Asunción Bastida Pibernat (Barcelona, 6 d'abril de 1902 - íd., 8 d'octubre de 1995), fou una modista catalana de la Cooperativa d'Alta Costura. Es considera la introductora a Espanya de l'ús del cotó tant per a la platja com per a vestits de carrer, de festa o de nit, així com l'obertura de boutiques de complements i esports.
Biografia El seu pare, Alexandre Bastida, havia estat propietari d'una botiga de teixits a Barcelona, on ella començà a treballar i a adquirir una formació autodidacta. Es va casar amb Marcelino Mases i, cap al 1926, va obrir un negoci de gènere de punt al Passeig de Gràcia de Barcelona. El 1929 va guanyar la primera medalla en el Pavelló d'Alta Costura de l'Exposició Internacional de Barcelona.
El 1934 va obrir una sucursal a Madrid. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola Bastida va tancar els seus dos establiments i al 1939 va viatjar a Itàlia i va mantenir contacte amb les grans cases de Milà i Roma. De tornada a Espanya va reobrir el taller de Madrid al carrer d'Hermosilla, número 18, i al final d'any la seva casa barcelonina, al primer pis del número 96 del paseig de Gràcia, l'edifici modernista que havia estat l'estudi dels pintors Ramon Casas primer i Santiago Rusiñol després. Al 1970 es traslladaria a la Gran Via barcelonina, amb el nom de Modas Mases de Asunción Bastida, dedicada ja a l'alta costura.
Va ser membre de la Cooperativa d'Alta Costura des del primer moment, convidada per Pedro Rodríguez a incorporar-s'hi i formar-ne part, des de l'any 1940, al costat del mateix Pedro Rodríguez, El Dique Flotante, Santa Eulàlia i Pertegaz, per constituir el grup selecte dels anomenats «Cinc Grans», de l'Alta Costura. Va reobrir la casa de Madrid i també va fer desfilades regulars a Sevilla. En un moment donat, Bastida va tenir l'autorització oficial de Christian Dior per a reproduir els seus models i poder-los firmar amb la marca Dior.
Va treballar sovint creant vestuari per al cine espanyol dels anys quaranta i cinquanta, en especial per a la productora Cifesa, fundada el 1932. Així, per exemple, va fer el vestuari de les pel·lícules Torbellino (1941), Huella de luz (1943), Sabela de Cambados (1948), Currito de la Cruz (1949) o Noches de Casablanca (1963), entre d'altres.
A la dècada dels anys 50, va produir a Espanya la línia jove anomenada Jeunes Filles, del modista francès Jacques Heim. Asunción Bastida va ser una de les primeres cases de costura a Barcelona a dedicar una secció de boutique i prêt-à-porter a la dècada dels anys 50. En aquells anys vestí les dones més elegants de l'època i més importants del país, de la noblesa i de la burgesia, i també del món de l¡espectacle; i, així per exemple, va ser l'encarregada de dissenyar el vestit de núvia de Lola Flores.
En el marc de les activitats internacionals de la Cooperativa d'Alta Costura, Bastida va participar en molts festivals de l'època, com el Festival Internacional de la Moda Española de 1952, l'Exposició Universal de Brussel·les de 1958, la Setmana Espanyola a Oslo (Noruega, 1962) i les Festes del Centenari de Montecarlo (1966). A partir dels anys seixanta va portar les seves col·leccions a desfilades als Estats Units com la de Miami el 1963 i la de Nova York el 1965.
Des de 1952 fins a 1968 va ser directora tècnica de la revista El boletín de la moda, revista continuada per El boletín de la nueva moda fins als anys 70. El 1970 va tancar oficialment la seva casa de costura tot i que va continuar treballant amb el nom d'Asunción Bastida S. A. fins al 1975.
Està representada a la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau i a la col·lecció de moda del Museu del Disseny de Barcelona, on es conserva també el seu fons documental.
Referències
Categoria:Modistes catalanes Categoria:Dissenyadors de moda catalans del sud contemporanis Categoria:Dissenyadors barcelonins
Categoria:Editors de premsa Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Artistes visuals barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Editors barcelonins contemporanis