El miner cuaenlairat (Ochetorhynchus phoenicurus) és una espècie d'ocell en la família Furnariidae. Estava catalogada tradicionalment en el gènere Eremobius, però una evidència recent l'ha canviada a Ochetorhynchus.

Es troba a l'Argentina i a Xile. L'hàbitat natural són àrees de matoll subtropicals o tropicals seques i prades temperades.

Descripció El miner cuaenlairat fa de 16 a 17 cm de llarg i pesa de 28 a 34 g. És un ocell petit, té el bec de longitud mitjana i és prim i recte. Els sexes són semblants. Els adults tenen un supercili blanc, una franja fosca darrere l'ull i galtes vermelloses. La corona i les parts superiors són de color gris-marró apagat. El parell central de plomes de la cua és de color negre fosc amb bases de color gris-marró apagat i la resta tenen una línia definida entre bases de color vermell fosc i extrems negres. Les ales són de color marró grisenc apagat. La gola és blanquinosa amb vores més grises, el pit i el ventre són de color marró grisenc apagat pàl·lid amb ratlles més clares al pit i els flancs, i les cobertores subcaudals blanquinoses. L'iris és de color marró fosc, el bec és negre o marró negrós amb una base grisa pàl·lida o de banya a la mandíbula, i les potes i els peus són de color marró negrós o negrós. Els juvenils tenen vores de plomes pàl·lides al front i ratlles molt més febles a la part inferior que els adults.

Distribució i hàbitat El miner cuaenlairat es troba al sud-oest de l'Argentina entre les províncies de Neuquén i Santa Cruz i a la part nord-est de la regió de Magallanes, a l'extrem sud de Xile. Habita en matolls àrids i prats temperats. Prefereix planes, altiplans i vessants amb vegetació escassa. En altitud, va des de prop del nivell del mar fins als 1.200 m.

Comportament Moviment El miner cuaenlairat és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació El miner cuaenlairat busca aliment a terra principalment artròpodes i generalment sol. Sondeja i espigola la terra nua, en esquerdes de roca i en mates d'herba i plantes.

Reproducció Es creu que el miner cuaenlairat és monògam. Es reprodueix a l'estiu austral, almenys entre setembre i gener. Construeix un niu esfèric de branquetes espinoses amb una entrada lateral a un túnel que condueix a la cambra, normalment col·locada a uns 1 o 2 m sobre el terra en un arbust baix o cactus. Revesteix el terra de la cambra amb material tou com ara pèl, flors i plomes. La mida de la posta és de dos a quatre ous. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins que les cries deixen el niu i els detalls de la cura parental.

Vocalització El cant del miner cuaenlairat és "un trinat ràpid i sec que de vegades acaba amb notes separades de 'ti' agudes". El crit d'alarma és "un repetit i ronc 'suuii' o 'uiiit'".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el miner cuaenlairat com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució una mica limitada i la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comú a força comú, i l'hàbitat "sembla ser raonablement segur, amb el sobrepasturatge probablement com a única forma de pertorbació antropogènica".

Taxonomia i sistemàtica El miner cuaenlairat va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg britànic John Gould el 1839 sota el nom científic Eremobius phoenicurus i la localitat tipus és: «Puerto Deseado, San Julián i Santa Cruz, costa est de la Patagònia argentina». A principis del 1900, almenys una publicació el va incloure en el gènere Enicornis. Des de principis del 2000 ha estat a Ochetorhynchus, el seu gènere actual.

El nom genèric Ochetorhynchus es compon de les paraules del grec antic «οχετος / okhetos» que significa “canal”, “conducte”, “solc”; i «ῥυγχος / rhunkhos», “bec”; significant “amb solcs al bec” i el nom de l'espècie phoenicurus, prové del llatí que significa “cua-roja”, “de cua vermella”.

La present espècie era anteriorment col·locada en el gènere monotípic Eremobius. Els estudis de Chesser et al. (2007) i Fjeldså et al. (2007) trobaren que la present espècie, llavors anomenada Eremobius phoenicurus era un taxó germà de la llavors anomenada Upucerthia ruficaudus. Es va recomanar la resurrecció d'Ochetorhynchus per a ruficaudus (i andaecola) i que Eremobius i la llavors Chilia melanura fossin també inclosos. La Proposta NÚM. 324 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica va aprovar el restabliment del gènere. Treballs posteriors de Derryberry et al. (2011) van corroborar els tractaments taxonòmics exposats.

El miner cuaenlairat és monotípic.

Referències

Categoria:Ochetorhynchus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud