicament a la Sierra Madre de Chiapas, estat de Chiapas, sud de Mèxic i sud-oest de Guatemala.
Aquesta espècie habita en selves humides frondoses en altituds entre 1000 i 1700 m a Mèxic, però ha estat registrada des de 860 fins a 1900 m a Guatemala, on sembla ser més abundant per sobre dels 1400 m. A banda de selves primàries frondoses, també ha estat registrada en boscos degradats i zones limítrofes, incloent-hi plantacions de cafè adjacents a selves primàries, on se l'ha observat nidificant. Tot i que ocasionalment és més visible en les vores de bosc, s'alimenta principalment a l'estrat alt i al dosser de selves verges, i pot realitzar moviments locals en resposta a la maduració de siconis d'arbres de l'espècie Ficus.
Es troba en boscos de fulla perenne i plantacions a l'ombra adjacents de cafè. Normalment en parelles o grups petits que s'alimenten a tots els nivells, però sovint a la capçada dels arbres més alts.
Estat de conservació La tàngara de Cabanis ha estat qualificada de vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que la baixa població, estimada entre 6000 i 17 000 individus madurs, es presumeix estar en decadència. Fins a l'any 2016 era qualificada de amenaçada d'extinció.
Taxonomia i sistemàtica La tàngara de Cabanis va ser descrita per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Sclater el 1868 sota el nom binomial Calliste cabanisi; i la localitat tipus "Costa Cuca, Guatemala".
Diversos estudis filogenètics recents van demostrar que el llavors àmpliament definit gènere Tangara era polifilètic. Per a les espècies llavors anomenades Tangara palmeri i T. cabanisi, que quedaven aïllades de les anomenades "verdaderes tàngares", Burns et al. (2016) van proposar un nou gènere Poecilostreptus. El Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), en la proposta N° 730 part 20 va aprovar aquest canvi, en el que va ser seguit pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i la Llista Clements dels ocells del món. Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) continuen a tractar les dues espècies amb el gènere anterior.
Etimologia El nom genèric Poecilostreptus es compon de les paraules gregues «ποικίλος/poikilos» que significa “puntejat”, “clapejat”, i «στρεπτός/streptos», “collaret”; en referència al patró de motes negres a l'amplada del pit característic de les espècies.
L'epítet específic cabanisi commemora l'ornitòleg alemany Jean Cabanis (1816–1906).
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica Central