El colibrí austral (Sephanoides sephaniodes) és una espècie de colibrí que es troba a l'Argentina i a Xile; i és possible fins a l'illa Robinson Crusoe, 560 km aigües fora de la costa xilena, i tan al sud com en Terra del Foc.
Descripció El colibrí austral fa de 10 a 10,5 cm de llarg. Els mascles pesen uns 5,5 g i les femelles uns 5 g. L'espècie té un marcat dimorfisme sexual, els mascles més grossos i el bec curt, i femelles més petites i de bec més llarg. Els adults d'ambdós sexes tenen les parts superiors de color verd bronze, ales i cues de color verd pissarra, i les parts inferiors de color beix pàl·lid amb taques negres i verdes. Els mascles adults tenen la corona iridescent vermella-groguenca epònima. Els juvenils d'ambdós sexes tenen les vores de les plomes rovellades al cap i les parts inferiors tenen un to de canyella. Com que les cries són sexualment monocromàtiques, és difícil assignar-los un sexe.
Distribució i hàbitat El colibrí austral es troba a Xile des del sud de la regió d'Atacama fins a l'extrem sud de Sud-amèrica, a les zones adjacents del sud de l'Argentina i cap a l'est a través del centre de l'Argentina fins a la costa atlàntica. Hi ha una població aïllada a les illes Robinson Crusoe i Alejandro Selkirk del grup Juan Fernández, a uns 770 km de la costa xilena. S'ha registrat com a divagant a les Illes Falkland. L'espècie habita a les vores dels boscos, plantacions d'eucaliptus introduïts, clarianes, matolls i jardins. És un pol·linitzador important per a les regions de selva temperada del sud de Sud-amèrica. En altitud, va des del nivell del mar fins a més de 2.000 m.
Comportament i ecologia Moviment El colibrí austral és resident al matorral xilè des del sud de la regió d'Atacama fins a aproximadament la regió de Los Lagos i a l'oest adjacent de l'Argentina. Tanmateix, fa una migració parcial a l'hivern cap a la zona centre nord d'aquest país, cosa que provoca un augment d'individus observables en aquesta àrea, tant en ambients silvestres com en sectors urbans, prop de parcs i turons.
Nia des de Los Lagos fins a l'extrem sud de Sud-amèrica tant a Xile com a l'Argentina adjacent. Durant l'època no reproductora, hiverna a les terres baixes del centre de l'Argentina fins a la costa atlàntica. Es creu que la població de les illes Juan Fernández és sedentària.
Alimentació L'alimentació és principalment pol·len i nèctar de les flors, els quals obté mantenint-se fix a l'aire amb un aleteig veloç, en introduir el bec llarg i prim a l'interior dels calzes. També inclou en la dieta insectes i cucs. Una característica important d'aquest colibrí és que és l'únic pol·linitzador de gairebé el 20% de les plantes llenyoses als boscos temperats subantàrtics.
Per sobreviure en els climes freds característics del sud de l'àrea de distribució, el colibrí austral requereix consumir una gran quantitat de sucre, per la qual cosa visita flors amb abundant nèctar, generalment correspon a flora nativa neotropical, riques en sacarosa i pobres en monosacàrids, a més de pol·linitzar plantes ornitòfiles. Això s'ha corroborat per la presència de pol·len d'aquestes plantes al coll, cap i bec d'aquests ocells.
Els mascles mostren territorialitat en àrees d'alimentació. Aquest comportament consisteix en la vigilància i defensa de territoris amb alta densitat de flors, cosa que provoca un canvi en el comportament d'alimentació, obeint a les condicions ambientals i costos d'alimentació. El colibrí austral pot fer diverses visites a flors durant un mateix dia, cosa que els permet alimentar-se en diferents flors que poden estar a grans distàncies les unes de les altres. Aquests ocells presten més atenció a la ubicació espacial d'una flor en lloc de buscar senyals visuals en aquestes, per la qual cosa usen la informació recopilada de visites anteriors, en lloc de l'atracció visual com a resposta automàtica. Per això, s'assumeix que el colibrí austral utilitza l'aprenentatge i memòria espacial, ja que s'entén que poden recordar la variabilitat de les flors per la forma, el color, la qualitat, la quantitat i la taxa de renovació de nèctar. El que produeix una relació de familiaritat entre la ubicació i la menjadora més gratificant.
