La tàngara capgrisa Rev. 20/10/2022 (Eucometis penicillata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae) i única representant del gènere Eucometis (P.L. Sclater, 1856).
Descripció La tàngara capgrisa és un ocell de mida mitjana, mesura entre 17 i 18 cm de longitud. No presenta un dimorfisme sexual gaire evident. Són ocells lleugerament crestats, amb les plomes de la cresta amb base blanca. Tot el cap i el coll són grisos. El mantell, les ales i la cua són de color verd oliva. El pit, el ventre i les plomes cobertores inferiors de la cua són de color groc viu. Els ulls són marró fosc, el bec negre i les potes grogues. Els exemplars del sud són més pàl·lids, amb el bec rosat, la cresta més llarga i la gola més beix.
Distribució i hàbitat Les diverses subespècies es distribueixen de forma disjunta des del sud-est tropical de Mèxic, per Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al nord i oest de Colòmbia; a l'escut guaianès, a Guyana, Surinam, Guaiana Francesa i extrem nord del Brasil; des del nord de Veneçuela, cap al sud per Colòmbia, Equador, Perú, a la conca amazònica brasilera al sud del riu Amazones, Bolívia, centre sud del Brasil i Paraguai.
Aquesta espècie és considerada poc comuna en l'hàbitat natural que li és propi: el nivell inferior de selves humides, boscos i boscos de ribera, principalment per sota dels 600 m d'altitud, però podent arribar fins als 1200 m el nord de Veneçuela.
Comportament La tàngara capgrisa és una espècie activa i inquieta, aixeca la cresta quan està nerviosa o agitada. S'alimenta en parelles, algunes vegades acompanyant estols mixtos del sotabosc; les poblacions a occident dels Andes són seguidores d'eixams de formigues legionàries per capturar les preses que aquestes espanten.
Vocalització Sovint emet reclams abruptes i xerrotejats. El cant, poc usual, és una seqüència al límit i variada de notes abruptes i agudes.
Taxonomia i sistemàtica miniatura|220x220px|A Manizales, Caldas, Colombia La tàngara capgrisa va ser descrita formalment el 1825 pel naturalista alemany Johann Baptist von Spix amb el nom binomial Tanagra penicillata. Spix no va especificar una localitat tipus, però posteriorment es va designar com a "Fonte Boa" a l'estat brasiler d'Amazones.
Ara és l'única espècie inclosa en el gènere Eucometis que va ser introduït pel zoòleg anglès Philip Sclater el 1856.
Dins dels Thraupidae, la tàngara capgrisa és membre de la subfamília Tachyphoninae i és l'espècie germana de la tàngara crestagroga (Trichothraupis melanops) del gènere monotípic Trichothraupis.
Etimologia El nom genèric Eucometis deriva del grec antic «ευκομης/eukomēs» que significa “amb uns cabells preciosos”.
L'epítet específic penicillata prové del diminutiu llatí de «peniculus» que significa “pinzell”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen set subespècies: E. p. pallida (Berlepsch, 1888) ─ sud-est de Mèxic fins a Hondures. E. p. spodocephalus (Bonaparte, 1853) ─ Nicaragua i nord de Costa Rica. E. p. stictothorax (Berlepsch, 1888) ─ del centre-oest de Costa Rica a l'oest de Panamà. E. p. cristata (du Bus de Gisignies, 1855) ─ est de Panamà, nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela. E. p. affinis (Berlepsch, 1888) ─ nord de Veneçuela. E. p. penicillata (Spix, 1825) ─ sud-est de Colòmbia, est de l'Equador i est del Perú a l'est a través de les Guaianes i el nord del Brasil. E. p. albicollis (d'Orbigny i Lafresnaye, 1837) ─ Bolívia i Paraguai a través del centre del Brasil.
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Ocells d'Amèrica Central