El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.Martí 2009: p. 8
Segons les Ordinacions del Braç Militar, de 29 de juny de 1602, aquesta institució estava dotada d'un òrgan de govern (la Junta d'Oficials) format pel protector, el clavari (o tresorer), sis consellers i un síndic.Martí 2009: p. 75 El protector, com tots els altres càrrecs, era escollit per escrutini amb una duració de dos anys, amb la finalitat d'administrar i regir el Braç, confeccionar les propostes a sotmetre a les reunions i, en cas de presidir el Braç, llegir-la.Martí 2009: p. 83-84 Tenia la potestat de reunir el clavari, els sis consellers i el síndic sempre que ho demanés algun membre del Braç.Martí 2009: p. 84
Per ocupar el càrrec de protector calia lliurar una garantia o "ferma" de 1.000 ducats als consellers. Segons les Ordinacions, el protector era la i, per això, presidia les reunions del Braç, llevat que assistís a la reunió algun noble titulat, ja fos duc, marquès o comte, que era la persona que presidia la reunió, per davant del protector.Martí 2009: p. 85 A finals del , tanmateix, es varen produir certes tensions, en pretendre el Braç que la presidència correspongués en tot cas al protector, precedint a tots els nobles, a excepció de les grandeses.
La figura del protector del Braç militar adquirí progressivament rellevància, en paral·lel amb l'increment de la influència del Braç militar en l'entramat institucional català i en consonància amb la influència d'aquesta institució en passar a formar part, amb la Diputació i el Consell de Cent, de la Conferència dels Tres Comuns.Martí 2009: p. 9
Quan, durant l'assalt a Barcelona de l'11 de setembre de 1714, el conseller en cap Rafael Casanova caigué ferit, qui tenia al costat i recollí el penó de Santa Eulàlia fou el protector del Braç militar, Joan de Lanuza i Oms, comte de Plasència.Martí 2009: p. 100
Protectors del Braç militar fins al 1714 Fonts: Fluvià 1966 - Martí 2009
1602 – 1604: Onofre Alentorn i Oms. Senyor de Seró i de la Donzell 1604 – 1623: Alexandre Alentorn i Botella. Senyor de Seró i de la Donzell 1623 – 1625: Josep de Bellafilla i Llor
1625 – 1627: Lluís de Corbera i Oliver. Baró de Llinars
1627 – 1629: Francesc Sagarriga Icart. Baró de Creixell
1629 – 1631: Lluís Descatllar i Desbac. Varvassor de Besora
1631 – 1633: Lluís Boixadors i Llull
1633 – 1635: Gerald de Peguera i Llaudes. Senyor de Foix
1635 – 1637: Francesc Argensola-Copons i Montsuart. Senyor d'Argençola
1637 – 1639: Lluís Boixadors i Llull
1639 – 1641: Francesc Vilalba i Fàbregues. Senyor de Guspí
1641 – 1643: Domènec de Moradell
1643 – 1645: Pere Aimeric i Cruïlles de Santa Pau. Senyor d'Aiguafreda
1645 – 1647: Francesc Cartellà-Malla i Sabastida. Senyor de Curull
1647 – 1648: Pere Desbosc-Santvicenç i Desbosc. Baró de Vilassar
1648 – 1653: Sebastià Miralles
1653 – 1655: Jacint Vilanova
1655 – 1657: Antoni de Perapertusa i Vilademany-Cruïlles de Santa Pau-Oms. II Vescomte de Joc, Baró de Gelida i de Rupit
1657 – 1659: Joan de Marimon i Cartellà de Farners. Senyor de Cerdanyola
1659 – 1659: Ramon Copons i Tamarit. Baró de Bollidor
1659 – 1661: Francesc Orís i Tafurer. Baró d'Orís i Senyor de Vallgornera
1661 – 1663: Felicià Saiol i Barberà
1663 – 1665: Carles Calders de Vilafranca i Lleu. Baró consort de Vilassar
1665 – 1667: Francesc Sala
1667 – 1669: Josep Lanuza i Rocabertí. III Comte de Plasència, Vescomte de Roda i de Perellós, Baró de Montbui
1669 – 1671: Frederic Desbosc de Santvicenç i Guimerà-Papiol. Baró de Vilassar
1671 – 1673: Lluís Sabater i Montaner. Senyor de Benavent
1673 – 1675: Bernat Aimeric-Cruïlles de Santa-Pau i d'Oluja Claret. I marquès d'Aimeric i senyor d'Aiguafreda
1675 – 1677: Josep Ferreres
1677 – 1679: Joan Sarriera-Gurb i Descatllar. I Comte de Solterra
1679 – 1681: Guillem Rocafull i Rocabertí. XXIV Vescomte de Rocabertí, IV Marquès d'Anglesola, VI Comte de Peralada, Gran d'Espanya, III Comte d'Albatera, III Baró de Bétera, Comte de Santa Maria de Formiguera, Baró de Vilademuls
1681 – 1683: Carles Llupià i Roger. Marquès de Llupià, Vescomte de Castellnou
1683 – 1685: Josep Agulló i Pinós. Posteriorment, I Marquès de Gironella
1685 – 1687: Bernat-Agustí López de Mendoza Pérez de Pomar. II Comte de Robres, Baró de Sangarren, Marquès consort de Vilanant
1687– 1689: Francesc Blanes i Desbac-Descatllar. VI Comte del Castell de Centelles, Gran d'Espanya
1689 – 1691: Manuel Sentmenat i Lanuza. Primer Marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, XVII Baró de Santa Pau, Varvassor de Montescot
1691 – 1693: Joan d'Amat i Despalau. Senyor de Castellbell
1693 – 1695: Carles Llupià i Roger. Marquès de Llupià, vescomte de Castellnou
1695 – 1697: Pere Cartellà i Desbac. Primer marquès de Cartellà
1697 – 1699: Josep Galceran de Pinós i Rocabertí. Primer Marquès de Santa Maria de Barberà
1699 – 1701: Narcís Descatllar i Sarriera. Primer Marquès de Besora
1701 – 1702: Josep Terré i Granollachs
1702 – 1704: Felicià de Cordelles i Ramanyer. Primer marquès de Mura
1704 – 1706: Pere Torrelles i Sentmenat. Primer marquès de Torrelles, baró de la Roca
1706 – 1708: Josep Galceran de Pinós i Rocabertí. Primer Marquès de Santa Maria de Barberà
1708 – 1710: Josep Galceran de Cartellà i Sabastida. Baró de l'Albi, de Cervià i de Falgons
1710 – 1712: Francesc Blanes i Desbac-Descatllar. VI Comte del Castell de Centelles, Gran d'Espanya
1712 – 1714: Joan Lanuza i Oms. IV comte de Plasència, Gran d'Espanya, vescomte de Roda i de Perellós, Baró de Montbui
Referències
Bibliografia Fluvià 1966 : Martí 2009 :
Categoria:Edat moderna de Catalunya