Pel que fa als costos energètics, els costos de termoregulació són entre el 40% i el 60% de la necessitat total de l'energia diària. A més, és característic l'alt cost energètic generat per l'inconfusible vol, en què el refredament per convecció produïda pels ràpids aletejos pot incrementar la pèrdua de calor, per la qual cosa se sotmeten a estat de sopor quan perceben deficiència energètica o baixes temperatures. Això pot passar quan la disponibilitat d'aliment disminueix i també pot dependre de les diferents estacions relacionades amb la migració.
En relació amb l'alt cost alimentari, aquest exigeix un alt consum de nèctar, per la qual cosa prefereixen alimentar-se en flors renovades, que li proporciona una taxa d'energia més alta que aterrar en flors recentment buidades. Això es pot relacionar amb la territorialitat en els mascles establint àrees d'alimentació, que defensades mitjançant vocalitzacions i percussions.
Ecològicament, de totes els ocells presents del bosc temperat de Sud-amèrica austral, el colibrí austral és el pol·linitzador vertebrat més important i abundant d'aquest. Això es pot apreciar a Xile durant l'època estival a diversos sectors com a l'arxipèlag de Chiloé on és l'espècie d'ocell més comú amb el 16,5% d'abundància relativa. Als boscos costaners d'Osorno a finals d'estiu és la segona espècie més freqüent després del tapacul gros gorja-rogenc (Scelorchilus rubecula) amb un 11% d'abundància relativa; mentre que al bosc de Llao-Llao, a les rodalia de Bariloche, Argentina, és la quarta espècie d'estiu més comú amb un 9% d'abundància relativa. Encara que el colibrí austral migra cap a latituds més baixes durant l'hivern, és a dir cap al nord, una part de la població roman tot l'any com a resident a la zona nord dels boscos del sud de Xile i Argentina. En època hivernal als boscos preandins d'Osorno, Xile, s'ha registrat entre un 10% a 20% d'abundància relativa d'ocells hivernals.
Reproducció La temporada de nidificació de el colibrí austral al continent s'estén de setembre a novembre; les dades són escasses, però la temporada a Juan Fernández sembla ser de setembre a desembre. El niu és una copa molt petita que de vegades es col·loca per sobre de l'aigua. La posta és de dos ous blancs. No se sap res més sobre la fenologia de cria de l'espècie.
Vocalització El colibrí austral realitza fonamentalment dos tipus de vocalitzacions de territorialitat o enfrontament i les vocalitzacions de contacte. Les vocalitzacions de territorialitat o enfrontament són agudes i modulades de llarga durada, generalment més de dos segons. Les vocalitzacions de contacte, les quals són monotòniques, amb un únic element de curta durada inferior a 0,5 segons i es pot repetir en intervals de temps relativament constant. Al matí, cada mascle en fa una. A la nit només hi és present la vocalització de contacte. Això podria ser perquè sota certes condicions podrien evitar el suport nocturn, per tal de reduir la depredació o altres riscos. A més, l'absència del cant territorial nocturn podria explicar-se per què la conducta territorial i lluites pels recursos són activitats diürnes.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el colibrí austral com en risc mínim, tot i que es desconeix la mida de la població i es creu que està disminuint. És localment comú i es desenvolupa bé en paisatges alterats per l'home, com ara parcs i jardins de la ciutat. A les illes Juan Fernández, es creu que la població és d'uns 5000 ocells. Es troba en diverses zones protegides del continent. No s'ha identificat amenaces immediates.
Taxonomia i sistemàtica El colibrí austral va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs francesos Rene Primevère Lesson i Prosper Garnot el 1827 sota el nom científic Orthorhynchus sephanoides i la localitat tipus és: «Badia de Concepción, Talcahuano, Xile».
El nom genèric Sephanoides prové del nom específic Orthorhynchus sephaniodes, sephaniodes, a la vegada es compon de les paraules del grec antic«stephanē» que significa “corona”, “diadema”, i «oidēs» que significa “semblant”, “que s'assembla”.
Alguns autors han transferit erròniament el nom genèric per al nom de l'espècie, referint-la com a «Sephanoides sephanoides». En el passat, ha estat alternativament llistada com a S. galeritus, encara que la justificació històrica és dubtosa, ja que no pot ser identificada com el present taxó. Les anàlisis genètiques recents suporten la relació de taxons germans entre la present i el colibrí de les Juan Fernandez (S. fernandensis). L'epítet específic sephaniodes de vegades s'escriu malament sephanoides per coincidir amb el gènere.
És una espècie monotípica.
Referències
Austral Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud