Les Mines d'Escaró van ser un complex miner del terme comunal d'Escaró, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Se n'extragué ferro des de l'antiguitat i fins a l'any 1962; les mines eren al mateix poble d'Escaró, i també a prop del Coll de la Llosa i vora el poble d'Aituà. A partir del 1958 i fins al 1991 també s'extragué fluorita, en un emplaçament al Pla de Ganta, al nord-est d'Escaró.
Història La presència de mines de ferro al massís del CanigóS'ha d'entendre el massís del Canigó com una zona geogràfica àmplia, que depassa les faldes de la muntanya estricta. Entre altres indrets, hi hagué mines de ferro a Vallestàvia (mina de la Coma), a Vallmanya (mines de la Pinosa i dels Menerots), Saorra (Torèn), La Menera i a la zona de Cortsaví-La Bastida-Sant Marçal (Rosselló) (mines de Vetera, mina els Indis). està documentada des de l'antiguitat romana, encara que es creuHom pot consultar notes històriques a la plana de divulgació que podria ser anterior; la prova més tangible d'aquest passat és una moneda romana que el hom trobà a la mina d'Aituà. Aquesta explotació hauria estat recorrent tot al llarg de la història (per exemple es documenta que a finals del la Société des Mines de Riols, que havia succeït la Société des Mines de Rouairoux, explotava les mines de ferro de Vernet, Escaró-nord i Aituà (), però s'hauria exercit de forma intensiva durant la primera meitat del . El mineral obtingut era transportat per vagonetes suspeses de cables fins a les estacions de tren de Joncet o de Serdinyà, des d'on es portava als Forns de Rià. L'activitat, però se suspengué el 1962. Anecdòticament, les explotacions mineres en el sòl del nucli urbà d'Escaró causaren, els anys 30, la destrucció de l'antiga Casa del Comú i de l'antiga església parroquial de sant Martí; aquesta -després d'un llarg plet amb la companyia minera Denain Anzin Minéraux- va ser reconstruïda en una església de nova planta que imitava l'original.
La fluorita d'Escaró fou una explotació moderna, exclusiva de la segona meitat del . S'inicià el 1958, i la matèria obtinguda a Escaró i a Saorra anava a la fàbrica "Comifluor" a la Bastida d'Oleta, via transportador aeri. Les mines van ser clausurades el 1991, i la fàbrica tancà portes el 1993.
La pèrdua de les explotacions causà un daltabaix demogràfic al poble d'Escaró, que passà d'una punta de 537 habitants el 1926, a una xifra de 89 habitants al cens del 2007. En el present, un museu guarda el record del període: una locomotora i una trentena de vagonetes mostren com es transportava el mineral, i diverses altres peces exhibides permeten fer-se la imatge de com eren les explotacions mineres d'Escaró
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Geografia d'Escaró Categoria:Mines de la Catalunya del Nord